DIMECRES, 27 DE SETEMBRE
A Malanyeu el sector de l'Altar es una zona molt poc visitada, i darrerament sempre que hi anem ens quedem per la zona més amable del sector. Avui volíem anar al sector dret on les vies tenen un regust més clàssic.
Som tres, el Genis, el Lluis i jo.
El nostre objectiu era alguna de les vies que no he fet, (tan sols he fet la via Odissea Pernanbuco”, però arribats a peu de via, sembla que no ha vingut personal en molt de temps i el peu de via esta ple de matolls cosa que ens desanima molt.
Fem els primers metres de la via dels catalans, però no ho veiem clar i decidim deixar-ho correr, un altre dia hi tornarem quan estiguem més animats.
Per sort la zona “més amable” no queda gaire lluny.
La via “Vinga vinga” ja la he fet, però el Lluis i el Gines no, per tant es una bona opció i a més tranquil·la i amb bona roca.
Aquí la roca s'assembla més a la que trobem a la Paret del Devessó i ja hi estem més acostumats, també influeix que hi ha més assegurances.
La primera tirada és vertical però amb grau amable de cinquè, tan sols cal cercar el millor camí entre les diferents assegurances. Hi trobarem nou parabolts i un pont de roca i farem reunió a mitja placa on hi ha un replà que sembla posat expressament.
La segona tirada és com la primera i tan sols un xic més mantinguda, on també ens caldrà navegar per la roca per trobar el millor camí. Hi ha nou parabolts en el recorregut .
La tercera tirada es de tràmit, un pas per sortir de la roca i entrar en una feixa que cal travessar per un camí molt fresat fins sota del següent mur on trobarem la reunió.
La quarta pels que no tenim gaire grau és la millor tirada, un mur, en principi un xic trencat fins agafar la roca bona que forma com un esperó, cal seguir el fil de l'esperó amb un passatge potent a mig recorregut, (recordo, per les referències que tinc de l' anterior vegada que varem fer-la que varem empalmar aquesta tirada amb la següent, però a l'hora de baixar tinguérem problemes amb la corda del ràpel), aquesta vegada decidim fer reunió en un arbre mort que hi ha a mig recorregut . En aquest tram hi ha vuit parabolts.
La darrera tirada, si tens molt grau diuen que surt en lliure, nosaltres “tristos mortals” l'hem fet amb un estrep, tan sols hem pogut fer una o dues sortides d'estrep per arribar a la següent assegurança. La tirada es curta, uns vint metres i trobarem vuit parabolts.
Ara cal baixar i resar perquè les cordes no s'enganxin.
Un primer ràpel curt fins la darrera reunió i assegurar-nos de poder recuperar be la corda.
I després anar baixant de reunió amb reunió. Es poden fer en menys ràpels però la quantitat d'arbres que hi ha a prop desaconsellen fer-ho.
Ara ja es tard per posar-nos en una altre via i la calor es potent. Decidim baixar i anar a refrescar-nos amb una bona cervesa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................................... Vinga Vinga
APERTURISTES .............................. Francesc Sunyol
COMPANYS DE CORDA.................. Lluis Gavernet, Gines Rodriguez
MATERIAL......................................... 12 cintes, estrep
DIFICULTAT....................................... V+/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada