ATACS IROQUESOS

 DISSABTE, 29 DE MAIG

Aquesta setmana hem quedat amb l’ Isabel per anar a una via que tothom esta fent darrerament i la deixen molt bé, (normal venint de la factoria Joan Vidal).

Una via en la que pots forçar fins on vulguis o puguis, (ja sigui per les habilitats escalatories o per la roca), i molt ben assegurada. (Hi ha qui diu que massa assegurada però jo puc dir-vos que no m’ha sobrat cap xapa, je je).

A darrera hora s’apunta el Genis i tot i que companys ens van dir que millor anar dos que tres, no volem canviar l’objectiu i seguim endavant amb els plans.

Sortim d’Esparreguera a les vuit i fem la parada obligada a Ca la Marisol d’Oliana i d’allà directes al pàrquing que ens recomana l’aperturista, on ja trobem un cotxe, uff, portar gent davant en aquesta via , fa yu-yu, però endavant !!!.

El camí d’aproximació esta ben fitat, tot i que hem tingut uns dubtes una vegada superada la base de la via “Sioux Connection, però ha estat poc i aviat hem retrobat les fites.

Arribats a peu de via, la cordada que ens precedeix esta començant la segona tirada, però van dos i seran més rapits. Parlant amb ells resulta que son els companys, Ramir i Laura.

La primera tirada, és la més suau de la via, comença per una rampa costrosa que poc a poc es va redreçant fins fer reunió en un balcó. La dificultat no es gaire excepte en un parell de passatges on la paret es redreça més.

La segona tirada, ja ensenya les seves cartes, un flanqueig a la dreta per seguir desprès recte amunt, la part més difícil és el començament de la part vertical, que hem acabat fent-la amb A0. Despres la paret tomba un xic i es mes fàcil la progressió.

La tercera, personalment, juntament amb la quarta han estat per mi les millors tirades. Completament en lliure segueix amb tendència a l’esquerra  una placa ben assegurada que es deixa fer, tan sols en un punt cal tibar d’una fissura en bavaresa d’un bloc enganxat a la paret i fa yu-yu la por de sortir tu i bloc disparats de la paret, però aguanta !!!.

La quarta es força més mantinguda i difícil i en algun lloc ens ha tocat fer A0 gracies a la generositat de les assegurances.

A partir d’aquí, la via la hem trobat força més dura i difícil, si fins aquí era escalar amb una mica de A0, a partir d’ aquí tot canvia i fem molt A0/Ae i poc lliure.

La cinquena tirada comença en un desplom amb tendència a la dreta , superat aquest una placa molt vertical va a la recerca d’una fissura que ens deixa en una de les reunions més penjades de la via. Per sort hi ha una petita feixa sota que ens permet descansar els bessons.

La sisena tirada, ja espanta tan sols mirar-la, sembla roca trencada, tot i que no s’ha trencat res. Cal sortir a la dreta per anar a superar un desplom, una vegada superat cal tornar a l’esquerra per creuar una fissura on trobarem un arbre salvador per fer uns passatges espectaculars que ens portaran a sortir a l’aresta de l’esquerra de la fissura i d’allà quasi pel seu fil pujar fins la reunió que esta en un altre balco amb vistes. Aquest força més incòmode que l’anterior.

Aquí comencem a notar la presencia d’un acompanyant incòmode i perillós, la tempesta. El cel s’ esta enfosquin per moments i s’olora la pluja. Quan arriben els companys ens costa preparar la reunió per lo incomoda que es però la por de mullar-nos abans de sortir fa que accelerem les maniobres.

La darrera tirada comença per un esperó molt vertical amb una sortida desplomada per sortir a una placa. Els primers metres molt difícils però els darrers abans d’arribar a un gran arbre molt bonics de fer. La resta més fàcil fins arribar al cim. Mentre pugen els companys , un gran tro, sembla que ens prepari pel que vindrà, però per sort el vent bufa de ponent i envia la pluja direcció Solsona.

Ja estem tots dalt i de moment no plou, però cal baixar i no volem fer la llarga caminada que varem fer quan varem escalar la Sioux o l’Aresta. Tan sols sabem que la ressenya pala d’una canal que baixa fins el Castell Llebre.

Cercant el camí més net, baixem fins el torrent però acabem embardissats i decidim creuar el torrent i anar a cercar la pista que sabem va per darrera el següent contrafort.

Total, sortim a la pista en la corba on comença la drecera de castell Llebre , ja estem en terreny conegut. Tan sols resta seguir la pista fins el cotxe. Hem trigat una hora en arribar.

De baixada aturada obligada a Oliana per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................   Atacs Iroquesos

APERTURISTES.......................   Joan Vidal

COMPANYS DE CORDA..................... Isabel Notivoli i Gines Rodriguez

MATERIAL NECESSARI..........................  17 cintes i estrep

DIFICULTAT............................................  6a/Ae