VIA GOLD SLAB A LA CERDANYA NORD

 DIMECRES, 25 DE JUNY

Aquesta setmana proposo al grup de pujar a la Cerdanya per fugir de la calor, però als companys els fa mandra, (no es pot ser vell a cap preu), tan sols el Genis sent l'atracció d'anar-hi.

Encara que marxem sols estem decidits a fer-ho.

Sortim a les set d'Esparreguera i poc després de les nou ja estem al pàrquing de Portè on esmorzem.

Per la carretera hem vist alguns dolls d'aigua senyal que aquesta nit a fet algun ruixat, però excepte alguns trams , la paret es veu seca.

Una vegada esmorzats agafem el cotxe i l'aparquem sota la paret, no hi ha cap cotxe i podem escollir lloc. Ho fem a la mateixa carretera on hi ha la petita resclosa de captació d'aigua.

Ara tan sols ens resta creuar la carretera i caminar cinc minuts per arribar a peu de via.

Per no pujar la tartera que es engorrosa de fer, decidim entrar per la via “ ni peur ni sueur” que comença abans.

La placa del principi està molla, però està ben assegurada amb vuit parabolts.

La segona tirada es un flanqueig caminant a l'esquerra per sota d'un contrafort de roca, fins a trobar la reunió de peu de via del nostre objectiu , la via “Gold Slab”. A peu de via hi ha una pedra amb el nom gravat enganxada a la paret.

La primera tirada de la via, comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar l'aresta on trobarem un parabolt, per sobre una rampa ajaguda i amb molsa on no hi ha assegurances. Trobarem un nou parabolt quasi al final de la rampa just al entrar en una franja herbosa, remuntem la franja amb tendència a l'esquerra i veurem un nou parabolt en uns blocs poc abans d'entrar en un bosc, darrera del que trobarem en un diedre profund la reunió.

Aquesta es la primera de les tres tirades “potents “ que te la via, supera un seguit de plaques un xic desplomades on el mes difícil es posar-te sobre de cada una d'elles, a la segona placa ens ha calgut fer un pas de A0.

Superades les plaques cal creuar una altre feixa amb tendència a l'esquerra per anar a cercar la gran placa de la via.

Aquesta tirada si aprofites l'arbre que hi ha just al començament pots estalviar-te fer servir l'estrep, però una vegada superat aquest arbre cal fer un bon tram entre A0 i Ae perquè la verticalitat de la placa es molta, però amb els parabolts pots anar fent, fins que aquests s'acaben i cal sortir navegant, primer amb passatges difícils però poc a poc es va suavitzant. Hi ha alguna fissura on el camelot del 0,5 o 0,75 i queden molt be.

La següent tirada comença amb un petit mur de quatre o cinc metres i s'entra en una tartera. Aquesta tartera primer cal superar-la i trobarem una reunió al costat esquerra en un contrafort de roca.

D'aquesta reunió cal creuar la tartera , sense perdre altura , vers la dreta i seguint alguna fita, aquí ens ha costat un xic esbrinar per on seguia la via, de la darrera fita hem seguit remuntant ara per dins un bosc grades de roca , sense trobar res.

Aleshores hem tornat a la darrera fita i hem vist a la dreta en el sentit de pujada un petit rastre de pas entre els arbres i seguint-lo hem trobat la corda fixa que parla la ressenya.

A la dreta de la corda fixa , hi ha la reunió.

La propera tirada no es veu gaire encisadora, comença per un diedre ajagut que va tendència a l'esquerra on hi trobarem parabolts, no es fins a meitat de la tirada que aquesta es posa interessant per superar uns desploms .

La penúltima tirada, no gaire agraïda però trobarem algun passatge interessant, sobretot a la part final amb un placa llisa que cal superar. La reunió costa de veure entre mig dels arbres.

Ara tan sols resta una ultima tirada, fàcil fins a trobar la reunió abans d'arribar al cim.

La baixada la fem per la ferrada i en mitja hora ja som al cotxe.

Com que anem força be de temps truquem al company Lluís Gabernet per anar a saludar-lo a ell i a la seva senyora, la Elisenda. Que ens han tractat com a reis !!!. Moltes gracies !!!.

Ara si, amb tots els proposits aconseguits, carretera i manta i cap a casa, sota un Sol de justícia.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Gold Slab (entrada per la via Ni peur , Ni sueur)

APERTURISTES ….......... Carles Moyes, Joan Berrocal

CORDADA....................... Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL........................ 15 cintes, estrep (opcional algun flotant)

DIFICULTAT …................. 6a/A0

VIA OZY MANDIAS AL SOCOL DE NARIEDA

DIUMENGE, 22 DE JUNY

Tot i haver sortit ahir, les bones costums no es poden perdre i com cada diumenge he quedat amb la colla del Penedes per sortir, però avui sense res concret. Tan sols hem quedat en pujar a Organyà per trobar-nos amb el Pep que està de vacances amb la família i farà una escapada per anar a escalar amb nosaltres.

Com que fa molta calor anem a una zona ombrívola a primera hora com es la cara Oest de Narieda i més concretament el Sòcol perquè a migdia ja tindrem el Sol apretant de valent.

Som quatre , el Pep, l'Angel , en Pere i jo, per tant podrem fer dues cordades independents i repartir-nos per les vies.

El Pere porta entre cella i cella fer la nova via que han obert a la zona, tot i que jo soc reticent d'anar-hi perquè els mateixos aperturistes diuen que està tendra.

Finalment decidim que el Angel i el Pep, faran cordada i es posaran a la via “Ozymandias” i el Pere i jo ens posarem a la via “Diedre Albal” que tenim mes a la dreta.

Comencem la via i sembla un bosc penjat, que amb la pluja de la nit a més es relliscosa, la veritat , molt desagradable de fer. Arribo als primers dos pitons que em costen de trobar i segueixo pujant però escalar fent tracció a les herbes i arbres no es agradable i quan trobo un arbre prou consistent decideixo baixar i que ho intenti en Pere.

Però ell no està per la labor i decidim marxar i anar darrera els companys, que tot i estar bruta , segur que en millors condicions que hem trobat aquesta estarà.

La concepció de la via es completament diferent, aquesta es una via per a gaudir amb moltes assegurances i poder forçar fins on puguis o vulguis sense por de fer-te mal.

L' altre es mes fàcil tècnicament però molt mes exposada.

La primera tirada de la via “Ozymandias” comença amb un tram d'adherència fins arribar a un desplom que es pot fer amb A0, per sobre una nova placa d'adherència on cal navegar per trobar el millor camí està protegida amb tretze parabolts i dos ponts de roca.

La segona tirada es la tirada que presenta la roca en pitjors condicions de tota la via, un tram de roca trencada, però sanejada on hi ha molta terra per la neteja feta, amb tranquil·litat es deixa fer be fins arribar a sota la reunió on trobarem un desplom que nosaltres hem fet amb A0, hi ha com una fissura a la dreta que demana molta col·locació i força de dits per superar els primers metres. Trobarem unesquatorzeassegurances.

La tercera tirada torna a presentar roca molt bona, uns primers metres que es deixen fer be fins arribar a un desplom de roca compacta però on hi ha poca presa, aquí no tan sols fer A0 , si no que un estrep pot ajudar... i molt !!!. Per sobre un tram de roca compacta on cal llegir la roca per trobar el millor camí, fins la reunió.

Arribem a la reunió i el Sol ja comença a tocar-nos, però amb dos ràpels tornem a ser al terra.

Mentre decidim que fer, la calor comença a aixecar grans castells de boires i comencem a sentir els primers trons per ponent.

Com no volem mullar-nos l'Angel i jo marxem cap el cotxe , mentre el Pep i el Pere tornen a intentar la via “Diedre Albal” però les primeres gotes i la dolenta sensació de la primera tirada fa que deixin el projecte i baixin de la primera reunió.

Com que el Sol ja fa de les seves , tornem al Pep a Organyà i ens acomiadem amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................Ozymandias

APERTURISTES ….... Miquel Garrell, Ramon Rubio

CORDADA.................. Pere Giró , Josep Estruch

MATERIAL................... 15 cintes, estrep

DIFICULTAT................ 6a/Ae 

DIRECTA NURIA A LA MIRANDA DE LES MAGDALENES

 DISSABTE, 21 DE JUNY

El dia es presenta calorós i decidim pujar al Bruc per esmorzar i aleshores decidir on anar, segur a cercar l'ombra.

Mentre esmorzem i decidim també han fet la mateixa pensada part de la colla,.

Finalment decidim pujar tots a Gorros i fer alguna via rapida per no passar calor.

El Genis i jo decidim anar a fer la Directa Núria a la Miranda de les Magdalenes i el el Ramon, el Joan i el César, prefereixen la Gorra Frígia i aniran a la via Pere Navalon.

Sortint a Sant Joan ens separem, nosaltres tenim una petita aproximació amb Sol per arribar a peu de via i ells aniran per la vessant Nord, sense Sol.

Arribem a peu de via on no trobem a cap cordada i comencem a pujar.

Ajuntem la primera i segona tirada en una per anar més rapits, primer una rampa suau i ben assegurada amb cinc parabolts. La segona un xic més vertical i assegurada amb vuit parabolts.

La tercera tirada marca la diferencia, puja per terreny molt més vertical amb un tram en la zona central on cal apretar de valent, per sort les assegurances estan properes. Ens calen quinze cintes per arribar a la reunió on hi arribem que ja hi toca el Sol.

Encara encordats fem una altre tirada per terreny ajagut fins uns arbres, on aprofitant l'ombra de les branques ens trèiem els arnesos i acabem de pujar caminant.

La baixada la fem per la vessant Nord on encara hi ha ombra.

Com que fa molta calor decidim baixar fins el Monestir per esperar als companys on aprofitem per fer una cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Directa Núria

APERTURISTES …............ Guillem Arias

CORDADA.......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... V/A0

ARESTA DELS RIPOLLESOS (GOMBREN)

 DIMECRES, 18 DE JUNY

Seguim aguantant una calor infernal, o sigui que si volem escalar caldrà anar a un lloc ombrívol.

Alguns companys proposen anar a Camarasa on hi ha ombra assegurada, però la xafogor que deu haver-hi , ja em tira enrere.

Proposo tornar al Ripollès i el Ramir s'apunta. La meva proposta es fer l'Aresta dels Ripollesos , una aresta que sempre que pugem a Coll Roig me la miro i tinc ganes de fer-la. Inconvenient es que a la gent de Gombrèn no els agrada que si escali per por que una pedra trenqui el seu recaptador d'aigua que està just a sota.

Penso que si anem entremig de setmana i poca gent podem passar desapercebuts i fer-la amb tranquil·litat.

Finalment el dimarts, s'apunta el “Pepe”.

Sortim de Collbató a les vuit i sobre les 9,30 ja estem esmorzant al pàrquing que hi ha sota la paret. Tindrem que caminar uns cinc minuts per arribar a peu de via.

Mentre fem la primera tirada sentim un cotxe aturar-se al pàrquing i en pocs minuts tenim a una cordada de ripollesos fent cua darrera nostre, (creiem que no es feia gaire aquesta via i avui ens hem ajuntat cinc persones).

La primera tirada està assegurada amb set químics i es més difícil del que sembla, costa acostumar-se a aquesta roca de cantos petits i poc visibles, a més la distancia entre assegurances es considerable obligant-te a escalar, es pot posar algun flotant però no ho hem fet. Personalment crec que es un bon cinquè superior, sobretot en un tram a mig recorregut i un altre per entrar a la reunió.

La segona tirada assegurada amb set “químics” també te el seu tram difícil sobretot a mitja tirada on la verticalitat es fa més patent, però la roca es mes franca i les preses son més visibles. Superat el tram vertical cal arribar fins quasi el cim de l'agulla..

La tercera tirada es molt curta, cal arribar al cim i davallar per la vessant oposada a on pugem, hi ha dos parabols per assegurar el descens que es molt vertical i difícil de veure't els peus per cercar les millors preses.

La quarta tirada comença per una canal que salva el primer tram d'aresta molt vertical per tornar a sortir a l'aresta uns metres més amunt, seguim l'aresta fins sota una punxa de roca i en un petit coll, hi ha dos pitons amb una baga ennegrida per la pluja, costa un xic posar els mosquetons a la reunió perquè la baga està rígida. La tirada es de trenta metres però sense cap assegurança, es pot assegurar en arbres que anirem trobant, es una tirada bruta.

La cinquena tirada es curta però “curiosa”, cal pujar fins el cim de l'agulla i rodejar-la per la dreta, podem fer servir el cim per a posar-hi una baga i assegurar al company. Una vegada rodejat el gendarme cal baixar aprofitant uns blocs, no es difícil però si impressionant. Fem reunió en un arbre que hi ha prop del coll de l gendarme.

La sisena tirada torna seguir la carena amb trams nets i d'altres plens d'arbres fins arribar a un altre coll on fem reunió. Aquí la carena es ample i no presenta cap dificultat, també tirada neta d'assegurances. Fem la reunió en uns blocs (a improvisar on vulgueu).

La setena tirada torna a ser curta i en baixada, cal arribar al cim de l'esperó i desgrimpar per darrera fins arribar a un coll on fem reunió. Aquí la ombra es molt bona , no hi ha reunió però si arbres i fissures per a muntar-la on vulgueu.

La vuitena tirada comença amb un tram espectacular i fàcil per saltar d'una agulla a l'altre, després l'aresta ja perd consistència i es converteix en una grimpada fàcil. Nosaltres hem fet reunió a uns cinquanta metres. La tirada i reunió estan netes.

La novena tirada i darrera ens porta fins un coll amagat, primer cal pujar uns metres fins quasi el final de l'agulla on hi ha un pont de roca amb un maillon, (que es un bon recurs per assegurar al segon de corda.

Una vegada al maillon cal seguir , ara en baixada entre arbres fins arribar al terra, els primers trams son verticals però després els arbres ajuden abaixar fent el “Tarzan”.,

Una vegada al terra una fresa no gaire marcada ens porta altre vegada al peu de via.

Des de el pàrquing veiem a la cordada de ripollesos que ja han superat el gendarme mes prominent, però no ens quedem a esperar-los i marxem directes a fer una cervesa que la calor ja comença a apretar.

Una aresta divertida i còmoda de fer, de fet hem portat a passejar els flotants.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Aresta dels Ripollesos

APERTURISTES..................... J.F. Brusi, J. Garcia, M. Sabariego, S. Sanz

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Pepe López Ribera, J. Estruch

MATERIAL.............................. 10 cintes llargues

DIFICULTAT........................... V+