INTEGRAL 2 A LES AGULLES DE SOLIUS

 DIMECRES, 28 DE GENER

Ara fa uns tres anys vaig conèixer aquesta zona d'esportiva acompanyat del Lluís Gabernet, aleshores tan sols coneixíem l'existència d'una sola via llarga, la via “Gavinodrom” que va esser el nostre objectiu principal, però donat que era una via rapida de fer i per amortitzar el viatge varem fer alguna via d'esportiva que hi ha a les rodalies.

Com que no estic especialment atret per la escalada esportiva, creia que ja no tornaria a la zona per manca d'objectius.

L'any passat el Manel i la Ita van donar a conèixer una línia que enllaçava diferents agulles sense necessitat de desencordar-se i amb un traçat molt atractiu que va despertar la meva curiositat, tant que el darrer novembre ens hi varem apropar per fer-la.

La via ens va agradar molt i a mi es va despertar un “cuquet” per cercar altres opcions.

Al desembre vaig trobar per casualitat la referencia que hi havia una nova guia de Solius i vaig comprar-la.

Aquesta setmana el temps no es gaire bo arreu de Catalunya però a la costa sembla que es millor, (es el moment de tornar a Solius !!!).

Amb la ronda de trucades, d'entrada estem interessats el Ramir i jo, però avui som quatre perquè el Carles Vallés i el Joan Abril també s'apunten.

Tenim tres propostes a la cartera, una baixar fins les roques bessones per fer la via “Gavinodrom” i alguna esportiva, una segona de anar a les Agulles de Solius , (aquí jo porto la proposta de fer la integral proposada pel Manel i la Ita, però per vies completament diferents), i la tercera anar a la Roca Ponça.

Finalment la meva proposta es la que millor s'adapta als nostres interessos i baixem decidits a provar-ho.

Ara amb la nova guia sabrem on ens posem i veurem alguna marrada que varem fer en l'anterior pujada.

A peu de l'Agulla Petita de Baix comencem a pujar per la via “La Missió” (veiem que el primer tram ja el varem fer l'altre vegada) però ara abans d'entrar a diedre xemeneia de la “Normal” anem a la dreta a cercar un mur desplomat. Els primers moviments d'aquest mur el fem amb A0 i teòricament caldria anar mes a la dreta però no veiem cap assegurança i decidim seguir una línia de parabolts que corresponen a la via “Cassafantasmes” de (6b+) que ens toca fer quasi tota amb A0 fins arribar a la darrera assegurança abans de la reunió on cal apretar el culet, si o si !!!.. De la reunió fins al arbre del cim, es fàcil.

Hem trobat en tota la tirada 9 parabolts i una dificultat de V+/A0. (Des de la reunió hem vist els espits de la tirada que volíem fer molt mes a la dreta però amb passatges esposats a mitja tirada, on no hem vist assegurances).

Fem la desgrimpada per anar a la segona agulla, l'Agullola, i ens preparem per fer la via del mateix nom que està a la dreta de la que varem fer l'altre vegada. Qui tornem a trobar discrepàncies, segons la guia l'altre vegada teníem que baixar uns metres mes per trobar el peu de via de la via “Sintesis” però varem pujar per la que avui volem fer que coincideixen a la reunió. Total que repetim la tirada.

A la reunió, la via “Sintesis” segueix un diedre a l'esquerra, nosaltres en cal flanquejar a la dreta, (es veu que aquesta via no es fa gaire perquè està plena de liquen i amb un tram llarg expo, però per sort fàcil. Hi ha una reunió inter mitja que ens saltem i anem directament al cim . La tirada te trenta metres amb un pitó i cinc parabolts d'assegurança, la dificultat es de cinquè grau amb algun passatge de cinquè superior.

Ara toca fer un rapel de vint-i-cinc metres par baixar de l'Agullola i arribar a un coll que la separa de l'Agulla de Dalt.

L'altre vegada varem fer la via “Entranyable Roser” però aquesta vegada volem pujar per la via “Ballet de Granit” que comença a la vessant Est, per arribar a peu de via cal baixar del coll per una canal orientada a l'Est, just abans d'acabar la canal a ma esquerra tenim el peu de via.

La primera tirada, un mur negre protegit amb cinc parabolts on la roca es molt bona i una dificultat de quart grau. La reunió està a uns vint-i-cinc metres darrera un arbre mort que hi ha a mitja paret. La segona tirada es la millor de tot el recorregut, un mur de vint-i-cinc metres mantingut en cinquè grau i protegit per vuit parabolts. Per arribar al cim de l'agulla on trobarem el rapel resta fer un tram de quinze metres de grimpada fàcil

Ara tan sols resta fer la darrera agulla, la agulla del Pi, fem el rapel de trenta metres i ens apropem a la darrera via, aquesta vegada escollim la via “Solstici d'estiu” que comença amb un tram vertical de uns vint metres, segons la ressenya de cinquè grau però que nosaltres creiem que mig grau mes no li faria mal (això en tota la graduació de la via, els graus els hem trobat tots apretats). La tirada està protegida per cinc parabolts.

Per sortir cal anar en compte perquè la roca es desfà amb tan sols mirar-la, però es un tram curt i després cal creuar tot el cim de l'agulla per baixar per la vessant Nord, nosaltres ho hem fet d'una alzina surera que hi ha just al final, però hi ha una instal·lació de rapel en un gran pi a la vessant Oest del cim.

Ara son les dues tocades i ja volem marxar perquè comença a apretar el vent i el fred es fa notar.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. INTEGRAL 2 A LES AGULLES DE SOLIUS

            Agulla de Baix .......... Via La Missió sortida Cassafantasmes

            L'Agullola ................   Via L'Agullola

            Agulla de Dalt.........    Via  Ballet de Garnit

           Agulla del Pi............    Via Soltici d'estiu

APERTURISTES............... Els Fills de Solius

CORDADA........................ Joan Abril, Josep Estruch

MATERIAL....................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... V+/A0