DIMECRES, 22 DE GENER
Aquest dimecres hi ha el temps insegur però parlant amb els companys sembla que s'imposa la idea de pujar fins l'Alt Urgell per fer alguna via a la Paret d'en Grau.
En principi som quatre, el Visa, el Ramon , el Cèsar i jo, però a darrera hora també s'apunta el Ton.
Com que som de contrades diferents quedem en trobar-nos tots a Cervera i fer la resta de camí amb un sol cotxe.
A l'hora prevista estem tots a pàrquing i marxem amb la intenció d'aturar-nos a Pons per esmorzar, no tenim cap presa i al mati fa fred.
Fins a Oliana anem trobant bancs de boira espessos però al pujar a la presa aquests marxen de cop i el cel es radiant, tot i que la carretera es veu mullada.
Quan arribem al pàrquing de la paret ens sorprèn en veure-la completament molla, (no fa gaire que ha fet un ruixat ). Tot i veureu mullat preparem el material i comencem la curta aproximació.
Però la humitat fa que la boira envolcalli la paret per moments i no tenim clar que s'aixequi aviat, cal repensar que fer.
Pensant que a Oliana no ha plogut, proposo tornar endarrere i anar al “Sector bestioles” que son vies fàcils, amb poca aproximació i que ens pot solucionar el dia.
Arribem al pàrquing del sector i ja trobem un cotxe, però ni rastre de la cordada, fins una estona després que els sentim a la paret de les dues, estan en plena feina en una via del “Indi”.
Nosaltres fem l'aproximació i ens repartim en dues cordades, el Visa, el Ramon i el Cesar van al “Pilar Marx” que jo ja he fet, i en Ton i jo anem a la via “·Erasmus” a l'altre costat de paret.
La via no te gaire historia, un parell de tirades son agraïdes de fer i la resta es per sortir de la paret per dalt.
La primera comença amb una rampa molt trencada que va a cercar un pany de paret compacte, amb un passatge difícil per començar, hem posat un estrep per superar-ho, després segueix un xic més fàcil per tornar a posar-se difícil poc abans de la reunió, aquest tram ja es deixa fer millor. La tirada està protegida per sis parabolts, tres en cada tram difícil.
La segona tirada comença amb un tram de placa amb bona roca i protegit per un parabolt i després cal anar molt a la dreta per una feixa trencada per arribar a la reunió en un pany de paret que sembla més compacte.
La tercera es com la segona un primer tram de roca bona, aquesta protegida per un pont de roca i després a navegar per trobar la reunió. (Teòricament hi ha un parabolt en aquest tram però no l'hem vist.
La tercera tirada es un llarg flanqueig a la dreta per anar a cercar la línia de ràpels de la via “Moix”, al no haver assegurances costa un munt de trobar-la.
Per sobre encara hi ha una altre tirada de les mateixes característiques, que ens la hem estalviat de fer.
Els companys també surten per l'altre costat de la canal de baixada i acabem baixant tots junts.
Una vegada al cotxe, anem fins Oliana per fer un bon àpat a ca la Marisol.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..................................Erasmus
APERTURISTES.............. Concep Miró, Joprdi Quera i Koki Gassiot
CORDADA....................... Ton Antich, Josep Estruch
MATERIAL........................ 10 cintes, bagues
DIFICULTAT...................... V/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada