VIA TOS DE GOS A PERLES

 DIMECRES, 13 DE DESEMBRE

Per aquest dimecres la meteo anuncia un canvi de temps a més fred durant el dia, però confio amb que el canvi sigui a partir de la tarda. Per aquesta setmana vull proposar als companys anar a Perles, una zona amb un calcari molt compacte i amb el grau molt ajustat que fa molt temps no visito.

Avui anem quatre, l'Antoni, el Genis, el Lluis i jo i d'entrada sembla que no hem encertat el dia, durant tot el camí les boires ho tapen tot i a Oliana on ens aturem per esmorzar i fer temps perquè esvaeixi la boira, sembla que hagi plogut, (és la boira pixanera).

Mentre esmorzem comencem a fer cábales per cercar un nou objectiu, però una vegada superat el Pantà d' Oliana l'aspecte del cel millora i tot te un nou color. Seguim amb el plantejament inicial !!!.

Al pàrquing hi ha tres cotxes més i sentim una cordada al sector esportiu del Pont de l'Arc. Però el nostre objectiu esta al Roc d' en Solà.

Arribem a la zona d'esportiva del Roc i ens separem. El Genis i l' Antonio es queden per fer esportiva i nosaltres anem a per un objectiu que fa molt temps tinc entre cella i cella. La via “ Tos de gos”.

Recordo que quan varem fer la via “Tonerre de Brest”, vaig al·lucinar amb la plaques monolítiques per on pujava i va quedar-me gravada.

Avui, sé que no podrem pujar com ho fan els escaladors que tenen el grau suficient per fer-la en lliure, però tinc ganes de tastar-la.

La primera tirada és amb diferencia la més contundent, d'entrada un pas difícil per superar els primers metres del sòcol, després un tram fàcil fins a situar-te sota la gran placa desplomada, aquest tram amb un estrep es deixa fer bé, superat el desplom la paret és molt vertical i segueixo necessitant l'estrep , però hi ha algun tram entre assegurances on cal sortir un xic de la seguretat del pedal per arribar a la següent assegurança.

L'entrada a la reunió, (que coincideix amb la via “Tonerre de Brest”), presenta un pas de confiança i decisió, tot i que ara una vegada fet, ja seria més fàcil perquè hi ha un parabolt amagat que no el veus fins no haver arribat a la reunió.

La segona tirada, segons la ressenya és igual de difícil que la primera, però la he trobat més suau, (al menys he pogut fer algun tram en lliure).

Els primers metres , son molt difícils i hem entrat per la via veïna , flanquejant a la dreta, per sobre un seguit de parabolts que es poden fer amb A0, però la roca rellisca molt i és millor fer servir l'estrep fins un punt a mitja tirada on la forma de la roca canvia i comencen a haver-hi forats, llastres i fissures. A partir d' aquí el lliure s'imposa fins la reunió.

En aquest punt veiem tres reunions i nosaltres hem anat a la del mig que sembla que sigui la nostra.

La tercera tirada és molt més humana, primer uns metres fàcils fins arribar a un desplom que es pot forçar amb A0 tot i que nosaltres hem posat l'estrep, per sobre cal anar cercant el millor pas per superar els petits desploms que anem trobant, però que ja podem fer en lliure. Els darrers deu metres no tenen assegurances i es millor portar algun flotant mitjà, però nosaltres no en portem cap i cal sortir. Confiança amb la roca i amunt fins la reunió.

Una via contundent i molt bona, segur que amb el grau adequat surts per dalt satisfet al màxim. Nosaltres també molt contents d'haver-la pogut fer .

Els companys ens esperen al coll aprofitant el Sol i marxem a Oliana per fer la cervesa de rigor.

Hem passat una mica de fred , sobretot amb les bufades del vent de Nord, però en general la temperatura ha estat bona.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................................... Tos de Gos

APERTURISTES ........................................ ????

COMPANY DE CORDA.............................. Lluis Gabernet

MATERIAL .................................................. 15 cintes

DIFICULTAT .............................................. Ae/6a