CANALDA: VIA DIMENSIÓ APROXIMADA

 DIUMENGE, 24 DE SETEMBRE

Trobar companys per anar a escalar a Canalda sempre ha estat difícil però aquesta setmana el Pep a acceptat el repte.

Com sempre quedem a Manresa per estalviar cotxes i marxem directes vers el nostre objectiu. La via “Dimensió aproximada” a Canalda.

Com es de preveure a la paret no hi ha ni una anima, tenim tota la paret per nosaltres, però no volem fer proves i anem directes a la via, passant per Ca la Rita.

El Pep és la primera vegada que escala a Canalda i el vaig posant sobre avis de les coses que podem anar trobant. Jo no he escalat gaire per aquí però totes les vies que he fet pateixen del mateix, un equipament auster i unes panxes on millor no caure.

La via que volem fer , és de les anomenades via equipada, però aviat patirem el que vol dir axó aquí.

La primera tirada ja comença fent el “mono” per un arbre per tal d'agafar la única presa bona abans de la segona assegurança, (la primera es testimonial, si caus vas al terra segur !!!). Hi ha dos espits abans d'un flanqueig a la dreta per agafar la primera assegurança d'un tram de Ae. El flanqueig deu n' hi dor..... i amb roca regulin.

Ara dos pasos de Ae per fer una sortida potent a una petita vira, recuperar el material de la darrera assegurança costa molt però el fet de tenir un espit per sobre i a la vertical , dona confiança. Ara ve un llarg flanqueig a la dreta per una vira amb un passatge difícil a meitat del recorregut. Recuperar la cinta aquí ha estat molt complicat perquè la següent assegurança esta a uns cinc metres en horitzontal a la dreta i caure aquí vol dir pendular en mig d'un desplom.

La segona tirada serpenteja entre roca vermella i grisa , la vermella punxent (coralí) i la grisa més arrodonida, les assegurances en els punts difícils però que si caus deixes les cames a les rapisses de sota. Aquesta tirada comença suau i acaba suau però hi ha un tram a la meitat força potent.

La tercera és la darrera tirada que farem amb roca “coralí” arriba fins sota el gran desplom i és una tirada que poc a poc va redreçant-se i fa una entrada a la reunió molt vertical.

Aquí surten els dubtes de si continuar o no, perquè la trobo més difícil del que pensava, però el Pep no dubta i seguim !!!.

La quarta tirada és el primer desplom i el més vistós, primer cal apretar en lliure fins arribar a la primera assegurança del desplom, uns cinc metres força difícils, i després, el desplom, que es tan pronunciat que quasi sembla un A3, acabat aquest i per sobre, un altre flanqueig completament volat sobre el vuit per arribar a la reunió. Es el tram més espectacular de la via.

La cinquena tirada, la roca corali deixa pas a la gris, més bruta de molsa i més arrodonida. Primera un tram fàcil per arribar a un espit situat en mig d'un desplom, cal posar-hi l'estrep i completament desplomat pujar fins a últims per fer una sortida a tope i no et dic res de com recuperar l'estrep, ja, ja........ riure't dels contorsionistes. Sembla que la part difícil ha estat superada, però no !!! , per sobre un diedre amb roca dolenta t'espera abans d'entrar a la reunió.

De la reunió i per sobre encara veiem un munt de roca i jo començo a estudiar per dins que podem fer per baixar, més tirades com les de sota fan que et repensis les possibilitats de sortir-ne ben parats.

Per sobre tenim quatre feixes abans d'arribar a la línia d'arbres i dues tirades a fer.

La sisena tirada, comença fàcil fins la primera feixa, per sobre un pany de paret de roca vermella però al contrari de la”corali” aquesta es de cantells roms i molt vertical que ens porta fins a un “llengua “ característica que surt de la següent feixa. Aquest tram comença amb un pas d'estrep per entrar-hi i després seguint un petit diedre fins la “llengua” que salvarem per sota i a l'esquerra. Per sobre tres espits seguits per fer en Ae i entrar en un petit forat. Aquesta sortida també es de les que recordarem molt de temps perquè surt en lliure sense veure-t els peus que queden sota el desplom. Per sobre encara un pas molt complicat per entrar a la reunió en una gran feixa on trobem el pot de registre.

Ara tan sols ens queda una tirada, comença amb un seguit de espits en un desplom contundent i acabats aquests , tres pitons seguits, algun d' ells força allunyats, per acabar el desplom un nou espit, que com no esta encara en ple desplom. Cal sortir a la dreta i refiar-te d'unes pedres cantelludes. Per sobre un diedre trencat amb un espit a la dreta i un forat que sembla un pont de roca a l'esquerra, nosaltres hem vist més clar sortir pel forat i continuar per terreny trencat fins el cim, on no hem trobat la reunió, (creiem que era del darrer espit a la dreta i no cap el forat, però hem fet reunió en uns arbres just sota el camí de baixada.

Com que per aquest costat ja he baixat alguna vegada , no tenim cap problema en seguir el camí i arribar al cotxe.

Sempre ho dic i torno a caure en el parany, segur que tornaré a fer-ho, però, Canalda no és escola per a vells.

Segur que hi tornaré, sempre que trobi algun company que vulgui fer de guia i company. Canalda enganxa encara que les passis p............. !!!.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Dimensió aproximada

APERTURISTES .............. Josep Mª Cases, Angel Aroles, Marià Garriga, Joan Marceló

COMPANY DE CORDA..... Pep Riba

MATERIAL......................... 16 cintes, joc d' Aliens

DIFICULTAT........................ 6a/A2