DIUMENGE, 01 DE JUNY
Si fa uns dies ens queixàvem de la pluja ara ho fem de la calor, , i es que sempre ens queixem per no res !!!.
Aquesta setmana amb les calorades que fa , decidim cercar un lloc ombrívol per fer la sortida, però com que a l'interior i el Nord diuen que les turmentes seran presents a partir del migdia, ens decantem per baixar al Sud on encara tenim feina pendent.
Fa quinze dies una pedregada ens va obligar a baixar d'una via d'en Toni Alarcon (D.E.P.) i companyia, es una via que quasi ningú te present perquè no ha estat divulgada però que ens va transmetre la feina que havia fet , volíem anar a tastar-la però la pluja ens va fer abandonar a la segona tirada.
Avui aprofitant que farà calor i que la paret està clarament orientada a Oest , creiem que es una bona oportunitat.
La paret es troba a l'altura del quilometre 5,5 de la carretera que ens porta al balneari de Cardo. Cal deixar el cotxe en una corba tancada a la dreta on trobarem un petit aparcament en el sentit de tornada, (també es pot aparcar uns 100 metres mes enllà just a l'entrada d'una masia tancada amb una cadena).
El camí d'aproximació comença just a la corba i està senyalitzat amb fites i les “típiques” estelades que deixava en Toni a les aproximacions de les seves vies.
Des de la carretera la paret no es veu gaire agraïda, però una vegada posats, es força interessant, de fet hi ha mes a la dreta de la via Irene, una altre via que es del Tiron i mes a la dreta hem vist algun pitó més , encara que no sabem si son vies acabades o no.
La primera tirada no ens costa gaire perquè ja la coneixem de la darrera visita, un diedre tombat a l'esquerra de vint metres , està assegurat amb pitons, arbres llaçats i parabolts, tan sols caldrà posar un flotant petit en una bavaresa que presenta un xic d' ”aire” entre les assegurances.
La segona tirada ja es mes contundent, segueix pel diedre que ara s'enfila vertical, hi ha passatges molt fins que ens obliga a fer A0. El Pep se la treu en lliure i la gradua de 6b. A uns 10 metres del principi de tirada i falta un pitó que ens va sortir desmuntant la tirada el dia ade la pluja, avui hem fet el tram sense pitó i es deixa fer, tot i que cal apretar dels dents. Son trenta metres i caldran unes setze cintes.
La tercera tirada surt per l'esquerra de la reunió per anar a cercar un arbre llaçat que cal rodejar per l'esquerra, per sobre, un mur de roca no gaire agradable d'aspecte però que es deixa fer, trobarem uns tres parabolts per protegir el tram i arribar fins una corda que ens deixa a la reunió.
La quarta tirada s'enfila per un diedre brut de terra els primera metres però després s'enfila per un petit contrafort a la cerca d'un encastament que tenim sobre, aquesta tirada es estranya perquè totes les preses son arrodonides i es difícil trobar un cantell bo, superat l'encastament cal anar a la dreta i després de passar un gran pi trobarem la reunió. A la tirada hi ha sis parabolts.
La cinquena tirada , crec que es la més “contundent” de la via, surt a la dreta per anar a cercar una bavaresa vertical assegurada amb ponts de roca, arbres i algun parabolt, els primers metres es fan be, però es de molta continuitat i en algun punt ens ha calgut posar l'estrep i algun flotant. Segons el Pep, es un bon 6b. Hem posat setze assegurances.
Segons la ressenya que tenim, aquí acaba la via tot hi que senyala dues possibles sortides per pujar a dalt la carena, nosaltres decidim pujar per veure que hi ha.
Uns metres per sobre la reunió hi ha un parabolt d'una antiga reunió que aprofitem i superem la placa que hi ha sobre, després per terreny brut fins arribar a unes malles verdes que fan de barrera. Per sobre encara veiem un altre pany de paret amb possibilitats. Però ara ja ens toca el Sol, que apreta de valent i decidim baixar per la via i no fer descobriments. Ja tornarem un altre dia i mirarem la possibilitat d'allargar la via fins el cim.
La baixada la fem amb tres ràpels, un fins la quarta reunió, l'altre fins la segona reunió i l'altre fins el terra, tot i que aconsello fer els ràpels mes curts pel perill de no poder recuperar les cordes amb els arbres que hi ha. Quasi en totes les reunions hi ha una anella de rapel.
Amb el Sol que ens apreta de valent, donem per acabada la jornada i marxem a la benzinera per fer una bona cervesa fresca abans de tornar a casa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM........................................ Irene
APERTURISTES.................... Antoni Alarcon, Joan Rovira, Jaume Prat
CORDADA............................. Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL............................. 16 cintes, Joc de Camalots fins nº1
DIFICULTAT............................ 6a/A1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada