VIA DE LA PESETA A ROCA MAURA

 DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE

Dissabte passat mentre compartíem esmorzar al Bruc en Ramir va proposar anar a Roca Maura i com que es un lloc on acostumem a pujar-hi poc vaig apuntar-me.

El diumenge ja teníem compromisos i la proposta va quedar per anar-hi dimecres que es un dia amb menys moviment turístic.

A darrera hora també s'apunta a l'excursió el Ton i quedem en trobar-nos a l'autopista a l'altura de Sant Cugat, camí de Girona, però amb el transit m'he saltat la sortida i acabem trobant-nos a La Roca.

La resta del viatge sense problemes fins L'Estartit on ens aturem per fer un cafè.

El dia està emboirat però la meteo diu que aguantara.

Pugem fins el pàrquing a la part alta de la urbanització i preparem el material.

El nostre objectiu és la via de la Peseta, una via en teoria equipada però que no regalen res.

Seguint consells dels companys que l'han comentat al seu blog, portem un joc de Camalots des dels micros fins el nº 3 i estrep.

Finalment hem fet servir els Camalots petits fins el nº 0,75 i l'estrep a més d'un lloc. El nº3 tan sols per muntar la reunió nº 0.

La via està equipada per no fer-se molt de mal si caus , però pel nostre nivell, hem posat flotants entre alguna assegurança, sobretot a la primera tirada.

El peu de via ens ha costat un xic de trobar. Coneixem el peu de via de la Poseidon i el de la Patafisica, però no veiem la “peseta” fins que fem una petita grimpada fàcil i al costat d'una petita cova la trobem.

A peu de via no hi ha res, per sort portem el Camalot nº3 que ens va de conya per fer la reunió.

La primera tirada comença amb un flanqueig a la dreta per arribar al primer parabolt i després recte amunt en veiem algun més però estan separats uns cinc metres i com que desploma s'imposa utilitzar l'estrep i un flotant per arribar-hi. Els següents passos hi ha més presa de ma per agafar-se, cal seguir un petit diedre fins arribar a l'altura d'un arbre on ha calgut tornar a l'estrep per arribar a unes preses que hi ha per sobre d'un replà, molt lluny per nosaltres. Una vegada sobre el replà una petita placa i arribem a la reunió.

La segona tirada comença amb un tram fàcil per arribar a un replà sobre el que veiem un parabolt i un tram un xic desplomat però amb roca bona, és una arrancada potent i després ja menys vertical, la resta de tirada es deixa fer bé.

La tercera tirada comença amb un petit slab i un desplom per arribar a una petita cova on hi ha un passatge molt difícil i desplomat, aquest més concentrat que a la primera tirada, les assegurances estan posades en llocs desplaçats que fan difícil aprofitar-les per progressar. Aquí s'ha imposat un altre pas d'estrep i per arribar a la reunió encara queda superar una placa llisa on cal desplaçar-se de la assegurança per poder superar-la.

Aquí teòricament s'acaba la via, però la ressenya que portem del company Marc diu de seguir per la via “Poseidon”.

La quarta tirada comença amb un pas explosiu abans d'arribar a la primera assegurança, el primer tram es difícil però poc a poc va perdent dificultat i els darrers metres de la tirada els fem caminant.

La última tirada ens deixa dalt del mirador, tenim dues opcions per fer-la. Una per l'esquerra que s'escapa de les dificultats, l'altre, la sortida directa per una placa lliça on hi ha dos parabolts. Escollim la segona opció.

Sortim de la reunió per una canal fàcil fins arribar a l'altura de la primera assegurança que podem arribar-hi amb uns passatges en flanqueig a la dreta difícils.

Per arribar a la segona assegurança ja son figues d'un altre paner, es molt llis i vertical, un encastador petit ens ajuda a superar el tram i arribar a la segona assegurança i d'aquí fem una petita bavaresa a l'esquerra per sortir de les dificultats, ens ha costat molt aquest tram, un xic per l'esquerra on hi ha l'aresta de la placa sembla més factible tot i que un xic desplomat i allunyat de les assegurances

Arribem al mirador on el fred i el ventet es fan notar.

Baixem per la drecera i decidim marxar a fer un bon àpat al mateix lloc on hem fet el cafè del mati.

La tornada, tranquil·la fins a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... De la Peseta

APERTURISTES.................... ????

CORDADA............................. Ramir Aparici, Ton Antich, Josep Estruch

MATERIAL.............................. Camalots fins nº 1, joc tascons petits, 12 cintes, estrep

DIFICULTAT............................ 6a+/A1

VIA ANGLADA CERDÀ A LA PUNTA MILADONES

 DIUMENGE, 01 DE MAIG

Aquesta setmana hem quedat per sortir amb en Jordi, un company d'escalada amb qui no he escalat mai, tan sols ens coneixem de referencies d'altres companys.

La proposta inicial era anar a Collegats però el temps primaveral que esta fent ens desaconsellen d'anar-hi i cal cercar nous objectius.

En l'intercanvi de propostes n'hi ha moltes d'interessants i li deixo escollir el que li faci més “tilin”, i pel que he vist, tenim els gustos força semblants, ens agrada l'aventura i els reptes.

La seva proposta, la “Anglada Cerda” a la punta de Miladones. Una via que ja havia ullat feia temps. Una via amb alé d'aventura, llegint els escrits d'alguns companys que la han fet .

Sempre havia quedat a la llista de “possibles”, per culpa de la pista per arribar-hi que per l'estiu està tancada i calia fer una aproximació molt llarga.

Avui cap problema, hem arribat fins la base militar sense problemes...... i sols !!!.

Sortim del cotxe i enfilem direcció als penyasegats sense saber ben bé si anem en la direcció però per cami força comode, al veure el perfil de la costa ja ens adonem que anem un xic errats, estem a la vessant Nord del torrent que delimita la paret i teniem que anar a l'altre costat, però també veiem que hi ha un corriol que baixa a la torrentera i s'enfila per l'altre vassant on teoricament hi ha el rapel, total fem la sifonada i en mitja hora ja estem a la corda fixa que protegeix el rapel. (res a veure amb la tornada que hem trigat una hora llarga per arribar al cotxe i a més plens de punxades de garrics !!!). Aconsellem fermament fer la anada i la tornada pel vessant Nord.

Deixem una corda fixa al rapel per si no podem sortir per la via, (ara una vegada feta l'activitat, remuntar el rapel deu tenir el seu morbo........, hi ha dos desploms importants !!!.

Ara ja no tenim excusa...... cal seguir el pla previst i creuar tota la paret per una feixa espectacular, amb grimpades i desgrimpades facils fins a trobar una corda que protegeix una desgrimada un xic més dificil. Un tram més i una canal ens convida a baixar fins quasi tocar la mar, creiem que estem a peu de via, però no hi ha res que ho indiqui, per sort, (la por fa estralls) veiem uns deu metres per sobre nostre una baga en un pont de roca, primer indici de civilització !!!.

Anem fins allà i seguim pujant fins a tornar a arribar a la feixa on veiem un pont de roca però sense baga, però per les indicacions estem a la primera reunió o sigui que hem fet la primera tirada sense treure la corda ni posar-nos els peus de gat.

La segona tirada ja es “pa d'un altre paner”, d'entrada no es veu clar per un va, segons algun croquis un parell de ponts de roca assenyalen el camí però no hi ha res a la vista, el Jordi s'enfila i fins uns quinze metres més amunt no troba un primer pitó, per sobre en posa dos de nostres i finalment troba un segon pitó que no surt als croquis.

Arribat a uns trenta cinc metres monta reunió (no hi ha res a la reunió i cal muntar-la de flotants). Com que tan sols portem un martell, els pitons queden a lloc, ara la tirada està més protegida i es pot fer en A0 i estalviar-te l'estrep.

La seguent tirada em toca a mi,...... si és tan mantinguda... no sepas com passaré !!!.

Per sort res més lluny de la realitat, una tirada molt bona i suau, tot i el grau. Dels ponts de roca de la ressenya cap ni un i si que he trobat el pitó en el tram final de la tirada.

Aquesta tirada es del tot variada, comença amb preses arrodonides, despres al entrar en la gran balma, la roca es fa crostosa i amb forats i per últim al flanqueig de sortida és pedra coral·lina molt dura. El flanqueig és vertical i molt espectacular.

La reunió la fem una vegada superada la balma i a la dreta, sota uns desploms. Tampòc hi ha res i cal muntar-la amb flotants.

La darrera tirada, tenim dues opcions, a la dreta una variant i a l'esquerra la sortida original.. El Jordi, com no pot ser d'altre manera, escull la original...... si la fem , la fem sencera !!!.

Sortint de la reunió ja el perdo de vista i paso una estona no escoltant res, tan sols anar donant corda......... de tant en tant sento una pedra caure directament al mar.... ufff!!!.

Finalment comença a recuperar corda i surto jo, ja entenc perquè anava tant en compte en la progressió, la roca no és gaire bona i el cami molt indefinit, tan sols una evidencia que sembla clara, un pi completament penjat al fil de la cinglera sembla cridar-te i és per alla per on sortim al Sol.

A estat una via intensa, més exigent del que sembla per la graduació i amb factor psicologic important que la fa que sigui dura.

De tornada creiem que agafem el cami bó, però res de res, uns metres separats de la paret ja perdem el rastre i entre garrics anem progressant fins la primera linea de arbres on desapareixen els garrics i trobem un cami que ens porta al cuartel militar....... però hem trigat una hora llarga.

Mal per mal , millor tornar pel cami que hem fet a l'aproximació.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................Anglada Cerdà

APERTURISTES.................. J.M. Anglada i J. Cerdà

COMPANYS DE CORDA .... Jordi Ceballos

MATERIAL............................ Joc de Camalots fins nº4, Joc Aliens, Joc Totems

DIFICULTAT.......................... V+/A1

HEROIS DE L'1 D'OCTUBRE

DISSABTE, 30 DE NOVEMBRE

El mes novembre ja esta a les acaballes i no es pot dir que hagi sigut molt productiu amb el tema d’escalada , però que hi farem. Cal aprofitar els dies.

Aquesta setmana hem quedat amb el Juan Carlos per sortir i a la conversa va deixar caure una proposta que em va semblar interessant, una via nova a l’Estartit amb una dificultat assumible, la via “Herois de l’1 d’octubre”, que esta a la zona del Cap de la Barra, on totes les vies son molt potents.

                                  (foto treta d'una pagina turistica d'Internet )

La veritat que la idea va semblar-me molt bona i no vaig dubtar ni proposar alternatives, confio amb el seu instint.

La primera visita que vaig fer a la zona va ser fa molts anys amb en Josep Sanchez (en pau descansi) que va portar-me a fer una via , aleshores desconeguda , “la Intrepida sirena”, com que era nova i no teníem més informació varem anar-hi per dalt, però al fer el ràpel, varem baixar per la primera instal·lació que varem trobar i va resultar ser un ràpel de preparació per equipar la futura via “CER L’ESCALA”.

El resultat va ser que tot es trencava als nostres peus i no varem tenir el valor de deixar les cordes del ràpel i varem remuntar-les per tornar a peu pla del cim.

Buscant per el cim i al costat d’un arbre varem trobar la instal·lació bona , però ja havíem passat la nostra dosi de por diària i verm decidir tornar-hi  un altre dia.

(Poc desprès varem tornar-hi a fer-la, però aquesta vegada en barca !!!)

Avui hi tornem a la zona, a veure que tal resulta.

L’aproximació és curta i força còmoda, hem aparcat al passeig del port i caminant hem pujat el carrer que ens deixa al cim, aquí comença un GR que ens portaria a L’Escala però que nosaltres deixarem als pocs metres de començar per resseguir el fil de la carena i buscar els ràpels. Cal dir que ha estat entretingut i ens ha costat fins trobar el ràpel que ens interessa amb la pedra sikada i una inscripció que diu “Bros”.

Sincerament, els ràpels espanten !!!. Surts a una paret tallada a plom i amb cent metres sota els teus peus, uufff !!!. Nosaltres per fer-nos els espavilats , hem llepat.

Un primer ràpel fins la reunió 3 de la via Bros, (sense problemes) i un altre fins la reunió 1 i aquí l’hem pifiat (cal seguir les recomanacions dels que coneixen la zona). Nosaltres al voler estalviar-nos un ràpel ens ha costat entrar a la reunió perquè la via desploma i quedes separat de la paret, i al recuperar les cordes no hem pogut recuperar la corda massa ràpid i uns quinze metres d’una d’elles s’ha mullat , (millor fer-ho amb dos ràpels), o passar assegurances si vols pujar per la mateixa via (que no era el nostre cas).

Amb aquest resultat no hem volgut jugar més i ens hem saltat la primera tirada.

La primera tirada es curta i serveix per provar el tacte de la roca i les sensacions, esta ben assegurada amb químics . Hem fet reunió a la primera reunió que hem trobat i així seguir la tònica de la via.

La segona tirada, supera un desplom i seguint les debilitats de la paret va superant panxetes fins la reunió.

La tercera tirada és la tirada que presenta la graduació més alta però el pas més fort està ben protegit i amb un estrep hem superat el problema.

La quarta tirada és com la segona, cal llegir la roca per trobar el millor itinerari amb algun tram on la roca és estranya.

La cinquena és la millor, amb roca molt bona, tot i l’aspecte d’aquesta que sembla que tingui que trencar-se però és molt i molt solida. Un primer tram finet i un darrer en flanqueig molt bonic.

Aquí ja no hem tingut esma per tronar a baixar i fer una altre via. Hem preferit intentar fer una foto de la paret per fer la ressenya, (cosa que tampoc hem aconseguit). Total que hem deixat el material al cotxe i hem anat a celebrar-ho amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH

ROCA MAURA

DIMECRES, 06 DE JUNY

Una setmana més sota l’ amenaça del mal temps.

Començ la setmana i la ronda de trucades per trobar company i el més important, un lloc per escalar sense mullar-nos !!.

El dimarts sembla tot perfilat, uns companys volen anar al Garraf i quasi estem decidits a fer-los companyia però mirant el Meteoblue, he trobat una possibilitat d’escalar sense mullar-me a la zona Nord de Catalunya, concretament a l’Estartit i li proposo al Josep la possibilitat d’anar-hi.

Per ell, cap problema, fa molt temps que va anar-hi i va fer una via, “la Manyo”.

Jo, per la meva part he visitat Roca Maura, dues vegades i he fet tres vies. Per tant tenim moltes vies pendents com a objectiu.

Sortim a les set , com sempre i ens trobem a Llinars del Vallès, la resta de camí la farem amb un sol cotxe.

A les nou , ens aturem a Torroella de Mongri per esmorzar i mirar els possibles objectius. Ens decidim per fer dues vies (si el temps ho permet).

Primer una via fàcil, la via “Joanet el cosinet” per tenir el primer contacte amb la roca i després la nova via “Patafisica”.

Aparquem com sempre els contenidors i en cinc minuts ja estem a peu de via, és una comoditat aquestes aproximacions tan curtes.

La primera tirada és lletja per la vegetació que hi ha però presenta dos trams bonics, llàstima que a la canal hi ha moltes restes d’ampolles i deixalles que la gent ha anat tirant per la canal, hem trobat un parabolt per assegurar un passatge vertical poc abans d’entrar a la reunió. També hem aprofitat la pujada per veure la via “As de martes” que un dia o altre serà un objectiu.

La segona és una tirada de transició per arribar a la reunió que hi ha dins la cova, aquesta tirada és terrosa i amb herbes, lletja amb ganes.

La tercera comença amb un tram ple de sorra que cal vigilar per no relliscar fins que la via s’ajunta amb la via “punxadits” que ja he fet. Juntes segueixen fins la reunió, en aquesta tirada hem posat un camelot en el primer tram, mes que res per protegir una possible relliscada. La resta està equipada amb ponts de roca i un parabolt.

La quarta tirada , deixa la via “punxadits” a la dreta i s’endinsa per la canal fins sota el mur final, aquesta tirada també és lletja, uns passatges trencats al principi li donen la dificultat, després bosc tracció fins la reunió.

La cinquena, que juntament amb la tercera son les úniques tirades que es poden dir d’escalada, es curiosa. Un encastament inicial fins arribar a un parabolt, després un flanqueig a l’esquerra per sobre d’un contrafort força incòmode i agafar dos passos d’artificial protegits per dos parabolts que ens deixen a la carena final, sortida també rostollera i reunió a les baranes de l’antena somital.

Son les tretze hores i segueix lluint el sol , cal aprofitar el dia i anem per la segona via.

Aquí fem la marrada del dia, per no baixar fins el cotxe i tornar a pujar els cinc minuts, hem decidit resseguir el peu de paret passant per la zona d’esportiva, uufff !!!.

Aquest camí està pitjor que la via que acabem de fer i ens costa molt arribar a peu de via.

Comencem la primera tirada, que ens ha agradat molt, res a veure amb l’anterior,

Una placa negre és el primer escull que cal superar, força vertical i protegit per un pitó i dos ponts de roca, després un tram fàcil per arribar al tram més dur de la tirada que ens permet arribar a la reunió.

Mentre anem pujant , ja comencem a escoltar els primers trons i des de la reunió veiem una cortina d’aigua per la zona de la Bisbal d’Emporda. Cal decidir que fem, mullar-nos o deixar la resta per a una propera visita?

Com és lògic escollim la segona opció, ràpel i a terra.

Just arribar al cotxe i ja cau el primer ruixat, !! ens hem salvat pels pels!!!.

Be, avui ja ho tenim tot fet, tornem a Torroella per fer un mos i començar el camí de tornada.

Hem deixat una via a mig fer que caldrà acabar, aquesta primera tirada que hem fet ens ha deixat un bon regust.

J. ESTRUCH

VIA DEL MAÑO

DIMECRES, 25 D’ABRIL

Aquesta setmana havia quedat amb el VISA per pujar a Montgrony però un petit accident casolà l’ha deixat aturat per uns dies. Em caldrà cercar company i tan sols tinc el dimarts per fer-ho.

Començo la ronda de trucades però la cosa no pinta bé. Per sort en Joan, m’acull en el grup i podré anar a estirar les cames ( i els braços!!!).

La proposta, anar a L’Estartit i fer la via del Maño a Roca Maura.

La veritat , jo encantat de la vida, és una via que havia mirat quan vàrem fer la Poseidon i la Punxadits i tot i ser difícil , semblava tenir color per intentar fer-la.

Ens trobem al pàrquing de l’Hospital general perquè serem quatre i cada un ve d’una zona diferent.

Finalment som tres, al quart el trobarem a Girona.

Serem dos Manels , un Joan i jo.

Primer problema, trobar un lloc adequat per esmorzar, ens costa molt trobar-lo , però finalment ho aconseguim al mateix Estartit i directes al pàrquing.

Fem dues cordades, un Manel i jo en una i el Joan i l’altre Manel ens seguiran.

La primera tirada es força mantinguda  i el fet de haver-hi d’altres vies per les rodalies , complica saber si anem bé, però poc a poc anem esbrinant el recorregut i aconseguim trobar la línia.

Aquesta tirada i la següent son molt mantingudes amb el seu grau i si li posen una mica més no passaria res. La tirada esta semi equipada però calen flotants per a completar la protecció.

La segona comença suau però aviat s’enfila per un diedre que d’entrada cal protegir fins arribar a un parabolt que ens marca el moment de deixar el diedre per sortir per la placa fins un arbre a continuació en diagonal a l’esquerra fins arribar a un pitó i enfilar-se directe a la reunió, molt penjada.

La tercera és de transició fins el peu de la darrera tirada, que nosaltres no hem fet per la sortida original i hem agafat l’aresta que ens porta al cim , força més factible.

De baixada agafem el cotxe per arribar a la Bisbal on en plena Ramble trobem un bon lloc per dinar i agafar forces per la tornada.

J. ESTRUCH

ROCA MAURA

DISSABTE, 04 DE GENER

Avui, ja sense la necessitat de fer la primera escalada de l’any, anem a cercar bon temps, les prediccions del meteoblue donen pluges a mig matí en quasi tot el territori català, per tant cal ésser imaginatiu i cercar alternatives enginyoses.

El divendres li proposo al Josep arribar-nos a l’Estartit per conèixer la zona i fer alguna de les vies de la Roca Maura. Per si encarta, en portem dues de preparades que hem aconseguit la ressenya per Internet.

Sortim d’Olesa a les 7, 45 i enfilem l’autopista fins Girona i des d’ allà a l’Estartit on arribem a les 10 hores, ja esmorzats. Amb les orientacions que hem trobat, no ens costa gaire localitzar el pàrquing i el començament de via, ara tan sols cal decidir quina via farem primer i l’elecció recau en la via Poseidon com a primera pressa de contacte amb la roca.

Mentre ens preparem el material cauen unes gotes de pluja i ens fa dubtar si hem escollit bé la sortida, però no hem fet tants quilòmetres per tornar de buit a casa, per tant decidim pujar mal que plogui. Teòricament avui em toquen les dues tirades de 6a a mi, però decidim que el Josep farà les dues primeres i jo les darreres així ens tocarà un 6a a cadascú i si no podem escalar res més al menys portarem una tibadeta cada un.

La primera tirada està graduada de cinquè superior i la veritat que no el desmereix, hi ha dos trams, al començament i a mitja tirada que cal mirar-los amb cura però la tirada està ben assegurada i no pateixes gens.

La segona comença suau però hi ha una placa molt més vertical que la resta on cal ser llarg per arribar a la presa bona, aquest és per mi el pas clau de la via juntament amb un altre pas de la darrera tirada, encara que jo crec que aquest és més dur i difícil d’encadenar. El Josep ha fet reunió en una feixa.

La tercera em toca a mi, teòricament és un flanqueig a l’esquerra de deu metres però en pocs metres hi ha una reunió amb dues anelles  i uns metres més enllà hi ha dos espàrrecs sense plaqueta, sens dubtar-ho faig reunió a la primera.

La quarta comença amb un pas delicat però aviat pots assegurar el passatge amb una assegurança, és un pas de decisió, desprès cal seguir un seguit de ressalts fins el peu d’una placa molt vertical amb tres assegurances on el tram central és el més difícil, superat el tram ja segueix fàcil fins la reunió just sota el cim.

Al cim fa molt de vent però a la paret quasi ni el notàvem i això ens desanima un xic però al tornar a baixar el coll, el vent no bufa fort i tornem a animar-nos i decidim anar per la segona via “ la punxadits”.

Tornem a peu de paret disposat a suportar el vent i el fred, ara ja estem decidits a pujar i el Josep comença la primera tirada, uns 20 metres d’escalada amb un passatge de 6a, la resta força més suau.

La segona té una graduació de cinquè superior però és bastant “ matojera”, he trobat una reunió trencada a una feixa i he pensat que ja havien passat els talibans  fent de les seves. Jo he reforçat la reunió amb un camelot, però resulta que no era la reunió sinó que aquesta es troba uns deu metres més amunt i el Josep ha tingut que fer una tirada curta per equilibrar la situació, no ha volgut seguir perquè cal fer un canvi de paret i seria complicat pel fregament de les cordes.

Per tant la tercera em toca a mi, cal baixar a una canal per fer un canvi de paret i cercar un parabolt i un pont de roca per entrar desprès en una cova, just en acabar aquesta hi ha la reunió.

La quarta tirada és la més dura de la via, tot i estar assegurada cal reforçar alguns passatges, al Josep no li ha agradat gaire per la impressió que donen alguns blocs d’estar en equilibri precari però jo que he pujat de segon, sense el perill d’una caiguda forta , si que m’ha agradat força. La graduació de la tirada és de 6a i és mantinguda.

A les 15 hores ja tornem a estar al cotxe i preparats per fer un munt de quilòmetres de tornada.

J. ESTRUCH