VIA LAIA

 DIUMENGE, 25 DE SETEMBRE

Aquest dimecres el cotxa ens ha ugat una pmala passada i ens ha deixat tirats a la carretera sense poder fer res, però hi ha mes dies que llonganisses per tornar a intentar-ho, un altre dia serà.

Pel cap de setmana la meteo sembla que ens vulgui donar problemes però ho intentarem. He quedat amb el Jordi que fa temps que no coincidim.

La primera proposta es anar a Naireda per fer quelcom llarg i tots a la planificació la fem vers aquest objectiu, però al mati de diumenge conforme anem acostant-nos a la zona ja no anem tan segurs, una espesa boira fosca cobreix tota la zona.

Per donar-li temps a esvair-se decidim aturar-nos per esmorzar i despres ja veurem.

Sortim amb el pap ple, però les boires segueixen presents, tot i així decidim anar fins el parquing on ja mes propera la roca veiem que sera impossible fer res aqui, tot regalima.

Com a opció segona anem a lavessant Sud, per veure si el Sol ja ha escalfat la paret i no esta tant mullada, però la boira segueix enganxada a la paret , res de res.

A grans mals !!!....... solucions drastiques.

Decidim donar mitja volta i anar a zones més calentes......... baixem a la Noguera.

Hi ha molta teca per fer, però tinc una paret pendent on no hi he escalat mai..... la Rentisclera de la Masana.

De les vies que hi ha, poques estan al nostre abast, i ens decantem per anar a la via “ Laia”

Des de l'aparcament veiem per on va la via, però arribar-hi son figues d'un altre paner. Saltem un mur de formigó que hi ha a l'altre vessant de la carretera i i enfilem per una tartera amb alguna fita, però el cami esta malmés en algun punt i costa seguir-lo i fins quasi sota el contrafort no trobem un cami més marcat per l'aproximació.

A peu de via hi ha tres linies molt properes i per la graduació de la tirada ens decantem per una d'elles que resulta la encertada.

La primera tirada comença en un petit desplom per entrar a una placa, molt vertical on en algun passatge hem fet servir un pedal . El tram final segueix un diedre i hem trobat una reunió al final del diedre a la dreta, (ens ha estranyat perquè la tirada esta assegurada amb parabolts i la reunió es amb dos espits). Creiem que es de la via “Els penjolls de la reina”.

La segona tirada supera un ressalt assegurat per un parabolt i a sobre hem vist la reunió.

Aquesta segona tirada tan sols te aquest tram de roca, la resta es caminar per travessar la feixa fins el següent mur.

La tercera tirada comença amb un tram de bavaresa pèr continuar entre plaques llises i arbres seguint una especie de canal. Trobarem algun tram potent, però la progressió és rapida. Hi ha molta terra que avui esta un xic molla. La reunió esta en una feixa a l'esquerra de la canal.

La quarta tirada es caminant per la feixa sense cap problema, tan sols el de trobar el itinerari correcte.

Uns trenta metres a l'esquerra trobem un diedre marcat i un repla comode per fer reunió. Surten dues lineas, la que va en tendencia a l'esquerra presenta unes lletres picades al costat d'una assegurança que sembla una (PR) i deduim que es la via penjolls, per tant, nosaltres anem per la de la dreta.

Aquesta tirada és la que et fa treballar més de tota la via, un diedre un xic brut i les assegurances separadetes on cal reforçar-les amb flotants, però no es deu fer gaire perquè moltes fissures estaven cobertes d'herba i ens ha calgut arrancar-la per trobar la fissura bona. La reunió a la dreta del inici d'un esperó molt cridaner.

La sisena tirada, s'enfila per un diedre tombat fins sota un desplom on trobarem parabolts, molt propers al principi per superar -lo i despres un mur vertical. Nosaltres hem fet una reunió intermitja perque les cordes feien un fregament important i la darrera placa ve es mereix fer-la amb soltura.

La darrera tirada es una placa molt estetica protegida per dos parabolts, no es dificil però si impressionant.

Arribats a dal cal fer el cami de baixada, que ens ha semblat llarg però tranquil.

Sortim de la paret i agafem un corriol mercat fins a trobar una pista més ample que va direcció Est, cal seguir-la fins trobar un creument de camins senyalitzat, nosaltres agafarem el de la dreta i el seguirem fins estar situiats sobre la central electrica a l'altura d'una torre , a la dreta surt un corriol que ens portara sobre el tunel i al parquing.

No ho teniem clar, però encara hem salvat el dia.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................... Laia

APERTURISTES................................ J. Bernat i A.Rovira

COMPANYS DE CORDA.................... J. Rosillo

MATERIAL .......................................... 16 cintes, Joc de Camalots (0,5-0,75-1-2)

DIFICULTAT......................................... 6a/Ae