DIMARTS, 11 DE JULIOL
Avui es el primer dia d'estada per terres Navarreses i toca decidir per quina escola comencem i ens decantem per anar a Ihabar Urbedez, una escola de caràcter local on han obert vuit itineraris, alguns d' ells de més de dos cents metres. La graduació es baixa però te l'ali cient que cal equipar-les amb flotants i aquesta ha estat la nostre desavantatge.
via Txintxako Kalea
Vaig fer un e-mail al aperturista perquè m'aconselles quines son les millor vies i les teniem com a objectiu, però al arribar a la zona no varem saber trobar-les.
Deixem el cotxe segons les indicacions i el primer tram d'aproximació coincideix perfectament amb el que anem trobant, però al acostar-nos a la paret no veiem rastre de cap via i comencem a caminar cercant algun indici però res de res fins que cansats decidim tornar sobre les nostres petjades i aleshores veiem el primer rastre de via, un cordino penjat d'un arbre. Ja en tenim una de localitzada però resulta que no es cap de les recomanades, però decidim fer-la. Es la via “Txintxako Kalea” que esta una vegada superades les aconsellables.
No està malament, una via de tres tirades.
La primera de quart grau i trenta metres amb un sol parabolt en el recorregut. La reunió en un pont de roca.
La segona un xic més difícil , també de trenta metres i amb dues assegurances, un pont de roca i un parabolt. La reunió neta a fer en un arbre.
La tercera també de trenta metres per una placa bonica i amb tres assegurances, dos ponts de roca i un parabolt . La reunió en un arbre amb una baga.
Teòricament aquí s'acaba la via però nosaltres desconeixedors del terreny fem una darrera tirada de trenta metres per una cornisa de roca.
La baixada parla d'un camí transversal que creua la paret, però no hem trobat ni rastre i hem baixat fent el porc senglar fins el peu de paret.
Es ja el migdia i estem cansat i suats i decidim anar al càmping per descansar.
Però per la tarda ens torna a picar el cuquet de l'escalada i decidim visitar una nova escola. Aquesta amb més “solera” i que tenim referenciada al llibre “Escalada en Navarra
via Ainhoa
La escola escollida es “Aiztondo” que tenim a quinze minuts del càmping i l'aproximació es de cinc minuts .
Aquesta escola ja te les vies equipades i nosaltres portem varies vies per fer, escollim la via “Ainhoa” de 120 metres repartits en quatre tirades de mes o menys trenta metres.
La primera tirada supera un contrafort fins a situar-se sobre una agulla engaxada a la paret, hi ha vuit parabolts.
La segona surt en diagonal a l'esquerra i cercant les millors plaques va guanyant altura i verticalitat, trobarem vuit parabolts. (a mitja tirada surt una variant a la dreta més potent, que nosaltres hem obviat)
La tercera segueix pujant en diagonal a l'esquerra fins a situar-se sota un mur que acaba amb un petit sostre, sobre el que trobarem la reunió.
La tirada tercera es un xic més difícil que l'anterior i trobarem dotze assegurances, totes parabolts,
La darrera tirada és la més forta, primer un mur vertical on cal treballar be de peus fins arribar al petit sostre que superem per una fissura . La tirada esta protegida per dotze parabolts.
Una vegada a la reunió amb dos ràpels pots arribar al terra, però nosaltres n'hem fet tres per seguretat.
Aquesta escola ens a agradat molt i si tenim temps encara li farem una altre visita.
Una vegada al terra, anem al cotxe i directes al càmping per fer la cervesa de rigor i un bon sopar.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................................. Txintxako Kalea
APERTURISTA .......................... Christian Pau
COMPANYS DE CORDA ............ Lluis Gabernet
MATERIAL .................................. 10 cintes, joc de Camalots fins nº1
DIFICULTAT................................. V
DADES DE LA VIA
NOM.............................................. Ainhoa
APERTURISTAS .......................... ???
COMPANYS DE CORDA ............. Lluis Gabernet
MATERIAL.................................... 12 cintes
DIFICULTAT................................. V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada