VIA SAME A LA FALCONERA DE GARRAF

 DIMECRES, 08 DE GENER

Amb aquesta entrada sembla que torno a estar al dia, les èpoques de festes fan que es destirotin totes les feines que tens automatitzades i cada vegada costa més actualitzar-se.

Aquesta setmana el Cèsar i el Ramon , van proposar anar a la Falconera i el Genis i jo ens varem apuntar. Però el divendres vaig adonar-me que es referien a la Falconera de Garraf i jo m'estava mentalitzant per fer alguna via de la Falconera de Sant Llorenç del Munt. Coses d'avis !!!.

Una vegada esbrinat on anem , cal estudiar on quedar per baixar tots junts i finalment quedem al Centre Comercial Montserrat d'Abrera.

Una vegada reunits marxem direcció ala costa amb la intenció d'aturar-nos a esmorzar. Sabem que companys de la colla també han quedat per anar a Garraf, però ells van mes aviat que nosaltres.

Després d'esmorzar marxem vers el poble de Garraf i aparquem al port on hi han alguns cotxes i suposem que algun serà dels nostres companys. Quan arribem a peu de paret veiem que ja estan fent la segona tirada de la via “Piset”.

Nosaltres tot baixant, he proposat anar a fer la via “Same” que es una de les vies que fa mes temps no repeteixo.

Farem dues cordades, davant anirem el Genis i jo i darrera , el Ramon i el Cèsar. Amb dues cordades portarem una sola corda perquè la intenció es tornar caminant pel darrera de la cantera.

Començo la primera tirada i a més de les assegurances que trobo , (dos parabolts, dos ponts de roca i un químic) poso un parell de flotants, tot pensant amb la relliscada que vaig patir fa uns anys fent aquest primer tram.

La segona tirada la fa el Genis, un llarg flanqueig a l'esquerra quasi horitzontal on troba un pont de roca i sense problemes arriba a la reunió.

La tercera tirada segueix la mateixa tònica, llarg de flanqueig a l'esquerra cercant el millor camí fins a trobar la reunió.

La quarta tirada la fa el Genis i segueix amb el flanqueig, però quan arribo a la reunió hi ha quelcom que no quadra amb el meu record. Veig la feixa per la que teòricament teníem que anar uns quinze metres per sota i amb un desplom entre nosaltres i la feixa. Analitzant la situació entenc que ens estem anant a la via Baikas o Dharma i anem massa alts. Solució , un petit rapel fins la feixa bona, (per sort a la reunió hi ha dos parabolts i un maillon. Segur que no som els primers a qui passa això).

A la feixa trobem un pont de roca llaçat i amb un camalot improvisem una pseudo reunió.

Mentre els companys arriben on som , jo avanço fins la reunió de la cova, ara si que som on volíem ser.

La següent tirada es la més interessant de la via, una placa/diedre curta però potent on trobarem dos pitons de progressió als que hem pogut afegir dos camelots més abans d'arribar a la reunió.

La setena tirada, supera un diedre més impressionant que no pas difícil i fa reunió sota unes plaques. Tan sols hem vist un buril, però es pot reforçar molt be amb flotants.

La vuitena i darrera tirada es pot fer tan llarga com vulguem, nosaltres la hem fet de seixanta metres fins arribar darrera un gran bloc on hem fet reunió. Els primers vint metres de la tirada son bonics per una placa plena de gotes d'aigua, però la resta és anar fent petits ressalts de roca i caminant entre matolls i pedres.

D'aquí fins dalt la carena encara queden uns quaranta metres de les mateixes característiques d'aquesta part final.

Una vegada al cim, baixem caminant i marxem a les Casetes de Sitges on ens aturem al mateix bar per fer un bon dinar abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Same

APERTURISTES...................... J. Sanchez, R. Martinez

CORDADA ................................ Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL................................ 10 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT.............................. V+