DIMECRES, 01 D'OCTUBRE
La primera intenció d'aquest dimecres era d'apropar-nos al Cingles de la To però al trobar-nos tots resulta que avui cap de nosaltres podem disposar d'un cotxe 4x4 per arribar fins el pàrquing de sota la paret i ens fa mandra tenir que caminar, les parets no es mouran de lloc i podem anar-hi un altre dia.
Ara el problema el tenim per escollir on anirem, ja que posat a canviar de lloc la gent proposa altres prioritats , com anar a una via equipada i amb bona roca.
Finalment per consens decidim anar a Malanyeu, una vegada al pàrquing de Malanyeu acabem de decidir la via a fer i escollim la via Angel Borràs, es una via que fa molts anys vaig fer i que em servira com a pedra de toc.
El pàrquing està ple de cotxes, però a la paret tan sols hi ha una cordada que estan fent les vies de l'esquerra nostra.
Nosaltres comencem la nostra via amb la prim,era tirada que arriba sobre una petita feixa, ara està completament neta i recordo haver trobat un ferro clavat amb un tros de cadena, ara no he sabut veure no el forat on era.
La segona tirada , es la “tirada” de la via i li deixem “amablement “ al Xavi que està frissant per fer-la, el “mono” se la treu quasi tota neta. Jo he intentat emular-lo però a les primeres assegurances de la placa ja he fet figa i he acabat fent mes A0 que escalant.
La tercera em toca i la sortida de la reunió ja em costa, però per arribar al primer parabolt de la placa, encara més, perquè en flanqueig i amb l'assegurança ben allunyada ja em veia amb una costellada contra la pedra, una vegada al parabolt una placa molt vertical però que es deixa fer.
La quarta tirada la fa el Xavier, una tirada molt llarga si la comparem amb les anteriors, a més s'ha saltat una reunió per incomoda i a preferit continuar fins la següent que si que es còmoda i en un replà.
La cinquena torna a tocar-me, i la he gaudit molt tot i que es molt fina i amb presa petita. Una vegada al cim, decidim buscar un altre rapel per estalviar-nos el rapel llarg d'aquesta via, (hem escoltat als companys de l'esquerra que havien trobat un niu de vespes baixant en rapel) i nosaltres no volem que ens piquin, per tant decidim anar encara mes a l'esquerra i baixar per la Epirimountain que amb dos ràpels nets ens deixen al terra.
Ara ja en tenim prou i marxem al Rosal per fer un bon àpat.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.......................................... Angel Borràs
APERTURISTES....................... Pere i Toni Casanovas, Joan Casado, Toni Elvira
CORDADA............................... Xavier Martin, Joian Baraldés, Josep Estruch
MATERIAL............................... 15 cintes, Camalots del 0,75 i 1
DIFICULTART.......................... 6a/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada