DIMECRES, 12 DE JULIOL
Segon dia de la nostra estada per aquestes terres. Ara cal escollir una nova zona a tastar i proposo al Lluis anar a Eguino.
Aquesta escola no pertany a la Comunitat Foral de Navarra ja que pertany a la província de Alava, però estem just en la frontera de les dues províncies i les distancies entre les escoles és molt curta.
En la visita anterior, ara fa uns anys, varem venir per Vitoria i el nostre destí era l'esperó Ziordia. En el trajecte d'aproximació travesses tota la carena de muntanyes que és la escola de Eguino i van agradar-me les seves formes alpínes en forma d'afilades arestes que pugen fins el cim, tot i ser una zona de calcari ple de vegetació.
Li proposo anar a fer la via “Xavier” que diuen que es la clàssica de la zona. De la via no tenim ressenya, però si un croquis de la situació.
Deixem el cotxe al poble i fem la curta i cómoda aproximació, uns vint minuts per camí cimentat i ample fins agafar un corriol que ens deixa a peu de paret.
La via comença en un esperó molt definit a la dreta dels dos sectors més cobejats de la escola, “el Azor” i “la Paloma”, molt identificables des de el poble.
No ens costa gaire trobar les primeres assegurances i posar-nos en solfa.
La primera tirada és molt vertical i potent, ja ens posa a to, per sort el calcari es molt bo i ens permet tibar amb ganes, també ajuda el bon equipament que trobem. Aquesta primera tirada ens deixa sobre el primer contrafort , però encara ens queda la segona tirada igual de potent per arribar al cim de l'agulla .
La tercera tirada es curta i per sobre d'un afilat cordó de roca arribem sota la segona paret, un mur molt vertical on trobem passatges força difícils i un tram on ens cal fer artificial.
La quarta tirada no te gaire historia, tenim dos opcions anar per una tartera de pedres on es veu pas de persones o seguir la carena per terreny fàcil fins el peu del següent mur.
En aquesta tirada trobem el tram més difícil de la via i a més amb poca protecció, un diedre molt dret amb un parabolt com a protecció i desprès un seguit de plaques vertical fins arribar altre vegada a connectar amb la carena.
Aquí s'ha acabat la via Xavier i comença el que dirien seria la integral, encara resten uns 150 metres de paret superant ressalts no gaire difícils i fàcils de protegir, (creiem que els escaladors de la zona tenen localitzats itineraris amb protecció més interessants per arribar al cim. De fet quan portem tres tirades d'aventura veiem uns metres a l'esquerra un esperó molt cridaner amb assegurances, tot i que sabem si pertany a una altre via, però no podem anar-hi perquè segueix un altre esperó.
Quasi arribant al cim trobem un diedre equipat amb un parabolt de progressió poc abans de sortir al cim.
Ja som al cim de l' Olano, ara cal baixar seguint les instruccions trobades per internet, que son força exactes. Cal dir però que la baixada es força compromesa amb des grimpades perilloses, però amb un ambient d'alta muntanya.
Una vegada a peu de paret i al peu de la canal de baixada trobem un indicador de prohibició d'escalada fins el 31 d'agost, però per la situació del cartell creiem que tan sols afecta al sector esquerra de la escola, (El Azor i la Paloma) que son els sectors amb equipament d'esportiva i el mes freqüentat.
Arribats a peu de via, mirem si hi ha algun cartell de prohibició pels voltants, però no veiem res.
Mes tranquils, marxem al càmping per fer el ritual de la cervesa ben guanyada, avui han estat uns quatre-cents metres d'escalada.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM...................................................... Integral Xavier
APERTURISTES .................................. Iñaki Lerma i Txema Fdez de Landa
COMPANY DE CORDA ....................... Lluis Gabernet
MATERIAL............................................ 12 cintes, Joc de Camalots fins el nº 2
DIFICULTAT ......................................... 6a/A1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada