VIA DELS SONS AMAGATS

 DIMECRES, 07 DE JUNY DE 2023

Aquest dimecres hem quedat un munt de companys per sortir a fer una de les vies amb més acceptació que han obert al Alt Urgell i per tant quedem a primera hora .

A l'hora de trobar-nos ja tenim una deserció, o sigui que no serem tants, ara podrem fer una cordada de dos i una de tres.

Arribats al aparcament tenim dues sorpreses, la primera ja ens la imaginàvem, tenir una cordada davant nostre i la segona i no menys important la paret es plena de regalims d'aigua senyal que aquesta nit a plogut amb ganes.

Com sigui, a algun company li sembla que no es moment de posar-nos a la via i que cal cercar un nou objectiu, però venim amb el pensament posat en aquesta via i no portem alternatives que no estiguin en aquesta paret. Cal recorrer a la emeroteca del cervell !!!.

Per no proposar una via massa contundent, proposo anar a la Vall de Canelles, per veure com estan de mullades les parets .

El Balinyo es veu molt mullat, però la Paret de la Rufa sembla que esta més seca.

A la vista del tema, proposo una via que varem fer al 2011 poc després de ser oberta i que va agradar-nos perquè era mantinguda en el seu grau .

Decidit, anirem a la via “ Dels Sons amagats”.

Arribem a peu de paret despres d'una hora bona d'aproximació i ens preparem per l'escalada, farem dues cordades la primera amb el Lluis i jo i darrera el Pepe, l'Eduard i el Ramón.

La primera tirada està assegurada però amb aire entre les assegurances, hi ha un tram al principi que ens costa superar per la incomoditat d'un arbre que cal creuar i per sobre ja amb la paret neta ja es deixa fer bé.

A la primera tirada els companys de la segona cordada decideixen deixar-ho correr, i tornar un altre dia. El Lluis pregunta que fer i decidim seguir pujant, tot i que tan sols portem una corda, caldra sortir per dalt, si o si.

La segona tirada és un xic més compromesa que la primera amb un flanqueig a la dreta finet i un diedre final on ha calgut protegir amb flotants, ( el segon de cordada, ha vist un pitó que el cap de cordada s'ha saltat). La reunió sota un petit sostre, una reunió força penjada.

La tercera tirada, comença per un petit diedre fins arribar a un arbre llaçat amb una baga i just a la dreta un parabolt que protegeix un flanqueig a la dreta fins un arbre, per sobre una placa protegida per un pont de roca que no es veu. Fem reunió en una petita feixa amb un pont de roca i un arbre.

La quarta tirada, es fàcil, cal superar uns petits ressalts fins arribar sota un sostre negre que barra el camí, uns trenta metres on hem fet reunió en el darrers arbres al costat d'una placa que tenim a la dreta.

La cinquena tirada és curta, uns vint o vint-i-cinc metres, de fet veiem la reunió quasi ala mateixa altura però ens separa una placa mullada que brilla com el marbre, un arbre llaçat amb una baga es la primera assegurança que trobem, pocs metres després un parabolt i ja res més fins la reunió, cal dir que amb la mullena es la tirada on hem suat més. La reunió de dos paraboltssota una placa amb canalons.

En la propera tirada hem perdut el rastre de la via, els primers metres, amb un parabolts per assegurar el tram, cap problema però despres hem tirat de corda fins els seixanta metres i ens hem passat l'itinerari de la via. Hem fet reunió ens uns arbres tocant la placa final però uns metres a l'esquerra del itinerari.

Per no recular hem seguit les plaques d'adherència que tenim per sobre assegurant-nos amb arbres sense trobar el punt per reincorporar-nos a la via.

Dues tirades de cinquè protegibles amb flotants i arbres ens han deixat a l'atura de la tartera que ens portara a la carena.

Una vegada a casa i mirant les fotos de l'anterior visita hem anat uns deu metres a l'esquerra de l'itinerari de la via, just entre bosc i placa.

Com que tan sols portem una corda, i per la vessant est cal fer un ràpel llarg, decidim anar a cercar la baixada normal del Balinyó.

Al cotxe, ens esperen els companys i ja de baixada ens aturem a Oliana pr fer la cervesa de rigor. Cal dir que aquesta vegada he trobat la via més dificil que no pas fa dotze anys..... deu ser l'edat !!!

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Dels sons amagats

APERTURISTES..................... Joan Asin, Llorenç Vallés

COMPANYS DE CORDA ....... Lluis Gabernet

MATERIAL.............................. 12 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT............................. V+