DIMECRES, 11 DE JUNY
Sembla que darrerament estem “abonats” a Montserrat, si no es per una cosa es per l'altre, però moltes vegades acabem recordant els temps de joventut , quan a falta de mitja de transport ens passàvem temporades senceres sense sortir del massís.
Avui tornem a la regió d'agulles i esperem tenir millor temps que el cap de setmana anterior. Tot sembla, que serà completament al contrari !!!.
He quedat amb el Ramir en trobar-nos a Collbató per anar més rapits, si anem al Bruc, entr esmorzar i piular , la calor se'ns titara al damunt.
El gruix de la colla han pujat a Coll Roig, d'altres no han sortit i el Ramon i el “Visa”, tenen per objectiu fer la Mompart de la Miranda de les Bohigues.
Nosaltres volem anar a l'agulla Manolito Garcia i fer alguna de les vies que hi han a la vessant Est.
Els companys han sortit abans que nosaltres per no agafar gaire la calor, nosaltres anem més tranquils perquè tot i que les vies estan orientades al Est, es un lloc alt i corre el ventet.
Quan arribem al Refugi, veiem a un dels companys que ja es a la primera reunió de la seva via. Per nosaltres encara ens queda una patejada fins el Coll del Portell estret.
El Ramir no ha fet cap via d'aquesta vessant i jo dugues, però hi ha la via “Yucatán” que vaig fer-la ara farà uns quinze anys i no em fa res repetir-la.
El peu de via està força malmès per les pluges i preferim entrar per l'esquerra i aprofitar l'ombra que ens donen els arbres per assegurar al company.
Recordava que era una via equipada però no com i avui ens hem trobat amb plaquetes noves de les petites (Kop de Gas) i parabolts del vuit en tot el recorregut.
La via comença amb un tram exposat fins arribar a la primera plaqueta , just sota on la paret es redreça, uns passatges verticals i difícils fins arribar a un punt on les presses son molt petites i la verticalitat total, es el lloc on cal passar l'estrep si no tens uns dits de ferro.
Aquest tram es pot fer en Ae fent mini sortides per arribar a la següent assegurança, després d'un parell o tres assegurances es pot sortir lliure fins un forat que salvem per l'esquerra i ens posem en un altre “fregao” de presa petita, però menys vertical que no deixarem fins la reunió. La tirada te uns trenta metres curts però intensos.
La segona tirada comença amb un tram que torna a ensenyar les dents i amb les assegurances força lluny però poc a poc va perdent verticalitat fins arribar a la reunió quasi caminant al peu del bony somital. La tirada te uns vint-i-cinc metres i presenta quatre parabolts.
La tercera tirada, d'uns quinze metres fins arribar a la vessant Nord on hi ha la reunió i l'instal:lacio del rapel. Aquesta tirada te un sol tram d'escalada en sortir de la reunió, sense assegurances.
Un petit rapel d'uns vint metres ens deixa al coll d'una canal que agafarem direcció Est per tornar a peu de via.
Com que aquí estem força be , a l'ombra i amb ventet, decidim fer una altre via, la Iroquesos fa poc temps que vaig fer-la i m'agradaria fer-ne una de desconeguda i ens decantem per fer la “shar strep” però no hem sabut trobar-la. En canvi hi ha una via que surt just per l'espero que separa la paret Nord de la Est on veiem tres espits. Per les ressenyes que porto es la via “Cap de Trons” de la que no tenim cap referencia.
La primera tirada ja ens fa pujar els colors, agafar el primer espit pujant per la roca es molt difícil, finalment acabem aconseguint-lo aprofitant un arbre que hi ha i fent encastament entre arbre i paret, els dos espits següents també son difícils de arribar amb la roca plena de molsa i massa lluny per fer A0, hem utilitzat la tramposa. Ara som al limit entre l'ombra dels arbres i els Sol , això vol dir poder escalar amb roca seca, un flanqueig a l'esquerra ens porta a un seguit de espits que no deixarem fins la reunió.
Sortint del primer tram hem anat a un burí que hi ha sobre i a la dreta però que hem desgrimpat en veure la linea de espits de l'esquerra
A la tirada hem trobat nou espits, quatre en el primer tram , abans del flanqueig i cinc en el segon tram.
La segona tirada segons la ressenya es més factible i m'ha tocat a mi. La veritat que la he trobat molt difícil i exposada, hi ha quatre espits en uns trenta metres i la graduació no crec que baixi del cinquè superior en tot el recorregut.
Surts de la reunió amb bons cantos i grans pedres per després entrar en una secció on tot desapareix i ha de seguir un petit esperó de pedra mínima “cigronets”, superat aquest tram un nou tram més vertical i amb grans pedres però amb molt “aire” entre les assegurances, aquest tram amb tendència a la dreta fins entrar a una reunió equipada per rapelar. D'aquí hem baixat.
Per arribar al cim resten uns 15 metres fins arribar a la mateixa reunió de la Yucatán i uns quinze metres més per arribar a la reunió del cim. Tan sols hi ha un passatge de quart grau per superar el ressalt del cim.
Entre la calor i les dues tirades ultimes que hem fet, decidim que ja en tenim prou per avui i marxem directes a Ca l'Anna per dinar on ens esperen els companys de la Mompart.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Yucatán
APERTURISTES.................. J. M. Dalmau, J. Portes
CORDADA............................ Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL............................ 12 cintes, estrep
DIFICULTAT........................... 6a/Ae
DADES DE LA VIA
NOM...................................... Cap de Trons
APERTURISTES................... Toni Casanovas, Josep Pascuet
CORDADA............................ Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL............................ 15 cintes, estrep
DIFICULTAT.......................... 6a/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada