DIMECRES, 19 D'ABRIL DE 2023
Avui amb el Lluis anem a fer una de les activitats que més m'agraden en el mon de l'escalada, anem a coneixer una zona nova que cap dels dos hem visitat i de la que tenim poques referencies.
La zona en si mateixa es una petita escola de calcari de caracter local, basicament dedicada a l'escalada esportiva, però el desembre de 2020 un grup d'escaladors va obrir una via d'aventura sense gaires pretensions, que van penjar a les xarxes.
Al veure-la vaig guardar la ressenya perquè tenia tots els ingredients per a fer-li una visita. (terreny d'aventura, grau amable, poc equipament, zona nova, etc....).
Avui és el moment d'anar a coneixer la zona.
Sortim d'Esparreguera a les vuit i sense preses arribem a Beuda, ara toca cercar com arribar fins la paret.
Una vegada passat Beuda trobem un cartell informatiu amb instruccions sobre l'escalada, (no oblidem que es una escola), creiem que som a lloc !!!.
Despres d'esmorzar amb tranquil·litat, sortim per un cami fresat que porta a les parets, tot seguint unes indicacions que hem trobat per Internet. Les indicacions diuen que cal agafar un cami a l'esquerra que baixa a la riera. Dit i fet, però no !!. Hem fallat de principi,...... el cami que portem no es el de pujada al Castellot sino que va a les diferents zones d'escalada.
Despres de pujar i baixar per la zona ( no hi ha mal que per bé no vingui. Hem visitat tots els sectors de la petita escola) decidim seguir pel peu de paret en direcció Est i baixar per la vessant Est de la paret per anar a cercar la torrentera que limita l'escola per Est. Per fi !!! al torrent veiem el cami bo i en una fondalada del torrent una fita amagada entre l'herba, estem a peu de via !!!.
La primera tirada te trenta metres i arriba fins un pi caracteristic perquè te les branques de sota podades i una baga blanca amb un maillon. La tirada puja per una antiga cantera i trobarem poques possibilitats de posar flotants, tindrem que conformar-nos amb els tres pitons emplaçats en via i que asseguren el tram més dificil de la tirada.
La segona tirada és una rampa trencada amb molta pedra solta, tan sols trobarem un pont de roca. Puja en direcció a una aresta llaminera que limita un bosc per la seva dreta. La reunió es un nou pi llaçat amb dues bagues.
A la tercera tirada, l'hem marrada un xic. La tirada puja recte per l'espero que tenim sobre nostre, però a nosaltres ens ha semblat més logic pujar per un diedre que tenim a l'esquerra, que una vegada superat tornem a la tirada original. Ens hem saltat un pitó i en el segon pitó de la tirada hem empalmat amb la logica. La reunió es en plena aresta en un repla força ample i comode.
En les dues següents tirades hem fet un pupurri. La primera te vint-i -cinc metres i ens hem saltat la reunió , és un caos de blocs de calcari plens de forats fins un petit collet, per sobre una agulla molt estreta amb un pitó al principi i un passatge un xic més picant per sobre. La reunió la fem en un collet darrera l'agulla on trobarem un pont de roca i podem muntar reunió en un merlet gran.
La tirada cinc comença amb un passatge vertical assegurat per un pitó, despres cal seguir la carena fins el cim de l'agulla. Just al final de l'agulla un gran pont de roca amb un maillon et convida a fer un rapel de deu metres, però nosaltres hem preferit desgrimpar-los.
Una vegada al coll cal baixar uns metres per la vessant Est fins trobar un arbre amb una baga a peus de l'agulla següent. És el punt d'inici de la propera tirada. Sortint de la reunió trobarem un pitó en una zona sanejada que ens porta a una aresta que seguirem fins el cim de l'agulla. Aqui trobem la primera reunió equipada amb parabolts i una instal·lació de rapel. Aquest rapel es obligatori si fem l'agulla, (també hi ha la possibilitat d'estalviar-nos el rapel i l'agulla si una vegada a l'aresta anem més a la dreta i pugem pel bosc, molt millor fer l'aresta !!!).
Un rapel de deu metres ens deixa en un nou collet i creuant-lo veurem una gran fita, per sobre d'ella una gran alzina ens pot servir de reunió per la darrera tirada.
Pocs metres per sobre la alzina trobarem l'unic pitó de la tirada, que ens assenyala el cami, despres pel fil de l'aresta fins quasi el cim on tropbarem una nova reunió amb parabolts.
Ara tan sols resta anar caminant fins dins el castell on trobarem el cami de baixada.
El cami de baixada primer és força dret però una vegada arribats a la torrentera es ben pla i comode.
El cami acaba en una pista ample on hi ha els indicadors per pujar al castellot i es el lloc on calia anar per fer la via. Aquest cami està uns 200 metres més enlla d'on hem deixat el cotxe i el creuament per trobar el peu de via és arribats a la torrentera baixar per aquesta un centenar de metres fins a trobar la fita.
De tornada el “google maps” ens diu d'anar per Girona i fem la aturada per fer la cerves en plena autopista, a le sis ja estem de nou a Esparreguera.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.............................. ......................Aresta del Gendarme
APERTURISTES................................. Pia Lagares, Marc Prat i Lato
COMPANYS DE CORDA ................ Lluis Gabernet
MATERIAL.......................................... 10 cintes (opcional algún Camalot mitja)
DIFICULTAT ...................................... V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada