DIUMENGE, 22 DE JUNY
Tot i haver sortit ahir, les bones costums no es poden perdre i com cada diumenge he quedat amb la colla del Penedes per sortir, però avui sense res concret. Tan sols hem quedat en pujar a Organyà per trobar-nos amb el Pep que està de vacances amb la família i farà una escapada per anar a escalar amb nosaltres.
Com que fa molta calor anem a una zona ombrívola a primera hora com es la cara Oest de Narieda i més concretament el Sòcol perquè a migdia ja tindrem el Sol apretant de valent.
Som quatre , el Pep, l'Angel , en Pere i jo, per tant podrem fer dues cordades independents i repartir-nos per les vies.
El Pere porta entre cella i cella fer la nova via que han obert a la zona, tot i que jo soc reticent d'anar-hi perquè els mateixos aperturistes diuen que està tendra.
Finalment decidim que el Angel i el Pep, faran cordada i es posaran a la via “Ozymandias” i el Pere i jo ens posarem a la via “Diedre Albal” que tenim mes a la dreta.
Comencem la via i sembla un bosc penjat, que amb la pluja de la nit a més es relliscosa, la veritat , molt desagradable de fer. Arribo als primers dos pitons que em costen de trobar i segueixo pujant però escalar fent tracció a les herbes i arbres no es agradable i quan trobo un arbre prou consistent decideixo baixar i que ho intenti en Pere.
Però ell no està per la labor i decidim marxar i anar darrera els companys, que tot i estar bruta , segur que en millors condicions que hem trobat aquesta estarà.
La concepció de la via es completament diferent, aquesta es una via per a gaudir amb moltes assegurances i poder forçar fins on puguis o vulguis sense por de fer-te mal.
L' altre es mes fàcil tècnicament però molt mes exposada.
La primera tirada de la via “Ozymandias” comença amb un tram d'adherència fins arribar a un desplom que es pot fer amb A0, per sobre una nova placa d'adherència on cal navegar per trobar el millor camí està protegida amb tretze parabolts i dos ponts de roca.
La segona tirada es la tirada que presenta la roca en pitjors condicions de tota la via, un tram de roca trencada, però sanejada on hi ha molta terra per la neteja feta, amb tranquil·litat es deixa fer be fins arribar a sota la reunió on trobarem un desplom que nosaltres hem fet amb A0, hi ha com una fissura a la dreta que demana molta col·locació i força de dits per superar els primers metres. Trobarem unesquatorzeassegurances.
La tercera tirada torna a presentar roca molt bona, uns primers metres que es deixen fer be fins arribar a un desplom de roca compacta però on hi ha poca presa, aquí no tan sols fer A0 , si no que un estrep pot ajudar... i molt !!!. Per sobre un tram de roca compacta on cal llegir la roca per trobar el millor camí, fins la reunió.
Arribem a la reunió i el Sol ja comença a tocar-nos, però amb dos ràpels tornem a ser al terra.
Mentre decidim que fer, la calor comença a aixecar grans castells de boires i comencem a sentir els primers trons per ponent.
Com no volem mullar-nos l'Angel i jo marxem cap el cotxe , mentre el Pep i el Pere tornen a intentar la via “Diedre Albal” però les primeres gotes i la dolenta sensació de la primera tirada fa que deixin el projecte i baixin de la primera reunió.
Com que el Sol ja fa de les seves , tornem al Pep a Organyà i ens acomiadem amb una bona cervesa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.............................Ozymandias
APERTURISTES ….... Miquel Garrell, Ramon Rubio
CORDADA.................. Pere Giró , Josep Estruch
MATERIAL................... 15 cintes, estrep
DIFICULTAT................ 6a/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada