DIMECRES, 18 DE MARÇ
Avui hem fet una de les vies mes exigents on m'he posat darrerament, sobretot a nivell mental.
A nivell tècnic no es una via molt difícil, ( hem fet vies tècnicament mes difícils però eren assegurades ), aquesta te tots el al·licients per a fer-te patir de valent, sense quasi assegurances de progressió , (un parabolt, un pont de roca i un arbre llaçat per fer cent cinquanta metres) i a mes quasi tota en flanqueig on pateix tant el que fa de primer com el de darrera.
Em poso en antecedents, aquest dimecres sortim tres companys a escalar, el Genis, el Pep i jo. Per costum preparo alguna proposta, aquesta vegada anar a Àger on fa temps que anem. Des les propostes que porto dues son vies assegurades i de tall clàssic a Cap de Ras i la tercera es una via que sempre m'ha seduït el seu recorregut des de que varem fer la via Divertimento a la Paret de l'Ermita (Grillons).
Mentre esmorzem a Les Avellanes decidim provar aquesta ultima proposta amb la intenció de fer les dugues vies de la paret, la via “ Contigo pan i cebolla i la “Divertimento”.
De la via Divertimento ja la conec perquè vaig fer-la fa uns anys amb el Lluís, de l'altre poca cosa hi ha per les Xarxes, tan sols la escalada del Luichy i el Roger, també tenim el llibre del Montsec Oest i el croquis dels aperturistes, cap d'elles prou explicativa .
Avui decidim seguir les indicacions del llibre tant en quant el material a portar com per fer l'aproximació des de el Barranc de Grillons i amb 20 minuts ja som a peu de via.
La primera tirada ja es veu dura, un diedre xemeneia amb roca vermella s'enfila recte amunt i no es veu rastre de cap assegurança tot i que la ressenya diu que hi ha un pont de roca i un parabolt. El Pep s'enfila i arriba fins al parabolt sense trobar res i amb una dificultat molt mantinguda. A l'altura del parabolt cal deixar la fissura i comença el festival de flanqueig a la dreta fins a trobar la reunió , uns deu metres mes enllà i sense cap protecció, la dificultat segueix sent gran.
Aquí el Genis , (que té més seny que jo) decideix que no puja i jo més per la necessitat de recuperar tots els flotants que ha posat el Pep que pel desig de pujar m'encordo i amunt.
El diedre, difícil però bé, però en superar el parabolt ja he començat a patir de valent amb un flanqueig horitzontal i sense cap protecció fins la reunió a deu metres a la dreta i una dificultat que si no es de sisè grau ben poc li falta.
A la reunió l'etern dilema, pugem o baixem !!!. Però el Pep els te ben posats i diu que amunt.
La segona tirada comença amb un flanqueig horitzontal que el Luichy diu expo o clavar, però el Pep el supera amb tan sols un fissurer de protecció i segueix la travessia fins a trobar un pont de roca, després troba un arbre amb una baga i aquí no veu res mes i s'embarca a la dreta per terreny molt vertical on pot posar dos pitons sota un desplom, després de creuar aquest desplom per sota s'enfila per unes plaques fins un gran arbre on munta reunió perquè les cordes el tiben molt,porta uns cinquanta metres.
Jo de segon el segueixo i a l'altura de l'arbre amb la baga veig un pitó uns metres per sobre, el Pep ha obert una variant !!!!.
Arribo a la reunió fet pols i li comento el fet de la variant , ara cal tornar a la línia de la via, que per sort va uns cinc metres sobre nostre i he vist la reunió bona quan pujava.
El Pep surt de la reunió improvisada i troba la reunió però segueix ara per millor roca i més fàcil, aquesta tirada tan sols té de difícil la entrada a un diedre. No hi ha cap assegurança en tota la tirada.
Ja som a la penúltima reunió i tan sols resten uns metres de la via, que decidim fer-los amb sistema de yo-yo. Aquesta tirada està graduada de quart grau però trobarem un passatge més difícil sortint de la reunió, tot i ser curta és compromesa
Ara que ja hem fet la via, un rapel de 60 metres en deixa al coll on ens espera el Genis.
Per tornar ho fem per la Ermita i per pista ample fins el cotxe. Creiem que es millor opció deixar el cotxe a l'Ermita i fer l'aproximació pel coll on comença la via Divertimento
Tal com els va passat al Luichy i al Roger, de fer la segona via, res de res, amb aquesta quedes ben servit i esgotat física i mentalment.
De baixada ens tornem a aturar a les Avellanes per fer un mos.
J.ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..............................Contigo pan i cebolla
APERTURISTES.......... Emili López, Montse Betorz
CORDADA.................... Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL................... 12 cintes, Camalots fins el nº4, Joc Aliens, fissurers
DIFICULTAT................. 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada