VIES RAMPES AVORRIDES + MAGNA

 DIUMENGE, 21 DE MARÇ

Aquest cap de setmana seguim amb la eufòria de sortir a escalar en calcari i quedem amb els companys de Vilafranca per trobar-nos i fer la sortida junts.

La proposta nostra es anar a conèixer la zona d’escalada que han equipat els companys Toni i Joan i amb l’ajut d’algun altre company a les Roques de Magaró.

Sortim a les vuit i per no forçar que algun control ens aturi per excés d’aforament dins del cotxe, aniríem cinc tot i que es pot anar fins a grups de sis. Ens separem amb dos cotxes per a trobar-nos al aparcament.

En Pere ja ha visitat la zona un parell de vegades i de fet a col·laborat en obrir alguna línia, per tant li toca fer de  “Cicerone”.

Per començar escollim la zona de la dreta on hi ha les vies amb més presencia i més estètiques, tot i que l’aproximació es més llarga.

L’Isabel i jo escollim començar per la via “Rampes avorrides” i ells tres volen provar la “Quatre bagues i dos ferros” que tenim just a la dreta.

La primera tirada ens costa un xic de seguir, desprès de dos ponts de roca hi ha un tram sense assegurances que ens fa dubtar però finalment trobem l’itinerari i arribem a la reunió..

La segona tirada, ja es presenta més evident, entrem a la gran placa que domina el sector, un flanqueig finet a la dreta ens permet trobar un seguit de fissures que ens porten fins a la reunió, una tirada molt bonica i amb algun passatge picant.

La tercera l’hem trobat millor que la segona, segueix amb la mateixa tònica però en conjunt és més homogènia en el grau. L’hem gaudit més que la segona.

El problema l’hem tingut al baixar, creiem que amb dos ràpels podríem arribar al terra , però al enllaçar segona i tercera tirada amb ràpel m’he quedat a 10 metres de la reunió i he tingut que esperar que l’ Isabel baixes fins la segona reunió i prepares el nou ràpel per arribar a la reunió, mentre , sort de l’únic parabolt que hi ha a la tirada que m’ha permès estar penjat amb comoditat.

Una vegada tots a terra decidim quina via volem fer i anem a l’esquerra per trobar-les. En Pere i el Benjami escullen l”Anima de voltor” i l’Angel i jo farem la via “Magna”.

La primera tirada, força mantinguda en cinquè grau, es bonica, llàstima de la molta terra que trobem a les fissures i rapisses que fan que la progressió no sigui gaire fluida, tot i axó trobarem algun passatge bonic.

La segona és més fàcil, sortint per la dreta de la reunió per salvar uns arbres que ens barren el pas, s’enfila per plaques boniques i no gaire difícil fins arribar sota un desplom on fa reunió.

La tercera tirada resulta rebuscada, sobretot com l’hem fet nosaltres. Primer rodegem l’arbre on hi ha la reunió per la dreta i tornem a l’esquerra per situar-nos sota el desplom, un pont de roca llaçat ens indica el camí.

Ara cal superar el desplom  i sortir-ne per la dreta fins un replà, aquí no veig res i decideixo agafar un contrafort de roca bona que sembla més llarg. Una vegada superat veig una reunió molt a l’esquerra i em cal anar-hi, he agafat l’espero de roca que no tocava. Sembla que ja hem acabat, però no !!!, avui es el dia de les marrades amb el ràpel.

Com que les tirades m’han semblat curtes i per evitar problemes amb els nusos, decidim baixar amb una corda.

El primer ràpel , cap problema, però al segon he repetit marrada, la tirada és mes llarga i he tornat a quedar-me a cinc metres de la reunió , o sigui que altre vegada buscar un lloc on lligar-me mentre el company prepara el descens amb cordes dobles, per sort aquí hi ha molts arbres i he pogut lligar-me bé.

El tercer ràpel, ja sense problemes, ja ja.

Una recomanació si aneu a  escalar aquí , sempre els ràpels amb corda doble.

Avui no hem tingut sort amb la cervesa,son les cinc en punt i tot ho hem trobat tancat.

J. ESTRUCH