Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 26 de juliol de 2021

ESCALADORS ASIMPTOMÀTICS

 DIUMENGE, 25 DE JULIOL

Una vegada acabada la setmana familiar a Solsona tinc ganes de sortir i començo a cercar company per diumenge,  com que es el dia que surt la colla de Vilafranca, no tinc problema amb ajuntar-me.


Serem quatre, en Pere, l’Angel, el Josep (Mam) i jo. Farem dues cordades

La proposta es anar a cercar la fresca al Pirineu i ens movem entre dues propostes, pujar a Coma de vaca o anar a la Piràmide de la Coma de l’Orri.

Les dues propostes m’agraden però a la segona i tinc una mica de recança perquè es la via on va tenir l’accident el Juan Carlos i em fa una mica “yu-yu”.

Com diu la llei de Murphy, el que tenia que passar, passa i la opció escollida es anar a la via Escaladors asimptomàtics.

Arribem a la zona d’aparcament a les nou i comencem la costeruda aproximació però l’Angel va carregat de antibiòtics i decideix no seguir. La veritat que tot i ser un camí agradable és molt costerut i llarg.

La resta arribem a peu de paret desprès de caminar quasi una hora i mitja, ara toca enfrontar-nos amb les nostres pors!!!.

La primera tirada comença a la dreta de la petita cova, el primer tram directe a la primera assegurança es veu potent, però entrant un xic a la dreta en diagonal es molt més factible. Desprès la tirada segueix en diagonal a l’esquerra per anar a cercar un esperó on hi ha el passatge més difícil de la tirada. Si els primers metres estan nets, aquí ja comencem a trobar la molsa seca típica que en fa escalar amb més cura. En aquesta tirada trobarem sis assegurances i no ens ha calgut reforçar-la

La segona comença suau i ajaguda però aviat gira a la dreta per creuar un torrent i en aquest tram trobarem els passatges més difícils. En aquesta tirada també hi ha sis assegurances tot i que nosaltres hem trobat cinc perquè hem entrat al flanqueig un xic per sobre i la tercera en a quedat apartada del recorregut, (cal entrar a la canal a l’altura del segon parabolt).

La tercera tirada creua dos desploms, el primer amb un pas complicat de flanqueig ascendent a la dreta on l’assegurança queda lluny i les presses de peu estan plenes de molsa, costa decidir-se  i un segon més factible perquè hi ha un munt de llastres invertides amb bon canto per tibar,(mentre no caiguin es pujarà bé ). A la tirada hi ha sis assegurances però l’hem reforçat amb dos flotants més.

La quarta tirada és un canvi de reunió, cal travessar una feixa i fer reunió sota un díedre molt marcat que és per on puja la següent tirada.

Crec que aquesta es la tirada més estètica de la via, comença per una placa llisa amb aparença de marmol, el primer parabolt esta força amunt però una fissura permet arribar-hi sense problemes, desprès cal anar a cercar un arbre situat en un pany de paret amb sostres a banda i banda on es veu el pas mes factible per arribar a la fissura. La fissura és més factible del que sembla des de sota i amb un parell de flotants podem reduir l’aire que hi ha entre assegurances. L’entrada a la reunió es fa sortint a l’esquerra del díedre i enfilant una fissura que ens deixa en un balco impressionant. Trobarem set assegurances a la tirada i nosaltres l’hem reforçar amb dues més.

La reunió aquí es un xic incomoda, sobretot per nosaltres que anem tres i ara ve la tirada que ens fa més respecte, (i també la més difícil amb diferencia).

Comença la tirada creuant en diagonal una placa llisa fissurada per arribar al primer desplom on hi ha el primer parabolt i just a sobre un segon, aquí totes les pedres fan soroll de buit , sortim a la dreta  per anar a cercar un tercer parabolt i passem per una zona  on la roca no te molsa, (segur que és el lloc de l’accident). Arribats al tercer parabolt no veiem clar la continuació, (recte a munt és molt difícil) però a la dreta i per sota veiem un parabolt que et porta a un díedre que seguim fins la reunió. En aquest tram no hem trobat cap assegurança fins a pocs metres de la reunió.

No se si ens hem agafat la tirada malament, però el tram entre el tercer parabolt és molt difícil i perillós sobretot per al segon de cordada al tenir que baixar per arribar al díedre es juga un castanyot contra el díedre. També la corda, si agafes aquesta opció, “més fàcil” fa un quatre que costa molt de recuperar.

El díedre l’hem protegit amb tres flotants.

La darrera tirada  tan sols te un passatge vertical ben assegurat, però haver passat la darrera tirada amb tanta tensió fa que repassem totes les preses.

Arribats al cim preparem els ràpels que farem per la via Biodesgradable que le Pere ja ha fet i per tant coneix el punts de ràpel.

Una vegada al terra, amb tranquil·litat, desfem el cami de pujada i marxem directes a Ripoll per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................               Escaladors Asimptomàtics

APERTURISTES................        J.Soler, M. Cuesta i J. Bermudo

COMPANYS DE CORDA........    P. Giró i J. Aiguadé

MATERIAL UTILITZAT.............  Joc Camalots (fins nª 1), 12 cintes

DIFICULTAT MAXIMA .............  6a/A0

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada