VIA BLAS QUE TE VAS A LA GRANOTA

 DIUMENGE, 27 DE JULIOL

Fer la descripció d'una activitat una vegada a passat un mes es complicat i això es el que ha passat aquestes vacances.

Entre mig de preparar la escapada amb la família he anat fent sortides i no he pogut desenvolupar-les i ara no recordo quasi res.

Aquest diumenge he quedat amb el Josep Aiguade perquè per la tarda tinc compromisos familiars i tan sols puc fer una matinal.

Quedem a l'hora d'esmorzar al Bruc per acabar de decidir on anar. Finalment decidim anar a Monestir per fer poca aproximació i acabar aviat.

Sense ressenyes en decantem per anar a la via “Blas que te vas” que es de les poques vies que no he fet en aquesta paret (les que tenen mes grau ja no les comptabilitzo).

Comencem per el contrafort de sota i fem la primera tirada per la via de la Bruixa, però a la segona tirada ens adonem que enshem anat a la dreta i estem a la Directa, per sort ben assegurada , però també més potent. Arribem a peu de via de la via que volem fer , però per no treure el pedal en lloc de pujar per l'artificial (per nosaltres) o 6b per als bons, pugem fins sobre l'arbre i enfilem per l'esperó , just a la dreta de la via “Que pum que pam “. De fet totes acaben a la mateixa reunió.

La segona tirada se que va a la dreta per un desplom però en lloc de sortir en diagonal a la dreta des de la reunió m'enfilo recte a munt i me'n adono que estic sota el desplom de la via “Que pum que pam” i no veig clar fer el flanqueig aquí dalt sense portar cap flotant o sigui que decideixo seguir per aquesta via i recuperar la nostra en la següent tirada.

La tercera tirada ja no deixa dubtes, aquí es creuen totes les vies i la nostra es la que marxa a la dreta per un mur vertical i flanqueja a la dreta per sortir a dalt . Li toca al Josep i va tirant amunt , a uns vint-i-cinc metres diu que te una reunió però no em quadra amb el s metres de la tirada que recordo son trenta i li dic que segueixi.

Total que segueix pujant fins a trobar la xarxa metàl·lica i en no veure res, fa reunió en ella.

Al pujar jo veig que la tirada tenia els vint-i-cinc metres i la següent marxa a l'esquerra per sota la xarxa, però ja estem molt amunt per tornar a baixar i decidim pujar per la part Nord on antigament hi pujava una via , ara tapada per la xarxa.

Una vegada dalt i per treure'ns el mal regust de les equivocacions seguim fins arribar a fer la darrera tirada de la via “Pique Longue”, una tirada de quinze metres que sempre m'ha agradat.

La baixada la fem amb tan sols dos ràpels gracies a les grapes que hi ha posades darrera la granota

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Blas que te vas

APERTURISTES.............. Marcel Millet, Jordi Coma, Sergi

CORDADA........................ Josep Aiguadé, Josep Estruch

MATERIAL........................ 15 cintes

DIFICULTAT...................... 6a