DIMECRES, 10 DE DESEMBRE
L'altre dia tot parlant va sorgir la proposta d'anar a Rasquera que feia molt de temps que no visitem.
Dit i fet, quedem en baixar-hi el dimecres, tot i que hi ha companys que no poden , però ja i tornarem que tenim molta feina pendent. Finalment som tres, en Ramir, el Genis i jo.
Sortim amb la idea d'anar a Rasquera però no sabem encara on anar, per un costat tenim la paret de les Picossies i per l'altre els sectors del Balneari.
Mentre baixem hi ha un imponderable amb el que no hi comptàvem que ens fa acabar de decidir on anirem. A l'altura de Valls un accident ens ha tingut aturats mes d'una hora i arribem a Rasquera molt tard. La millor opció. Anar als sectors del Balneari a fer vies curtes.
També està be, perquè el Genis no coneix la zona i amb el Ramir varem baixar una vegada però la pluja va amargar-nos la sortida. Avui fa un dia esplendit i no hi ha cap boira al cel.
Escollim anar a conèixer la zona de les Roques Tombades que sempre he mirat però mai hi he anat per prioritzar vies de mes dificultat, avui es el moment d'anar a tastar-les.
Com que anem justos de temps, decidim que cada un de nosaltres farà una via de primer amb el condicionant que volem anar a dinar sobre les 14 hores.
Comencem per la via “Somni de Canyella” on el Ramir encapçalara la cordada, una via que supera l'esperó mes marcat de la zona, la fem amb dues tirades ajuntant la primera i segona tirada i en el segon tram en lloc de quedar-nos a la reunió allarguem la via fins la darrera reunió de la via “L'ermità de la Codolosa”.
Les cordes no arriben fins la instal·lació de rapel en un arbre i ens cal improvisar-ne una a un deu metres d'aquesta.
La baixada la fem amb tres ràpels per la via “ L'ermità de la Codolosa”.
Ja que som aquí, decidim pujar per aquesta via que va un xic a l'esquerra de la anterior que hem fet, tot seguint unes plaques ajagudes però divertides. Aquesta se la apunta el Genis.
Aquesta vegada en lloc de pujar fins el punt mes alt ens decantem a la dreta per anar a cercar la instal·lació de rapel de les vies de la dreta de la paret, concretament la via “ Mati de balneari” per la que baixem.
Mentre baixem s'apropen una cordada d'escaladors que resulta que son el Manel i el Toti que també venen a escalar a aquesta zona, (ells també han trobat l'accident de l'autopista però venien mes tard que nosaltres i han trigat més).
Nosaltres per la nostra part encara volem fer la tercera via i escollim la via “A recer del Mestral”, Aquesta via va just a la dreta de la primera que hem fet i en la que hem trobat el passatge mes bonic de totes les tres vies. També la fem amb dues tirades i tornam a baixar pel primer rapel que hem fet.
Ara ja comencem a anar justos de temps i després dels ràpels marxem directes a la benzinera de Ginestar on volem dinar.
En acabar també s'apunten a dinar el Manel i el Toti.
La zona ens ha agradat , ben assegurada i amb moltes possibilitats de posar-hi catxarros, amb una dificultat baixa. Una bona zona d'aprenentatge..
JOSEP ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM........................... …...... Somni de Canyella
APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antonio Alarcon
CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL …........................ 10 cintes
DIFICULTAT.......................... IV
DADES DE LA VIA
NOM........................... …...... L' Ermita de la Codolosa
APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antoni Alarcon
CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL …........................ 10 cintes
DIFICULTAT.......................... IV
DADES DE LA VIA
NOM........................... …...... A Recer del Mestral
APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antoni Alarcon
CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL …........................ 10 cintes
DIFICULTAT.......................... IV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada