ARESTA GER + TOSET TOSET

DISSABTE, 18 DE GENER

Aquest dissabte estem a les portes d’una onada de fred i mal temps pero tot i no tenir clar on anar decidim sortir.

Finalment a la convocatòria hem quedat quatre companys,  el Josep, el Juan Carlos , l’ Isabel i jo. Que m’han deixat la penyora de cercar un lloc on puguem escalar .

De les propostes que he fet, la més adient és baixar fins Castellfollit i fer una escapada de granet en alguna de les seves agulles.

Personalment tan sol hi he escalat , una vegada però ja fa molts anys. Crec que va essent hora de tornar-hi. De la colla , tan sols l’Isabel l’ha visitat i és la que ho te més recent.

La primera parada la fem a L’Espluga de Francolí per esmorzar i acabar de decidir que fem i la segona ja la fem al pàrquing que hi ha per pujar al roc de Ponent.

El nostre objectiu, l’aresta GER , que com a clàssica de la zona mereix una visita.

Per fer aquesta via ens agrupem en dues cordades, davant aniran el Josep i el Juan Carlos i darrera l’ Isabel i jo.

La via , com a clàssica no te gaires dificultats, però la seva fama de bonica és per mèrits propis.

Una via de grau suau però que cal anar trobant i equipant tot i que trobarem alguna assegurança en el recorregut.

Una vegada dalt creuem el cim i baixem per la tartera direcció al cotxe, però amb l’ intenció de posar-nos en una altre via donat que anem be de temps i la meteo ens ha respectat.

A cotxe , ens decidim per anar a fer una altre clàssica, aquesta vegada a la Torre del Moro, la via “Toset Toset”.

Aquesta via ens ha costat un xic més que la primera, sobretot perquè el granet és diferent, amb formes molt més arrodonides.

També a la vista d’algunes ressenyes crec que hem fet alguna variant a la segona tirada i no hem passat per la xemeneia clàssica, sinó per uns esperons que hi ha sobre d’aquesta, (entre aquesta i la via “Alicantropia”). Desprès si que les dades coincideixen amb la via que volíem fer.

La baixada, crec que es més llarga del que diuen les ressenyes, cal pujar fins el cim i baixar per la vessant oposada entre agulles fins a trobar un arbre amb una baga per fer ràpel.

Un ràpel de vint-i-cinc metres ens deixa al principi de la tartera que davallarem fins a trobar el camí de pujada. Desprès tan sols cal desfer-lo per arribar al cotxe.

Arribats al cotxe, tan sols ens resta anar a l’Espluga per fer un mos i una bona cervesa.

Per tornar, hem fet el “primo”. He posat al “·Google Maps” anar al Bruc amb l’ intenció de pujar per l’interior i arribar a la Panadella, però  aquest ens ha portat a fer una volta turística per la Catalunya profunda i passant per carreteres que tan sols coneix ella, finalment hem aparegut a Tarrega, uufff !!!.

J. ESTRUCH