DIMECRES, 28 DE SETEMBRE
Aquesta setmana he quedat amb el Ramon per tornar a Vilamala, ell no ha escalat mai a la paret de la Batalla i a mi encara em queda molta feina a fer.
Sortim sense preses i a les nou ja estem esmorzant a Solsona amb un cel ennuvolat , però tenim confiança que a la zona lluirà el Sol.
Arribem al aparcament on un cel clar i sense cap boira ens convida a pasar una bona jornada d'escalada.
Per coneixer bè la zona, li proposo fer dues vies una a la dreta i l'altre a l'esquerra de la paret. Així matarem dos ocells d'un tret, jo podre fer una via que no he fet i repetire una altre i ell coneixerà dues de les baixades.
Primer anem a la via “ Pedra voladora” que està a la part Nord de la paret. Bé és Nord Est perquè ja li toca el Sol.
La entrada a la via es un pel expo fins arribar als rapels. Nosaltres hem fet tres rapels per arribar al terra. En el segon rapel m'en adono que amb la motxila a quedat la camara de fotos i no podre fer-ne en aquesta via.
La primera tirada tot i estar molt assegurada t'obliga a ester atent, un tram de la tirada (el central) és força dret i amb un passatge d'estudiar els moviments, la resta suau fins la reunió.
La segona tirada comença suau, però aviat en trobem un mur que les ressenyes marquen de A0, nosaltres que portem un estrep, passem de fer força innecessaria i fem dos passos de Ae, el que ens permet sortir més comodament de la verticalitat. Superat el tram , una lleugera diagonal ascendent a la dreta fins la reunió.
La tercera tirada , és molt més facil, una rampa amb bona pedra, itinerari que va salvant baumes cercant el millor cami.
La quarta tirada, segueix la mateixa tonica que l'anterior però més ajaguda i amb roca coberta de molsa on cal anar controlant. Hem fet la tirada fins sobre el bloc caracteristic per estalviar-nos fer el tram expo d'entrada sense encordar.
Ara li toca el torn a la via “Escaladors bucolics”.
Anem fins la instal:lacio del rapels per arribar a peu de via. Aquesta vegada m'asseguro de portar la maquina ben agafada. Recordo que l'anterior vegada , en aquest mateix punt, la maquina de fotografiar va arribar a baix abans que jo.
Aqui també amb tres rapels estem a peu de paret.
Com que ja conec la via, li cedeixo les primeres tirades, )personalment, les millors), al Ramon.
Les dues primeres les fem amb una de sola, la primera amb roca molt bona i ben assegurada en deixa en una rampa molt ajaguda que es la segona tirada on no hi ha cap assegurança o sigui que anem directes a la segona reunió, seixanta i pocs metres.
La tercera tirada és la tirada amb els passatges més bonics i verticals que també la fa el Ramon.
La quarta tirada, per no passar la corda la faig jo i la darrera torna a ser del Ramon, ara sembla que si que ja en tenim prou per avui.
Pugem fins el cotxe, aquesta pujada sempre l'he trobat pesada !!! . Ara si, ja directes a Solsona per fer una cervesa i un mos amb tranquil:litat abans de tornar a casa.
J. ESTRUCH
NOM DE LA VIA
NOM.............................................. Pedra voladora
APERTURISTES.......................... F. Panyella i J. Baraldes
COMPANYS DE CORDA ........... Ramon Prades
MATERIAL ................................... 12 cintes, estrep
DIFICULTAT ............................. V+/Ae
NOM DE LA VIA....................... Escaladors bucolics
APERTURISTES ..................... F. Panyella i J. Baraldes
COMPANYS DE CORDA.......... Ramon Prades
MATERIAL................................ 10 cintes
DIFICULTAT................................ V
.jpg)
