VIA LATOX

DIUMENGE, 22 DE DESEMBRE

Fa un temps fent una batuda per Internet vaig trobar una ressenya que  va cridar-me l’atenció, però no era el moment d’anar-hi i va quedar a la llista de pendents per a dies més propicis.

Aquesta setmana hem quedat amb la gent de Vilafranca per sortir junts i els proposo anar-hi perquè sembla que el mal temps respectarà la zona.

Teòricament serem quatre i podrem fer dues cordades, serem en Pere, l’Angel, l’Isabel i jo, però a darrera hora s,han apuntat el Sergi i el Benjamí o sigui que serem sis, cap problema, dues cordades de tres i amunt.

A les 8 ens trobem a Jorba per deixar un cotxe, ja que al Benjami el trobarem a Pons.

D’allà directes al bar Marisol d’Oliana per fer un bon esmorzar i desprès directes a peu de paret.

Tot i que la via queda més a la dreta , decidim pujar per l’aproximació de les vies “Sol de motjanit” i “Powanne ficcion” i flanquejar per sota la paret, però trobar el peu de via no ha estat facil, de fet crec que hem fet una variant més a l’esquerra del que tocava.

Ens sembla lògic pujar per una placa neta, però en dues tirades no hem trobat rastre de pas, però com que és factible anem pujant i ja flanquejarem a la dreta pel peu de paret superior.

Aquestes dues primeres tirades son fàcils però exposades, tan sols hem posat un parell de flotants i un matoll amb una dificultat baixa, un quart grau, però amb roca crostosa que li dona un xic d’exposició. Les reunions en arbres.

La tercera tirada , igual que amb la via del “Paca”, llarg flanqueig a la dreta per anar a cercar el peu de la fissura que ens durà al cim. Pocs metres abans d’arribar a la reunió, aquesta si que esta muntada amb dos parabolts i un burí, hem vist un seguit d’assegurances que pugen per una placa sota nostre i a peu de placa una reunió. (per això he marcat amb verd el possible itinerari de la via, que no hem fet).

Ara si que estem en el bon camí, el terra esta moll, més ben dit xop, de la pluja de la nit, però la via tan sols toca mullena en algun punt.

La quarta tirada, comença amb un pas d’estreps per sortir en lliure per una fissura ample i sortir a la dreta d’aquesta per tornar a agafar burins fins la reunió, la roca en el tram de lliure és dolenta, més aviat és terra, però com puges per oposició aquesta s’aguanta bé. Desprès burils quasi fins la reunió. Amb un camalot del numero tres queda la tirada ben assegurada.

La cinquena tirada és molt vertical, tota ella amb artificial i tan sols en un passatge ens ha calgut posar un camalot del numero dos. L’entrada a la reunió és  trencada i la reunió força penjada. Gens còmoda per anar-hi sis persones.

La sisena tirada, és la que més m’agrada’t, comença amb artificial però a mig recorregut hi ha un tram que cal protegir amb camalots mitjans, crec que hem posat un 0,75, l’1 i un alien vermell. La reunió en una placa sota una gran fissura visible des del parquing.

La setena tirada, d’entrada comença interessant amb lliure fins quasi mitja tirada on hi ha un pont de roca amb una baga, per sobre la roca es converteix en no se que, cau tot , i encara no se com s’aguanten els burils, de fet hi ha algun passatge molt llarg que et fa suar per deixar la “seguretat” del buri.

La darrera assegurança de la via és un parabolt amb una anella i just sobre la carena hi ha la reunió.

En aquesta tirada ens ha agafat una barrufada que s’ha escapat del Pirinieu i fa un fred que pela. No tenim clar que fer i finalment ens decidim per acabar de pujar fins la creu del cim, amb tot moll i regalimant aigua arreu.

Per arribar al cim hi ha un ressalt vertical equipat amb una corda fixa, que avui no hem dubtat en fer servir.

Recordo que la vegada que vaig fer la Powanne Ficcion” varem voler tornar per darrera i va ser un calvari. Avui amb el camí de descens de la nova ferrada , ha estat una passejada equipada.

Una vegada al coll i veient que el camí esta molt moll i relliscós , hem decidit baixar per la ferrada, en lloc de fer les travesses típiques de la baixada normal.

Masses complicacions per un dia tant curt, però hem aconseguit fer la via i ja la tenim tatxada.

De baixada la cervesa tipica, aquesta vegada a la benzinera d’Oliana.

J. ESTRUCH