PILIÉ FUSTÉ

 DIUMENGE, 20 DE FEBRER

Com cada diumenge que sortim fem la trucada a la gent de Vilafranca per quedar i anar junts. Aixo si !!! la trucada te que anar acompanyada d'una proposta engrescadora

Avui en reunim una bona colla de companys, i ens caldra repartir per les diferents vies de la paret.

La proposta es fer la via “Pilié Fusté” al Roc del Rumbau, una via de la que tenim opinions ben diferents. Hi ha companys que no l'aconsellen per la seva roca precaria i d'altres que diuen que presenta un traçat força interessant.

Nosaltres volem treure la nostra propia opinió i decidim anar a provar-la.

A les onze estem al parquing on tenim que deixar els cotxes i ens separem en tres cordades. L'Angel i el Toni, decideixen anar a la via “Atacs Iroquesos” que la resta ja hem fet. (és anar sobre segur de fer una bona via i ben assegurada).

La resta , el Pere i el “Mam” faran una cordada i l'Isabel i jo una altre. Totes dues cordades anirem a la “Pilié Fusté”.

Remuntem una pista i sota el Roc de les nou la deixem per anar a cercar un cami fitat, però anem perduts perquè no el trobem fins una bona estona despres de caminar .

(Mirant per internet, resulta que no hem agafat la pista correcte, la pista bona es una que trobem un xic abans d'on hem aparcat, per reconeixer-la hi ha un gran bloc de roca just al començar). Però hem pogut rectificar i hem trobat les fites del cami, ara tan sols cal remuntar fins a peu de paret. En un punt del cami si en fixem, ja veurem un pitó amb una baga .

La primera tirada, que podriem estalviar-nos anant per la dreta o per l'esquerra, però no val la pena, tot esta molt emboscat i tapat i es millor seguri la via tot i que la roca es dolenta. Trobarem un pitó a pocs metres de començar, despres caminat fins la reunió en un collet entre dos grans blocs.

La segona tirada comença amb un pas explosiu protegit per un parabolts despres cal caminar i enfilar-se per un socol amb tendencia a l'esquerra, la roca no es gaire fiable però anirem trobant més assegurances, dos parabolts i un pitó.

La tercera ja comença la verticalitat, un tram de Ae equipat, però amb passatges llargs fins a superar un arbre i despres anar a l'esquerra per rodejar un petit bosc. Des de aqui fins la reunió és el tram més desagradable de la via, molta terra i sense llocs per protegir-te. Tan sols hi ha un parabolt poc abans d'entrar a la reunió. Trobarem nou parabolts i tres claus.

La quarta tirada, comencem per una placa on la roca es bona però acabada aquesta cal entrar en un diedre/canal poc marcat on caldra anar a cercar les assegurances a dreta i esquerra de la canal fins arribar sota una gran bloc llis que rodejarem per l'esquerra i remuntarem una canal plena de matolls fins una reunió al principi d'un diedre. Trobarem vuit parabolts i un clau.

La cinquena tirada , personalment la millor de la via, comença punjant pel diedre però aviat el deixem i seguim tot el diedre per la placa de l'esquerra amb algun passatge apretat, però és la tirada amb més continuitat, tot i ser curta. Trobarem cinc parabolts i dos claus.

La sisena, no sabria com definir-la, molt bonica i estetica al principi, però massa llarga per les sigas sagues i el fregament de les cordes. Nosaltres no hem trobat la reunió perquè hem seguit l'esperó rocos i la hem improvisat dins d'un bosc a la dreta de la reunió original. Troarem onze parabolts i cinc claus

La setena hem fet el canvi de reunió que marca la ressenya, però un xic més llarg.

La vuitena i la darrera tirada la hem fet en una sola tirada, compte amb una sabina morta que hi ha a la darrera tirada,( a nosaltres s'ha enganxat una de les cordes en un tronc i hem acabat arribant al cim amb una sola corda. El que anava de segon la ha pogut treure, però es molt facil que passi a altres cordades)

La baixada dubtem si baixar per el cami de les carreres o fer la volta per Sant Honorat i finalment ens hem decidit per la segona opció, (la primera no la coneixia cap dels quatre)

Una hora bona de baixada. D'aqui directes al cotxe i fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................ Pilié Fusté

APERTURISTES............................ J. Quera i K. Gassiot

COMPANYS DE CORDA ............... I. Notivoli

MATERIAL..................................... 16 cintes, estrep , camalot nº 2 (no imprescindible)

DIFICULTAT ................................. V+/Ae

ATACS IROQUESOS

 DISSABTE, 29 DE MAIG

Aquesta setmana hem quedat amb l’ Isabel per anar a una via que tothom esta fent darrerament i la deixen molt bé, (normal venint de la factoria Joan Vidal).

Una via en la que pots forçar fins on vulguis o puguis, (ja sigui per les habilitats escalatories o per la roca), i molt ben assegurada. (Hi ha qui diu que massa assegurada però jo puc dir-vos que no m’ha sobrat cap xapa, je je).

A darrera hora s’apunta el Genis i tot i que companys ens van dir que millor anar dos que tres, no volem canviar l’objectiu i seguim endavant amb els plans.

Sortim d’Esparreguera a les vuit i fem la parada obligada a Ca la Marisol d’Oliana i d’allà directes al pàrquing que ens recomana l’aperturista, on ja trobem un cotxe, uff, portar gent davant en aquesta via , fa yu-yu, però endavant !!!.

El camí d’aproximació esta ben fitat, tot i que hem tingut uns dubtes una vegada superada la base de la via “Sioux Connection, però ha estat poc i aviat hem retrobat les fites.

Arribats a peu de via, la cordada que ens precedeix esta començant la segona tirada, però van dos i seran més rapits. Parlant amb ells resulta que son els companys, Ramir i Laura.

La primera tirada, és la més suau de la via, comença per una rampa costrosa que poc a poc es va redreçant fins fer reunió en un balcó. La dificultat no es gaire excepte en un parell de passatges on la paret es redreça més.

La segona tirada, ja ensenya les seves cartes, un flanqueig a la dreta per seguir desprès recte amunt, la part més difícil és el començament de la part vertical, que hem acabat fent-la amb A0. Despres la paret tomba un xic i es mes fàcil la progressió.

La tercera, personalment, juntament amb la quarta han estat per mi les millors tirades. Completament en lliure segueix amb tendència a l’esquerra  una placa ben assegurada que es deixa fer, tan sols en un punt cal tibar d’una fissura en bavaresa d’un bloc enganxat a la paret i fa yu-yu la por de sortir tu i bloc disparats de la paret, però aguanta !!!.

La quarta es força més mantinguda i difícil i en algun lloc ens ha tocat fer A0 gracies a la generositat de les assegurances.

A partir d’aquí, la via la hem trobat força més dura i difícil, si fins aquí era escalar amb una mica de A0, a partir d’ aquí tot canvia i fem molt A0/Ae i poc lliure.

La cinquena tirada comença en un desplom amb tendència a la dreta , superat aquest una placa molt vertical va a la recerca d’una fissura que ens deixa en una de les reunions més penjades de la via. Per sort hi ha una petita feixa sota que ens permet descansar els bessons.

La sisena tirada, ja espanta tan sols mirar-la, sembla roca trencada, tot i que no s’ha trencat res. Cal sortir a la dreta per anar a superar un desplom, una vegada superat cal tornar a l’esquerra per creuar una fissura on trobarem un arbre salvador per fer uns passatges espectaculars que ens portaran a sortir a l’aresta de l’esquerra de la fissura i d’allà quasi pel seu fil pujar fins la reunió que esta en un altre balco amb vistes. Aquest força més incòmode que l’anterior.

Aquí comencem a notar la presencia d’un acompanyant incòmode i perillós, la tempesta. El cel s’ esta enfosquin per moments i s’olora la pluja. Quan arriben els companys ens costa preparar la reunió per lo incomoda que es però la por de mullar-nos abans de sortir fa que accelerem les maniobres.

La darrera tirada comença per un esperó molt vertical amb una sortida desplomada per sortir a una placa. Els primers metres molt difícils però els darrers abans d’arribar a un gran arbre molt bonics de fer. La resta més fàcil fins arribar al cim. Mentre pugen els companys , un gran tro, sembla que ens prepari pel que vindrà, però per sort el vent bufa de ponent i envia la pluja direcció Solsona.

Ja estem tots dalt i de moment no plou, però cal baixar i no volem fer la llarga caminada que varem fer quan varem escalar la Sioux o l’Aresta. Tan sols sabem que la ressenya pala d’una canal que baixa fins el Castell Llebre.

Cercant el camí més net, baixem fins el torrent però acabem embardissats i decidim creuar el torrent i anar a cercar la pista que sabem va per darrera el següent contrafort.

Total, sortim a la pista en la corba on comença la drecera de castell Llebre , ja estem en terreny conegut. Tan sols resta seguir la pista fins el cotxe. Hem trigat una hora en arribar.

De baixada aturada obligada a Oliana per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................   Atacs Iroquesos

APERTURISTES.......................   Joan Vidal

COMPANYS DE CORDA..................... Isabel Notivoli i Gines Rodriguez

MATERIAL NECESSARI..........................  17 cintes i estrep

DIFICULTAT............................................  6a/Ae

ARESTA DEL RUMBAU

DISSABTE, 12 DE GENER

Darrerament  quan tinc que escriure el resum d’una sortida, tot es posa de costat i no trobo el moment de fer-ho. Sobretot si l’activitat no ha satisfet les meves expectatives.

Aquesta setmana ha passat això. Tots els ingredient per a passar una bona jornada els tenim, bona companyia, un lloc quasi desconegut per nosaltres i la perspectiva d’una bona escalada.

Hem decidit anar a l’Alt Urgell i la via que ha tingut més consens ha estat l’Aresta del Rumbau, de tots els que anàvem tan sols la Isabel la tenia tatxada i s’ha sacrificat per nosaltres.

Sortim com de costum a les set del mati, bé un xic més tard que ara fa fred i anem directes a Oliana on esmorzarem per deixar que el Sol escalfi la paret.

Ens hem trobat, el Manel, el Joan, la Isabel i jo. Desprès d’esmorzar com a senyors i mai més ben dit, enfilem la carretra i la pista que ens portarà a peus de l’ermita de Castell Llebre que és el lloc on deixem el cotxe.

D’aquí a peu de via , tan sols uns cinc minuts reculant per la pista.

La via  no és per llançar-hi coets amb la roca bastant mediocre i tan sols amb tres tirades amb condicions , però que no hem pogut gaudir gaire, la primera per que està just al començament (segona tirada) i presenta una roca trencada, tot i que esta sanejada i ben assegurada, però d’entrada trobar-te un mur vertical amb aspecte trencadís, no es agradable, tot i que no s’ha trencat res, (el coco treballa mes del compte).

La segona tirada interessant esta quasi al final, i presenta un mur vertical on cal llegir be la roca . Feia molt fred perquè no hi toca el sol.

I la tercera és l’última de la via, que tot i un xic rebuscada perquè surt d’un díedre per un lloc poc evident , presenta una roca força bona.

Ara la via en ella mateixa s’ha acabat peró cal remuntar la resta de carena fins quasi el cim i baixar per la pista que torna al Castell Llebre per la vessant Nord, una bona passejada.

J. ESTRUCH

SIOUX CONNECTION

DIJOUS, 01 DE MAIG

Aquest cap de setmana llarg surto amb la família i no tinc clar si podré escalar, per tant aprofitem que el Guillem no treballa i anem a fer  una escapada ràpida.

Hem decidit anar a conèixer una zona que no coneixem, la paret del Rumbau i més concretament la via Sioux Connection, segons diuen la roca és bastant descomposta però la via està molt assegurada i segons molts comentaris és molt bonica.

A les 10, 45 comencem l’escalada, l’aproximació és curta, uns deu minuts, però intensa. Al decidir les tirades el Guillem em cedeix la primera, així podrà provar el 6b. La primera tirada té una graduació de cinquè, amb forces assegurances. La roca es veu costrosa encara que ja ha estat molt sanejada, però cal vigilar on t’agafes.

La segona comença difícil 6b per suavitzar-se desprès i tornar a complicar-se al final de la tirada, el Guillem aconsegueix fer-la neta i jo al principi me les prometo molt felices perquè em surt el 6b, però els braços m’han jugat una mala passada al tram final (un pas que no he sabut treure i m’ha obligat a tibar d’assegurança en un tram que he trobat més difícil que el primer tram de 6b.

La tercera és suau, una tibada al començament i poc a poc va baixant la dificultat fins entrar a la reunió quasi caminant.

La quarta torna a ser picantona, però no tan desplomada com la segona, és més de continuïtat i les assegurances tan properes fan que puguis forçar amb tranquil·litat, en aquesta tirada hi ha llastres que han estat sanejades per sobre per a posar-hi els peus i fer pressió avall però al posar-te sobre , el coco et va a cent per hora.

La cinquena tirada és la tirada més assegurada, està preparada per fer-la en Ao sobretot al principi on la roca és especialment dolenta, fins un punt on veus clarament que les assegurances s’allunyen més del normal i t’obliguen a fer-ho en lliure, ( la roca també millora molt), el tram final de la tirada és especialment bonic i acabes la tirada amb un molt bon regust de boca.

Les dues últimes tirades són per arribar al cim i no tenen cap problema ni cap al·licient, però val la pena fer-les per gaudir del paisatge.

La baixada la fem en ràpel, tal com recomanen a la ressenya, però en el quart tenim un problema amb les sabines de la paret que per poc ens donen un disgust, per sort l’ensurt és soluciona i podem seguir la nostra baixada. A les 15 hores ja estem al cotxe preparats per tornar a Esparreguera.

J. ESTRUCH