Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 10 de gener del 2022

LES ARENES

 DIMECRES, 05 DE GENER

Despres de fer la primera sortida de l'any per Montserrat, aprofitem el primer dimecres per anar a coneixer una escola que no coneixem, tenim unamatinal per davant abans no ens toqui fer de reis per la tarda.


Ens ajuntem, la Isabel, l'Antonio el Gines i jo.

Aquesta zona propera a Terrassa, no ens quada gaire a prop donat que esta a la vessat Est del massis i per tant a nosaltres ens costa una hora arribar-hi.

Però en Jaume en el seu blog la deixa molt be i a nosaltres ens agrada descobrir nous indrets per escalar.


Com que l'intenció es descobrir , no tenim presa i arribem al parquing quasi a les dotze, (hora dels rics), tot i aixi encara no hi toca el Sol i els peus de paret estan completament molls de la pluja d'aquesta nit.

Tot i la mullena decidim que volem fer quelcom per tastar la roca i ens posem a l'Aresta de la Sardana.


La primera tirada, completament molla, fa respecte, però ens costa menys del que pensavem, per sort a l'entrada a la reunió on esta mes enfangat trobem una corda que ens salva de les relliscades. Crec recordar que hi ha quatre parabolts i un arbre per assegurar el recorregut.

La segona tirada , segueix un esperó força marcat, sembla més dificil del que resulta ser i la roca no rellisca gaire, a més les assegurances estan ben situades i protegeixen els passatges més drets. Trobarem uns sis parabolts.


La tercera tirada comença amb un tram vertical que poc a poc va perdent força i acaba en una rampa quasi caminant, trobarem quatre parabolts i la reunió abans d'entrar al bosc.

En dos rapels tornem a estar al terra.

Com que sembla que el dia esbaeix, decidim anar a fer unaltre via i ens decantem per visitar el sector esquerra de la paret.


Baixem al cami principal i el seguim una estona, fins trobar una fita que ens convida a pujar fins la paret de nou.

Aqui trobem el peu de via de moltes vies i anant -les seguint trobem el peu de via de “la ruta de la seda” una via vella emb equipament nou


La via seguyeix un esperó molt bonic en dues tirades.

La graduació és de cinque grau la primera tirada i cinquè superior la segona.

Costa un xic veure les assegurances que son espits quasi mimetitzats amb la roca, també trobarem una mica més d'aire entre les assegurances que en l'anterior via.


La baixada la fem amb un rapel aprofitant una instal:lació que hem trobat uns metres a l'esquerra de la que ens correspon, però la nostra es d'espits i aquesta de flamants parabolts.

Aqui donem per acacabada aquesta primera visita a la zona, no sera la ultima, segur !!!.

I tornem a casa per complir amb el nostre deure de patges reials no sense acomiadar-nos amb una cervesa com tenim per costum.


Les bones costums no tenim que perdre-les.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM .................................................. Esperó de la sardana

APERTURISTES................................  J. Homet

COMPANYS DE CORDA .................... A. Gomez, G. Rodriguez

MATERIAL........................................... 10 cintes

DIFICULTAT........................................ V


DADES DE LA VIA

NOM.................................................. La Ruta de la Seda

APERTURISTES..............................  J. Paré, J. Sanz

COMPANYS DE CORDA............... A. Gomez, G. Rodriguez

MATERIAL ..................................... 10 cintes

DIFICULTAT .................................. V+

1 comentari:

  1. Renoi quin debut a Les Arenes! aquesta roca molla no mola ha ha ha però sou valents i això no us tira enrrera. Heu fet un mini tast, quan afluixi el fred pel matí doneu-li una segona oportunitat, recomanable la 20 anys després a la dreta de la Ruta de la Seda, ben assegurada i una mica mes picantona. A mi m'agraden totes trieu i remeneu.

    ResponElimina