Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 6 de maig de 2021

DIEDRE DEL ERIK

 DIMECRES, 05 DE MAIG

Aquesta setmana , per fi !!!, puc sortir el dimecres i quedem amb l’ Isabel i el Ginés. No tenim un objectiu clar, tan sols el desig de pujar al Alt Urgell abans no apreti més la calor.

L’aturada per esmorzar la fem com és preceptiu a “Ca la Marisol” d’ Oliana on ens tocarà acabar de decidir el nostre objectiu d’avui.

Portem quatre o cinc ressenyes interessants, però els companys, coneixedors que m’agrada anar a descobrir zones d’escalada no visitades abans , decideixen fer costat a la proposta d’anar a la Roca Alta de Sallent on uns companys han obert un seguit de vies llargues, lluny de les zones massificades.

Per anar a conèixer una zona, no és necessari començar per la via més potent, ans als contrari, cal entrar-hi poc a poc per saber que dona de si la roca.

Escollim la via més curta del sector i sobre el paper, també la més fàcil. La via  “Díedre del Erik”.

L’aproximació és fàcil i amb les indicacions de les ressenyes ho trobem sense problemes. Hem trigat uns vint minuts.

La primera tirada comença amb un extraplom rabiós. Ca pujar dal d’un arbre i agafem el primer parabolt, (suposem que es el tram de 6a+, que nosaltres hem resolt amb un pas d’estrep).

Sortir de l’estrep és difícil però hi ha un pont de roca llaçat, (es molt precari i millor no forçar-lo), però et dona confiança per arribar al segon bolt. Entre aquest segon i el tercer hem trobat un altre pont de roca, (aquest més contundent). Desprès un tram sense res, més fàcil , per arribar a un quart parabolt poc abans d’entrar a la reunió.

Nosaltres hem quedat satisfets, perquè de tres assegurances que marca la ressenya n’hem trobat sis.

La segona tirada, des de la reunió es veu bonica, però la roca no acompanya gaire, (pot ser perquè li manquen cordades per sanejar-la) però hem pujat com si trepitgéssim ous. Hem trobat tres assegurances, (un pont de roca i dos arbres llaçats), però en general és difícil d’assegurar. Crec que la graduació és més difícil del que diu la ressenya.

La reunió una mica incomoda anant amb cordada de tres.

La tercera tirada,es veu molt bonica, però aviat t’ensenya les dents, un primer tram difícil d’assegurar, brut de fang tota la fissura i amb roca costrosa. Acabat aquest tram inicial de la tirada arribem sota un gran bloc, (és molt llaminer per la fissura que presenta, però esta completament separat de la paret, molt d’ull !!!. Si cau us carregareu a tothom que hi hagi a la reunió o sota d’ella. Per la dreta d’aquest, amb roca mediocre, es pot pujar bé). Ara bé el tram més bonic de la tirada fins la reunió.

Tota la tirada és difícil d’assegurar, però hi ha punts on els flotants queden de conya. L’entrada a la reunió es molt maca tot i que les llastres on cal agafar-se fan una mica de yu-yu.

La via tot i ser curta et deixa content, però crec que algun parabolt esporàdic a les tirades superiors faria més tranquil·la l’escalada.

Per sortir de la via, hi ha una corda fixa que ens deixa a prop de la feixa amb fites que cal seguir.

La zona m’ha agradat, i ara cal cercar el moment per anar a repetir les altres vies que hi ha i les que s’obrin en un futur.



De baixada encara hem tingut temps de tornar a Oliana, per fer la cervesa i un bon àpat

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................. "Diedre del Erik"
APERTURISTES...........   Gaspar Maza , Paco  Vargas
COMPANYS DE CORDA....................  Isabel Notivoli i Gines Rodrigues
MATERIAL NECESSARI..................... Joc de fissures i Camalots (fins nº 1) repetir 0,4 a 0,75
DIFICULTAT MAXIMA.......................  6a/Ae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada