DIUMENGE, 11 DE MAIG
Hi ha dies que les coses han de sortir malament i per la llei de Murphy, surten malament.
Mirant la meteo a finals de setmana sembla que per la zona de Tarragona el front d'aigua pasarà per la tarda de dissabte o per la nit i ens deixara escalar el diumenge.
Quedem amb la colla del Penedes de baixar a Rasquera per fer alguna de les vies que encara no em fet, amb la idea posada en unes vies del company “Chapi” ens va fer arribar de recordatori d'una campanya feta l'any 95 i estan instal·lades en l'oblid.
En el darrer viatge a la zona , varem localitzar la paret i intuíem on eren les vies. Avui volem tastar-les.
El camí des de la carretera fins a peu de via a estat un suplici, fent el senglar fins a tocar el peu de paret, després ens a calgut localitzar els peu de via, (una feina difícil perquè les vies estan netes segons la informació que ens va passar).
Finalment després d'un parell de passejades a dreta i esquerra localitzem una inscripció picada a la roca, ja en tenim una de localitzada !!!. I a la dreta segur que trobarem la que ens fa gracia tastar, la via “ Teta de Guàrdia”.
Comença el Pep amb tan mala sort que des de uns deu o quinze metres cau una pedra de bones mides just sobre una corda, primer sembla que no ha passat res però aviat veiem una “nafra”, just als trenta metres, que ens neguiteja, ( no pel fet de pujar , perquè sempre podem fer un nus i anular el tram trencat, però recordem que la baixada es en rapel de mes de trenta metres i no es clar que la corda aguanti). Total que a uns vint o vint-i-cinc metres posa dos pitons i deixem la descoberta.
Després de desmuntar el llarg i recollir material cal tornar a fer el camí embrossat fins la carretera i ara , baixant si que trobem alguna fita però el camí està molt brut igualment.
Una vegada al cotxe, es molt aviat per tornar a casa i mirem ressenyes que portem, per fer quelcom que tingui les tirades de 30 metres màxim i poder escalar amb una corda.
Finalment ens decantem per una via que va enviar-nos l'Antoni Alarcon (E.P.D.) fruit d'una de les seves campanyes a la zona, la via “Irene”.
Agafem el cotxe i ens desplacem fins la zona on està la via. Aquí el camí està molt desbrossat i assenyalat amb fites i les “banderetes “ típiques que deixava en Toni.
Arribem a peu de via i fem la primera tirada, un diedre d'uns vint metres on hi hem trobat dos parabolts, un pitó i tres ponts de roca. Fem tots tres la tirada però en començar la segona una tempesta que semblava que aniria per la costa s'ens tira sobre i ho deixa tot mullat, nosaltres inclosos.
El Pep que esta fent la segona es veu obligat a deixar material per baixar altre vegada fins la reunió.
Ara si que ja ho tenim clar, força mullats tornem al cotxe i decidim anar a veure el Barça que a casa i amb una cervesa segur que no ens mullarem ni es trencaran les cordes.
Vaja !!!, un dia per emmarcar en vermell !!!.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada