DIUMENGE, 25 D'AGOST
Superat el dimecres, cal posar fil a l'agulla per la sortida de diumenge i comencem els contactes amb la gent del Penedès.
La proposta inicial és de tornar a Malanyeu però finalment tan sols em quedat el Pep i jo i ens replantegem el fet de tornar a pujar al Berguedà.
D' entrada quedem en trobar-nos a Collbató i acabarem de decidir que fer tot esmorzant.
Finalment decidim anar a una via que fa molt temps vaig fer i que tinc perduda en la memòria, (tan sols recordo les darreres tirades que eren molt estètiques i algun tros trencat per la part baixa).
Sortim del pàrquing d'en Nubiola i comencem l'aproximació fins sota el Pollegó Est.
Aquí deixem el camí per fer l' aproximació a la via “Aresta Ribas” que deixem a la nostra dreta i seguim progressant per terreny brut però amb rastres de pas fins arribar a peu de via .
Tinc a la memòria la entrada a la primera reunió amb un desplom i això ens ajuda a localitzar-la amb precisió.
La primera tirada es veu sencera i localitzem les assegurances que hi ha. Ara toca anar per feina.
La primera tirada , com diem la gent gran “la recordava més fàcil” i es veritat. Uns primers metres que et donen peixet per després anar guanyant verticalitat i finura fins el desplom on cal apretar de valent.
Trobarem , primer un pont de roca, i després cinc parabolts , tres d'ells al desplom de sortida. A mitja tirada hi ha una fissura per a flotants mitjans que suavitzen l'aire que trobarem entre assegurances.
La segona tirada està neta d'assegurances, comença per un diedre molt llis per l'aigua d'uns deu metres, es pot llaçar una savina i superat aquest un diedre ajagut a l'esquerra per arribar a la reunió.
La tercera tirada comença per una llastra d'uns deu metres que superem per la dreta , seguint la fissura/bavaresa que fa. Aquest tram cal auto protegir-te amb flotants i en acabar trobarem un parabolt a la placa de la dreta. Seguim amb la mateixa tendència i en una nova placa veurem un altre parabolt i per sobre a la dreta el darrer que trobarem abans d'entrar a la reunió.
La quarta tirada és la que recordava trencada i lletja, va en diagonal ascendent a la dreta superant trams bruts i trencats amb trams de placa bona. Trobarem set parabolts, difícils de veure i en el setè cal anar a l'esquerra per trobar la reunió , al costat d'un arbre.
Jo m'ha passat de rosca i he fet uns deu metres mes seguint la diagonal a la dreta fins arribar a un gran arbre i ens ha calgut fer maniobres de descens per tornar a la línia correcte.
Ara ja som al bastió final, amb dues tirades de traca i mocador, equipades però no massa, el just per a no fer-te mal, però amb assegurances llunyanes, algun flotant podrem posar. Hi ha cinc parabolts.
La darrera tirada es mes curta fins el ràpel, uns vint metres i uns deu mes fins el cim de l'agulla, ambdós lligats per una corda ennegrida per la pluja. En aquesta darrera tirada tan sols hi ha un parabolt.
Fa estona que sentim tronar i ens afanyem en baixar, tot i així mentre pleguem el material ens atrapa una ruixada, per sort no ha anat a més i ens deixa arribar al cotxe sense mullar-nos.
D' allà directe a Collbató per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM......................................... Los Mares del Sur
APERTURISTES....................... J. Escofet, J.M.Esquirol, J.CH. Peña
CORDADA................................ Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL................................ 12 cintes, Joc de Camalots fins nº3
DIFICULTAT.............................. 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada