DISSABTE, 04 DE GENER
Els que tenim quitxalla
petita sabem que aquestes dates son difícils de compaginar amb l’escalada, cal
anar a fer moltes comandes amb els reis mags .
Però també tenim clar
que cal cercar qualsevol oportunitat per sortir a escalar.
Aquesta setmana
aprofitem el mati de dissabte per fer una escapada.
Ens ajuntem quatre,
en Ramon, el Joan l’Isabel i jo sense cap objectiu concret. A les vuit trenta
al Bruc , ha estat la consigna.
Desprès d’esmorzar
ens decantem per anar a la zona del Vermell del Xincarró , més concretament al
Timbaler del Bruc.
Una passejada fins a
peu de via serveix per entrar en calor i acabar de definir els nostres
objectius.
Farem dues cordades,
el Joan i en Ramon faran l’Aresta Brucs entrant per l’agulla dels Cartutxos i
nosaltres farem la via “Francesc Sardans Fabregas”.
La primera tirada de
la via és suau , una rampa que primer és dreta però que poc a poc es va ajaient
fins la reunió sota d’un petit sostre.
La segona tirada surt
per la dreta per anar a cercar la roca més bona i saltar-nos el barret de la
petita agulla enganxada per la que pugem i seguim per un contrafort fins una
cubeta on s’ajunten dues parets que formen un díedre.
La tercera tirada és
la més potent, segueix una fissura paral·lela al díedre de l’esquerra amb
lliure difícil, fins un punt on m’ha calgut fer algun pas de A0 per entrar a
una placa vertical però amb molt bona roca que ens deixa al peu de la bola
somital.
La quarta tirada
comença amb algun pas difícil però amb molt bona roca i puja fins el cim on cal
fer reunió en un arbre situat en la vessant posterior de l’agulla.
L’ascensió ha estat
ràpida i volem fer més metres. Baixem per la canal que va als Pallers i ens
decidim per fer l’aresta bruc del timbal. Una aresta no gaire difícil però amb
les assegurances allunyades. Normalment la gent fa “yo –yo” i es despenja de
les reunions de les vies d’esportiva que van a la dreta d’aquesta però
nosaltres hem volgut sortir per dalt i afegir algun metre més a l’escalada.
Ja tornem a ser dalt
i massa aviat per plegar, tornem a baixar i aquesta vegada ens decidim per la
via “Africa” al Gerro. Una via que no he fet i que n’havia sentit a parlar.
La via m’agrada’t
força, dues tirades amb roca molt bona i una dificultat assumible per no patir.
Acabant aquesta via
ens ajuntem amb els companys i anem tots junts a fer un mos al Bruc, i la cervesa
per descomptat !!!.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada