Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellfollit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellfollit. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 d’abril del 2024

ARESTA GER A CASTELLFOLLIT

 DIMECRES, 17 D'ABRIL

Fa dies que anem sondejant a la colla per trobar-nos i fer una sortida conjunta però és una tasca difícil, per tant hem decidit tirar pel dret i proposar la sortida sense esperar consens, ja s'apuntara que en tingui ganes o pugui.


El dia escollit és aquest dimecres i a la crida hem respost cinc companys, la resta , com diu algú de nosaltres “te oques a ferrar”.

No tenim l'objectiu clar i barallem dues opcions, a concretar davant d'un cafè al bar de L' Angelita .


Portem dues propostes, una pujar al Ripollès i més concretament als cingles del Barricó per fer la via “Aigua i tabac”. La segona baixar a terres de Tarragona i arribar-nos a Castellfollit per fer la via GER al Roc de Ponent.


Les dues opcions representen per mi la repetició reiterada de qualsevol de les dues vies, però el fet de poder fer una sortida amb els amics, (algun d'ells no surten gaire), be que s'ho val!!!.


La primera aturada la fem a Montblanc per esmorzar i després directes al pàrquing que hi ha al costat de la paret de la carretera, lloc on agafem un corriol que ens portara a peu de via.

A peu de via ens repartim en dues cordades, al davant el Visa i el Conrad i darrera el Josep Lluís , el Genis i jo.


De la via no en parlare gaire perquè seria repetir el mateix de l'entrada anterior de la mateixa via ara fa uns dos anys

La via segueix sent un divertiment on cal estar avesat al seu tacte per poder gaudir-la, i tan sols a destacar que arribant al cim i posar-nos el calçat de caminar me n'he adonat que tan sols porto una sabata, L'altra s'ha perdut, crec que a la tercera tirada en passar per l'arbre de la reunió.


El cert és que he tingut que baixar amb els gats fins el cotxe, sort que porto els de via llarga i no m'apreten gaire.

Per acabar la sortida tornem a Montblanc per fer un bon dinar.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................................Aresta GER

APERTURISTES............................ Toset i Blanchart

CORDADA ..................................... Gines Rodriguez, Josep Lluis Gomez, Josep Estruch

MATERIAL...................................... Joc de Camelots fins nº1

DIFICULTAT...................................... V


dijous, 21 de març del 2024

MATINAL A CASTELLFOLLIT

 DIMECRES, 20 DE MARÇ

Fa uns dies parlant amb el Visa de zones d'escalada desconegudes, va sorgir la proposta de anar a Castellfollit una zona de granet que ell no coneix. Aleshores vaig recordar que el Lluís m'havia proposat anar a fer la via GER del Roc de Ponent perquè no l'havia fet.


                                                       VIA  BOLA-SAM

Era l'oportunitat per a tots dos i varem muntar la sortida per aquest dimecres, però al mati ens truca el Visa que està indisposat i no pot venir.

Com que teníem els plans fets i havíem quedat amb el Pere de recollir-lo a Vilafranca , no fem canvis i marxem igualment. Avui serem quatre, el Pere, el Genis, el Lluís i jo.

El nostre objectiu, el Roc de Ponent.


Aparquem als pàrquing condicionants que hi ha sota la paret de la carretera i seguim un camí que han condicionant fins el cim, que l'han anomenat “ Passeig Geològic” , ara està senyalitzat amb rètols i postes per no perdre'ns. El seguim fins arribar al peu de la carena on comença la via GER. A qui es queden el Lluís i el Genis i en Pere i jo seguim un tros més de tartera fins a trobar el peu de la via “Bola Sam”.


No tenim quasi informació, tan sols una ressenya feta a ma alçada on assenyala que comença a l'esquerra de la via “Borges” amb el seu arbre característic de la primera tirada. Teòricament hi ha una “BS” picada a la roca i dues fites, (fites n'hem trobat varies, però el nom , res de res) i a uns cinc metres del terra veiem un pitó amb una baga que suposem serà la primera assegurança que diu la ressenya.


Nosaltres hem començat per un esperó a l'esquerra del diedre de la “Borges” i a l'altura d'aquest hem flanquejat per terreny dubtós fins la paret de la dreta del diedre, en aquesta part dreta i en una placa vertical i llisa hem trobat un burí sense plaqueta per protegir un tram que ens ha semblat molt més difícil del que diu la ressenya i per sobre hem trobat un pitó, d'aquest i amb un tram de contorsionisme a la dreta hem entrat en un esperó molt més fàcil i rampant, però ja portem més metres del que diu la ressenya i decidim fer reunió en un arbre.


La segona tirada comença seguint el mateix esperó fins un petit replà a uns cinc metres on trobem (amagats sota un munt de terra i fulles , dos pitons. Estem a la primera reunió, (la primera tirada té uns quaranta cinc o cinquanta metres en lloc dels trenta cinc de la ressenya). Per sobre d'aquests pitons hi ha dos diedres molt verticals, en el de l'esquerra veiem un pitó amagat i pugem fins allà, cal seguir pujant i a la sortida del diedre però en la vessant del diedre de la dreta veiem un nou pitó, ara anem entenent la ressenya donat que anem trobant les assegurances que diu , (dels metres i les graduacions, millor posar-li un plus més a cada un, deu ni dor com apreta aquesta gent). Fem reunió en un petit replà on trobem dos pitons en paral·lel i un altre a un metre per sobre.


                                              VIA ALEGRE- FORTUNY

La tercera tirada comença superant uns blocs i situant nos sota un mur monolític amb un diedre fosc a la dreta, teòricament hi ha dos pitons però no en veiem cap fins que finalment fent una postura acrobàtica aprofitant un camelots que hem posat veiem un pitó molt alt dins el diedre, superat aquest pitó deixem el diedre i anem a cercar un esperó a la dreta on trobem un altre pitó per protegir un pas delicat. Per sobre unes rampes en porten a uns arbres molt grans on fem la reunió.

La quarta tirada segueix unes rampes tombades fins la carena somita l, però nosaltres hem preferit pujar per uns diedres a l'esquerra i arribar al cim


Aquí trobem al Lluís i al Genis que també han acabat la seva via.

Mentre baixem el Pere i jo decidim anar a conèixer una agulla que no coneixem, la Roca de Llevant.

Aquí trobarem dues vies que hem vist ressenyades al llibre “ Castellfollit” d'en Pere Alegre i a la “guia d'escalada clàssica a les muntanyes de Prades” del Josep Jané.

Son vies que estan desequipades i on cal seguir l'instint per a trobar el millor camí.


No triguem gaire en fer-la i baixem al cotxe on ens esperen els companys, ara si que ja en tenim prou i marxem a Montblanc per fer la cervesa i un mos.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................. Bola -Sam

APERTURISTES .............. P. Vendrell, A. Sambola, J. Olivier, M. Urquizo, E.Casamitjana

CORDADA........................ J. Estruch, Pere Giró

MATERIAL........................ Joc de Camalots fins nº 1

DIFICULTAT ..................... V+/A0


DADES DE LA VIA

NOM.................................. Alegre – Fortuny

APERTURISTES ............. M. Alegre, J.M. Fortuny

CORDADA........................ J. Estruch, Pere Giró

MATERIAL ....................... Joc de Camelots fins nº1

DIFICULTAT .................... V

dijous, 7 de març del 2024

MATINAL A CASTELLFOLLIT

 DIMECRES, 06 DE MARÇ

Aquesta setmana mentre preparem la sortida de dimecres, el Lluís em proposa anar a Castellfollit per fer l'aresta Ger, però jo ja la he fet més d'una i dues vegades, però em sembla bona idea anar a passar el dia en aquesta escola, encara em queden moltes vies per fer i alguna que m'ha rebutjat un parell de vegades i li tinc ganes.

Per la tarda de dimarts truca el Genis que també s'apunta a la sortida.


                                                         VIA BORONAT TOSET

Avui per variar el recorregut decidim baixar per la Panadella i estalviar-nos complicacions si el pagesos decideixen fer un tall de carreteres per la zona.

A les nou i mitja ja som al pàrquing i aprofitem que encara no tenim el Sol escalfant la paret per esmorzar.

Quant comencem la còmode aproximació el Sol ja escalfa la paret, tot i que la via que tinc en ment encara està a l'ombra.

A peu de paret ens preparem i decidim començar per la via “Boronat Toset” que tenim a l' esquerra del gran diedre Xemeneia que segueix la via “Ramon Asiain”.


Portem la guia d'en Pere Alegre que va editar l'any 1986 on surten un munt de vies però que son difícils de situar, a més les graduacions son molt ajustades i amb poques assegurances el que fa que posar-se en una via que no sigui de les que més es fan et pot posar en un compromís.

La primera tirada comença en la mateixa canal per decantar-se a l'esquerra a l'altura del primer arbre, trobarem un espit vell a l'esquerra de la canal. Després la via segueix un diedre tombat a l'esquerra tot fent ressalts on trobarem dos espits més en els passatges més complicats, seguirem el diedre fins a trobar una reunió amb dos parabolts, Abans hem de passar una reunió de burins, (creiem que la reunió de burins pertany a la via que fem però al veure la reunió de dos parabolts a pocs metres d'aquesta hem preferit fer -la amb parabolts).


La segona tirada supera uns blocs i amb tendència a la dreta va superant replans fins a trobar una nova reunió en un replà. Abans d'entrar a la reunió hem trobat un parabolt que veient els que te per sota i els que segueixen recte a munt creiem que pertanyen a la via “Raimbow Warrior”

A la tercera tirada aprofitem el primer parabolt que trobem d'aquesta via, però flanquegem a l'esquerra per anar a cercar un esperó força vertical que cal protegir amb flotants. Aquest esperó va decantant-se a la dreta i creuarem altre vegada la via veïna en un punt on trobarem un altre parabolt, després coincideixen fins la reunió les dues línies i encara trobarem un tercer parabolt. Fem reunió en un gran arbre amb una instal·lació de rapel.


En aquest reunió coincideixen les tres vies del sector, la “Boronat Toset”, la “Rainbow Warrior” i la “Ramon Asiain”. Aquesta darrera és la via que m'ha rebutjat dues vegades, la primera per massa fred i la segona per massa calor. Avui es una bona oportunitat per desfer la mala astrugança.

Proposo baixar amb un rapel i tornar a pujar, de fet es la tirada de la via perquè per sobre també s'ajunta amb la via “Toset Toset” ja que no te sortida pròpia.


                                                          VIA   RAMÓN ASIAIN

La tirada de la “Ramon Asiain” ha resultat més potent del que diu la ressenya, i confirma que els graus de la guia estan molt ajustats............ més aviat diria ajustadíssims !!!.

En tot el recorregut tan sols hi ha dos ponts de roca, però pots cosir-la amb flotants, hem fet servir tots els camalots grans que portem, (2 del nº3, 2 dels nº2, 1 del nº 4) i algun de petit per complementar la protecció. Cal dir que la roca rellisca molt i es bàsic col·locar-se be per superar la tirada.


Una vegada de retorn al arbre, seguim amb la nostre via fent un curt canvi de reunió i col·locar-nos a peus del diedre de la via “Toset Toset”. La reunió és un bon replà i un arbre llaçat amb una baga. També podríem sortir per la Boronat Toset que estem fent però ens ha semblat més bonica aquesta sortida.

Aquesta tirada que recordo de quan vaig fer la “Toset Toset”, no es molt difícil excepte en un tram on es fa molt estreta i costa molt passar. Trobarem un pitó als primers metres, després un camalot encastat a la paret de la dreta i finalment un gran pont de roca a la sortida de les dificultats, per sobre una petita carena ens deixa en una reunió amb dos parabolts. A reunió està equipada per rapelar , però nosaltres encara farem dues tirades fàcils de carena per anar a cercar un rapel que trobarem en un coll acabada l'agulla.


Un rapel de vint metres ens deixa a peus de la tartera per la que baixarem per a tornar a peu de via.

Per avui ja en tenim prou, i decidim tornar a casa pel mateix camí però ens aturem a la Panadella per fer un bon àpat.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Boronat Toset

APERTURISTES .................... Joan Boronat, Josep Toset

CORDADA ............................ Josep Estruch,  Lluís Gabernet, Ginés Rodríguez

MATERIAL ............................. Joc de Camalots fins Nº3, 7 cintes

DIFICULTAT ........................... V


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Ramon Asiain

APERTURISTES .................... Jordi Coll, Pere Alegre, Magí Alegre

CORDADA.............................. J. Estruch,  Lluís Gabernet, Ginés Rodríguez

MATERIAL ............................. Joc de Camalots fins Nº4, 10 cintes

DIFICULTAT ........................... V+

dilluns, 7 de febrer del 2022

VIA BRABAME

 DIUMENGE, 06 DE FEBRER

Aquesta setmana sortim sols la Isabel i jo i li proposo anar al Sud i fer alguna de les vies que tenim a la llista d'espera. La proposta és fer la via Asiain de la Torre del Moro a Castellfollit.


Aprofitant que estem dins d'un pontent anticicló i que no fara gaire mestral per aquestes terres creiem que es una bona oportunita, però........ no hem tingut en compte la orientació de la paret , ni l'horari.

La via esta orientada quasi al Sud Oest i no tindrem Sol fins tard o sigui que a peu de paret i anant aviat com fem nosaltres , fa un fred que pela.


S' imposa un canvi d'objectiu i per sort hi ha moltes vies que encara no hem fet i ens decantem per la via “Brabame” que va per la vessant Sud Est i ja esta solejada.

Com a referencia portem el llibre d'en Pere Alegre que va editar l'any 1986. És un llibre guia d'escalades , molt interessant, amb grafics fets a má, que ara estan completament desfasats però que ens serveix per fer-nos una idea aproximada d'on ens posem.


Una vegada a casa he ratificat el itinerari seguit amb el llibre “ Guia d'escalada classica a les muntanyes de Prades d' en Josep Jané Vallvey que es va editar al 2006 i te les imatges més acolorides i es mes facil de seguir. Resultat, que hem fet un mix entre les vies “Alicantropia”, “Bayona-Boronat” i un tran intermig que no he definit a quina via pertany.

Total un bon matí d'escalada, en un entorn solitari i amb un granet molt bo, (molt fi per al nostre gust, però consistent)


La via:

Hem començat per la via Alicantropia fins la primera reunió a l'esquerra d'un arbre esta assegurada amb cinc parabolts i la hem reforçat amb un a lien groc i el Camalot del numero dos.


La segona tirada, crec que ha estat de collita propia, he pujat per una fissura que queda a la dreta de la teorica Brabame. No hem trobat cap assegurança excepte un parabolt a la sortida de la reunió que protegeix un posible factor dos. Un alien groc i un camalot del tres son les assegurances que hem posat en tot el recoregut fins un gran arbre on hem fet la reunió.



La tercera tirada comença per un gran diedre brut i lleig però a l'altura d'un arbre que hi ha a la dretas hem vist un espero i un parabolt i ens hem decantat cap allà. A l'aresta hem trobat una reunió vella que ens hem saltat i seguim per un diedre molt marcat protegit per quatre parabolts. Superant el diedre i l'aresta següent hem arribar a una reunió en un coll.


La quarta tirada segueix el fil de l'esperó amb amb passatges bonics i aeris per fer reunió a la carena , (crec recordar que és la mateixa reunio que varem fer el dia que escalarem la via “Toset- Toset”. La tirada presenta sis parabolts.

A partir d'aqui dues tirades de poca dificultat seguint la carena per anar a cercar el rapel en un collet situat al altre costat de l'agulla.


Un rapel de vint metres ens deixa a la tartera que tindrem que baixar fins el peu de via.

Aqui decidim que ja en tenim prou per avui i baixem fins a L'Espluga de Francoli per fer la cervesa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................................. Brabame

APERTURISTES........................ J. Branchat, J. Merlo i P. Bayona

COMPANYS DE CORDA .......... I. Notivoli

MATERIAL.................................. 10 cintes, semafor Aliens i Camalots, 1,2,3

DIFICULTAT............................. V+


dilluns, 20 de gener del 2020

ARESTA GER + TOSET TOSET


DISSABTE, 18 DE GENER

Aquest dissabte estem a les portes d’una onada de fred i mal temps pero tot i no tenir clar on anar decidim sortir.
Finalment a la convocatòria hem quedat quatre companys,  el Josep, el Juan Carlos , l’ Isabel i jo. Que m’han deixat la penyora de cercar un lloc on puguem escalar .
De les propostes que he fet, la més adient és baixar fins Castellfollit i fer una escapada de granet en alguna de les seves agulles.


Personalment tan sol hi he escalat , una vegada però ja fa molts anys. Crec que va essent hora de tornar-hi. De la colla , tan sols l’Isabel l’ha visitat i és la que ho te més recent.
La primera parada la fem a L’Espluga de Francolí per esmorzar i acabar de decidir que fem i la segona ja la fem al pàrquing que hi ha per pujar al roc de Ponent.
El nostre objectiu, l’aresta GER , que com a clàssica de la zona mereix una visita.


Per fer aquesta via ens agrupem en dues cordades, davant aniran el Josep i el Juan Carlos i darrera l’ Isabel i jo.
La via , com a clàssica no te gaires dificultats, però la seva fama de bonica és per mèrits propis.


Una via de grau suau però que cal anar trobant i equipant tot i que trobarem alguna assegurança en el recorregut.
Una vegada dalt creuem el cim i baixem per la tartera direcció al cotxe, però amb l’ intenció de posar-nos en una altre via donat que anem be de temps i la meteo ens ha respectat.


A cotxe , ens decidim per anar a fer una altre clàssica, aquesta vegada a la Torre del Moro, la via “Toset Toset”.


Aquesta via ens ha costat un xic més que la primera, sobretot perquè el granet és diferent, amb formes molt més arrodonides.


També a la vista d’algunes ressenyes crec que hem fet alguna variant a la segona tirada i no hem passat per la xemeneia clàssica, sinó per uns esperons que hi ha sobre d’aquesta, (entre aquesta i la via “Alicantropia”). Desprès si que les dades coincideixen amb la via que volíem fer.


La baixada, crec que es més llarga del que diuen les ressenyes, cal pujar fins el cim i baixar per la vessant oposada entre agulles fins a trobar un arbre amb una baga per fer ràpel.
Un ràpel de vint-i-cinc metres ens deixa al principi de la tartera que davallarem fins a trobar el camí de pujada. Desprès tan sols cal desfer-lo per arribar al cotxe.


Arribats al cotxe, tan sols ens resta anar a l’Espluga per fer un mos i una bona cervesa.


Per tornar, hem fet el “primo”. He posat al “·Google Maps” anar al Bruc amb l’ intenció de pujar per l’interior i arribar a la Panadella, però  aquest ens ha portat a fer una volta turística per la Catalunya profunda i passant per carreteres que tan sols coneix ella, finalment hem aparegut a Tarrega, uufff !!!.

J. ESTRUCH