Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 2 de maig de 2022

VIA ANGLADA CERDÀ A LA PUNTA MILADONES

 DIUMENGE, 01 DE MAIG

Aquesta setmana hem quedat per sortir amb en Jordi, un company d'escalada amb qui no he escalat mai, tan sols ens coneixem de referencies d'altres companys.

La proposta inicial era anar a Collegats però el temps primaveral que esta fent ens desaconsellen d'anar-hi i cal cercar nous objectius.


En l'intercanvi de propostes n'hi ha moltes d'interessants i li deixo escollir el que li faci més “tilin”, i pel que he vist, tenim els gustos força semblants, ens agrada l'aventura i els reptes.

La seva proposta, la “Anglada Cerda” a la punta de Miladones. Una via que ja havia ullat feia temps. Una via amb alé d'aventura, llegint els escrits d'alguns companys que la han fet .


Sempre havia quedat a la llista de “possibles”, per culpa de la pista per arribar-hi que per l'estiu està tancada i calia fer una aproximació molt llarga.

Avui cap problema, hem arribat fins la base militar sense problemes...... i sols !!!.


Sortim del cotxe i enfilem direcció als penyasegats sense saber ben bé si anem en la direcció però per cami força comode, al veure el perfil de la costa ja ens adonem que anem un xic errats, estem a la vessant Nord del torrent que delimita la paret i teniem que anar a l'altre costat, però també veiem que hi ha un corriol que baixa a la torrentera i s'enfila per l'altre vassant on teoricament hi ha el rapel, total fem la sifonada i en mitja hora ja estem a la corda fixa que protegeix el rapel. (res a veure amb la tornada que hem trigat una hora llarga per arribar al cotxe i a més plens de punxades de garrics !!!). Aconsellem fermament fer la anada i la tornada pel vessant Nord.


Deixem una corda fixa al rapel per si no podem sortir per la via, (ara una vegada feta l'activitat, remuntar el rapel deu tenir el seu morbo........, hi ha dos desploms importants !!!.

Ara ja no tenim excusa...... cal seguir el pla previst i creuar tota la paret per una feixa espectacular, amb grimpades i desgrimpades facils fins a trobar una corda que protegeix una desgrimada un xic més dificil. Un tram més i una canal ens convida a baixar fins quasi tocar la mar, creiem que estem a peu de via, però no hi ha res que ho indiqui, per sort, (la por fa estralls) veiem uns deu metres per sobre nostre una baga en un pont de roca, primer indici de civilització !!!.


Anem fins allà i seguim pujant fins a tornar a arribar a la feixa on veiem un pont de roca però sense baga, però per les indicacions estem a la primera reunió o sigui que hem fet la primera tirada sense treure la corda ni posar-nos els peus de gat.

La segona tirada ja es “pa d'un altre paner”, d'entrada no es veu clar per un va, segons algun croquis un parell de ponts de roca assenyalen el camí però no hi ha res a la vista, el Jordi s'enfila i fins uns quinze metres més amunt no troba un primer pitó, per sobre en posa dos de nostres i finalment troba un segon pitó que no surt als croquis.


Arribat a uns trenta cinc metres monta reunió (no hi ha res a la reunió i cal muntar-la de flotants). Com que tan sols portem un martell, els pitons queden a lloc, ara la tirada està més protegida i es pot fer en A0 i estalviar-te l'estrep.

La seguent tirada em toca a mi,...... si és tan mantinguda... no sepas com passaré !!!.


Per sort res més lluny de la realitat, una tirada molt bona i suau, tot i el grau. Dels ponts de roca de la ressenya cap ni un i si que he trobat el pitó en el tram final de la tirada.

Aquesta tirada es del tot variada, comença amb preses arrodonides, despres al entrar en la gran balma, la roca es fa crostosa i amb forats i per últim al flanqueig de sortida és pedra coral·lina molt dura. El flanqueig és vertical i molt espectacular.


La reunió la fem una vegada superada la balma i a la dreta, sota uns desploms. Tampòc hi ha res i cal muntar-la amb flotants.

La darrera tirada, tenim dues opcions, a la dreta una variant i a l'esquerra la sortida original.. El Jordi, com no pot ser d'altre manera, escull la original...... si la fem , la fem sencera !!!.


Sortint de la reunió ja el perdo de vista i paso una estona no escoltant res, tan sols anar donant corda......... de tant en tant sento una pedra caure directament al mar.... ufff!!!.

Finalment comença a recuperar corda i surto jo, ja entenc perquè anava tant en compte en la progressió, la roca no és gaire bona i el cami molt indefinit, tan sols una evidencia que sembla clara, un pi completament penjat al fil de la cinglera sembla cridar-te i és per alla per on sortim al Sol.


A estat una via intensa, més exigent del que sembla per la graduació i amb factor psicologic important que la fa que sigui dura.

De tornada creiem que agafem el cami bó, però res de res, uns metres separats de la paret ja perdem el rastre i entre garrics anem progressant fins la primera linea de arbres on desapareixen els garrics i trobem un cami que ens porta al cuartel militar....... però hem trigat una hora llarga.


Mal per mal , millor tornar pel cami que hem fet a l'aproximació.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM......................................Anglada Cerdà

APERTURISTES.................. J.M. Anglada i J. Cerdà

COMPANYS DE CORDA .... Jordi Ceballos

MATERIAL............................ Joc de Camalots fins nº4, Joc Aliens, Joc Totems

DIFICULTAT.......................... V+/A1



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada