DIMARTS, 07 DE GENER
Aquesta setmana sortiré
en un dia atípic, el dimarts, i no se si trobaré company. Però l’Isabel
s’apunta a totes i a més el Joan també pot sortir. Bé aquesta setmana canviem
el dimecres pel dimarts.
El Joan proposa anar
a la Paret del “Llop Blanc” una paret que m’he mirat moltes vegades però sempre
des de la distancia, o quan he escalat a Canalda o quan he anat a buscar bolets
per la zona, però sempre amb respecte.
Avui proposa anar a
fer una de les clàssiques, la via “ Gran Manitu” i clar, no puc deixar passar
l’oportunitat.
La primera parada la
fem a Solsona per esmorzar i d’allà directes al lloc on diuen que cal deixar el
cotxe.
El Joan , fa molts
anys va fer una via veïna però no recorda l’aproximació, caldrà aventurar-nos.
(groc aproximació nostre, vermell l'aproximació bona, verd retorn al cotxe)
Sortint del cotxe
anem seguint camins i corriols però agafem la feixa inferior i aviat estem
envoltats de bosc tancat que ens fa difícil la progressió. Pujant tarteres i
obrint-nos pas per la boscúria , arribem a peu de via, però hem perdut un temps
preciós .
El Joan s’apunta la
primera tirada, que és segons la ressenya la més difícil, i a fe que ho és,
aquesta tirada ens porta força estona perquè cal reforçar-la molt.
De fet quan l’Isabel
i jo pugem veiem el perquè de les bufades del Joan, és una tirada potent.
A la reunió mirem
dues coses, la següent tirada que tan sols veiem un espit molts metres per
sobre i el rellotge que marca una hora massa tardana per poder sortir amb
garanties de la paret (no coneixem el terreny , ni la baixada).
Decidim que ja
tornarem quan el dia tingui més hores de llum.
De tornada, trobem el
camí bo i en poca estona estem al cotxe, i sense esgarrinxar-nos . Ara ja sabem
com fer l’aproximació amb tranquil·litat.
Al cotxe, veiem que
es tard per fer quelcom llarg però aviat per plegar i decidim anar a la zona de
la “Paret de la pluja” . Aquesta paret
va ensenyar-me-la en Alarcón un via que anàvem a escalar a Riu Lacó .
A peu de carretera
comencen totes les vies i nosaltres en decidim per una de central que resulta
ser la via “ Ni plou ni fa sol” una via de tres tirades que ens permet estirar
els músculs i fer algun metre.
De tornada ens aturem
a Solsona per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada