DIJOUS, 12 DE DESEMBRE
Estem dins la primera fredorada de l'any i amb un potent anticicló al damunt, o sigui que cal anar ben amunt perquè a les planes fa un fred de por.
Aquesta setmana que no he pogut sortir el dimecres com tinc per costum, he trobat un company per anar a escalar, el Ramir, i comencem a preparar el nostre objectiu.
Com que fa fred decidim anar a Vilanova de Meià i posar-nos en un racó arrecerat del vent i amb Sol.
He ullat dues vies curtes que quasi son d'esportiva per la seva llargada i el seu equipament i es un bon reclam per estirar les cames. A més en Ramir ja les coneix d'haver vingut una altre vegada.
Per arribar al sector “Lluna de mel” cal travessar quasi tot el congost i veiem que no hi ha cap cotxe, estem sols en tota la zona i es que el temps no acompanya.
Aparquem el cotxe sota del sector i fem la curta aproximació, tot això sota una humitat penetrant que entumeix els músculs, però a peu de paret un tímid Sol comença a escalfar la paret.
La primera via que fem és la via “tres x culo 21”. Aquesta via comença amb un pas rabiós que jo anant de segon intento fer, però a la tercera relliscada ho deixo amb intent i entro per l'esquerra, molt més fàcil.
Aquesta tirada no es gaire difícil, un tram un xic vertical a mitja tirada i després rampa fins la reunió.
La segona tirada ja veiem que no serà el mateix, una paret vertical ben assegurada va ala recerca d'un desplom on trobarem la reunió en un bon replà.
Els primers metres es deixen fer be fins arribar a un tram on la roca desploma i cal compaginar la escalada amb alguna tibada de cinta, es un tram obligat, per sobre trobarem un altre tram vertical però amb bona presa fins arribar al desplom final on cal llegir be la roca perquè a sobre es pla i no hi ha preses on agafar-se, abans hauria pogut aixecar el peu per superar el tram,. Però avui he posat el genoll (pecat capital!!!), però es que la elasticitat ja no es la mateixa que abans.
La tercera tirada comença amb un petit desplom de cinc o sis metres assegurat per dos parabolts i per sobre ja hi ha la carena. Hem pujat a sobre per veure si trobem un rapel per baixar, però no hi ha res i decidim desgrimpar la tirada per anar a la reunió anterior que està equipada per baixar.
Una vegada a peu de via, anem a cercar la via “Nonito” que es de les mateixes característiques de la que hem fet, però més mantinguda.
La primera tirada comença per una placa i puja fins un petit replà que seguirem a la dreta fins a tronar una línia de parabolts que puja a munt. Aquest tram es difícil i com a la via anterior ens ha calgut apretar amb alguna cinta, una vegada superat aquest desplom la via segueix un petita fissura fins la reunió.
La segona tirada segueix un petit esperó i va a cerca d'un desplom que en un punt sembla menys pronunciat i es on està el pas més difícil, sobretot perquè la roca no sembla molt solida, (tot i que no s'ha trencat res), per sobre uns metres més difícil per entrar a la reunió.
La tercera tot i ser la més curta també es la mes imponent, cal superar un seguit de sostres que semblen molt difícils, primer cal sortir per l'esquerra de la reunió per una placa llisa però amb incrustacions de boletes de calcari que li donen adherència i després cal estirar-se per anar superant sostres, els dos primers es poden fer en A0 però la sortida he posat una cinta per tibar de peu.
Just a la sortida hem trobat un parabolt que serveix de reunió cimera.
Aquesta via tampoc està preparada per rapelar-la o sigui que decidim baixar caminant i conèixer el camí de baixada que ja comença a estar ben marcar pel pas de la gent.
No hem passat fred però la humitat s' està posant al ossos i decidim baixar al Cirera per recuperar sensacions.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................. 3 X CULO 21
APERTURISTES................A. Cabello, S. Figueroa, N. Inglada
CORDADA........................ Ramir Aparici, Josep Estruch
MATERIAL........................ 12 cintes
DIFICULTAT...................... V+/A0
NOM................................ Nonito
APERTURISTES ........... A. Cabello, G.Felix
CORDADA....................... Ramir Aparici, Josep Estruch
MATERIAL....................... 12 cintes
DIFICULTAT....................... V+/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada