04 DE GENER de 2026
Aquest any a calgut esperar fins el dia 4 per fer la primera escalada de l'any. Tot i ser un dia fred, humit i plujos, en Pere i jo no hem volgut perdonar la sortida.
Com que no teníem clar si podríem escalar hem quedat al bar Anna del Bruc per esmorzar i allà acabar de decidir que fem.
Segons la meteo el lloc amb menys possibilitats de pluja es a la costa , on no plourà fins la tarda i decidim apropar-nos. Al poble de Garraf no fa gaire que hi ha plogut però estem decidits a fer quelcom.
El fet d'esmorzar i baixar fins aquí s'ha fet un xic tard per anar al pic del Martell i decidim provar sort al Roc del Boc, on cap dels dos hi hem escalat.
Seguint les indicacions d'altres companys que hi han anat ens saltem l'entrada a Garraf i enfilem per la següent sortida on el “maps” ens fa una mala jugada i en retorna a la carretera.
El segon intent passem del “maps” i per intuïció arribem fins el lloc on cal aparcar.
Allà també localitzem les escales que ens porten a la zona de bosc, (les escales no sembla que portin a cap lloc, mes aviat sembla l'entrada a un espai sense sortida).
Una vegada a la zona de bosc veiem fites en direcció a la paret que ens porten fins el peu de l'aresta “Demos”.
La primera tirada està assegurada amb dos parabolts, el primer es veu be des de el terra, es el tram mes difícil de la tirada, superat el segon parabolt la verticalitat es perd fins arribar a la reunió, però nosaltres ens decantem a la dreta del esperó on veiem un parabolt que sembla reunió i un altre a mitja paret de sobre.
Ens enfilem per aquest tram amb una escalada un xic mes difícil que l'aresta amb passatges de cinquè guapos i amb moltes possibilitats de protegir, superat el tram vertical tornem a enllaçar amb l'aresta fins una reunió amb un espit i un pont de roca ( o fissurer encastat ??? , no es veu).
Donat que la següent tirada es veu molt ajaguda decidim baixar amb un rapel per on hem pujat i després desgrimpar fins el peu de via.
Ara anem a cercar la via “Ayotzinapa” que està a la nostra esquerra, creiem que era just al costat però cal remuntar per la base de la paret un bon tros abans d'arribar-hi.
El peu de paret es pla, però avui amb el terra mullat es tot un fangueig que ens embruta els peus de gat i ens fa suar els primers metres perquè patinen molt.
Aquesta primera tirada es bonica sobretot la segona meitat on la roca es mes vertical i seca, està assegurada amb arbres llaçats, pitons i algun parabolt , però cal complementar -la amb algun flotant, sobretot la part final.
La segona tirada , ja no te res a veure amb la primera, l'aresta s'ajeu i tan sols presenta un parell de ressalts de pedra fins que arribem a la creu.
Tot el mati ens ha estat espurnejant sense acabar de ploure, però no volem seguir temptant a la sort i donem per acabada la matinal.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................... Demos
APERTURISTES..............
CORDADA........................ Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL........................ 8 cintes, joc discret de Camalots
DIFICULTAT...................... V
DADES DE LA VIA
NOM................................ Ayotzinapa
APERTURISTES............ Sergi Villar, Joan Vidal
CORDADA..................... Pere Giró , Josep Estruch
MATERIAL.................... 10 cintes, Joc discret de Camalots
DIFICULTAT................. V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada