VIA PAS DU TOUT A LA FULLETERA

 DIMECRES, 26 D'AGOST

Aquest dimecres molts companys segueixen de vacances i el Ramir ens proposa anar a la Fulletera i trobar-nos allà dalt amb el Carlos que està de vacances a la Cerdanya.

D'aquí baix , tot hi haver-ho fet extensiu a la colla, tan sols ens apuntem el Genis i jo.

Quedem a les vuit en trobar-nos a Collbató i marxar ràpidament cap la Cerdanya i hem quedat en trobar-nos al pàrquing del poble de Porta.

Arribem puntuals però ells no hi son, per telefon ens diuen que son al pàrquing de peu de via, però nosaltres volem esmorzar i els diem que ja ens veurem.

Poca estona després, arriben caminant a on som i reculem tots cinc fins aparcar sota la paret.

Ells diuen que han pujat tres, el Aris, el Asin i el Carlos, però el Asin ha marxat per fer una solitària a una altre via. Nosaltres anirem tal com havíem quedat a fer la via “Pas du tout “

.

A peu de via decidim que ells vagin davant perquè son dos i aniran mes ràpid, nosaltres al darrera amb tota la tranquil·litat del mon.

La via es com totes les vies de la zona, amb una roca bruta i amb molsa però ben assegurades i amb un grau amable.

Tan sols la tercera tirada surt de la norma, com la seva veïna la “ Gold Slab” on també trobem una tirada mes difícil que la resta.

Total que a les dues del migdia ja tenim la feina feta i ens plantegem si tornar a casa o quedar-nos per la zona a dinar.

Finalment en Carlos ens convida a fer un vermouth/dinar a casa seva on coneixem a la seva senyora i d'altres veïns. Moltes gracies , Carlos i la Silvia.

Després ben tips, si que tornem amb tranquil·litat a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Pas du tout

APERTURISTES................. Felip Linares, Joan Asin

CORDADA.......................... Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi , Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT......................... V/A0

VIA GOLD SLAB A LA CERDANYA NORD

 DIMECRES, 25 DE JUNY

Aquesta setmana proposo al grup de pujar a la Cerdanya per fugir de la calor, però als companys els fa mandra, (no es pot ser vell a cap preu), tan sols el Genis sent l'atracció d'anar-hi.

Encara que marxem sols estem decidits a fer-ho.

Sortim a les set d'Esparreguera i poc després de les nou ja estem al pàrquing de Portè on esmorzem.

Per la carretera hem vist alguns dolls d'aigua senyal que aquesta nit a fet algun ruixat, però excepte alguns trams , la paret es veu seca.

Una vegada esmorzats agafem el cotxe i l'aparquem sota la paret, no hi ha cap cotxe i podem escollir lloc. Ho fem a la mateixa carretera on hi ha la petita resclosa de captació d'aigua.

Ara tan sols ens resta creuar la carretera i caminar cinc minuts per arribar a peu de via.

Per no pujar la tartera que es engorrosa de fer, decidim entrar per la via “ ni peur ni sueur” que comença abans.

La placa del principi està molla, però està ben assegurada amb vuit parabolts.

La segona tirada es un flanqueig caminant a l'esquerra per sota d'un contrafort de roca, fins a trobar la reunió de peu de via del nostre objectiu , la via “Gold Slab”. A peu de via hi ha una pedra amb el nom gravat enganxada a la paret.

La primera tirada de la via, comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar l'aresta on trobarem un parabolt, per sobre una rampa ajaguda i amb molsa on no hi ha assegurances. Trobarem un nou parabolt quasi al final de la rampa just al entrar en una franja herbosa, remuntem la franja amb tendència a l'esquerra i veurem un nou parabolt en uns blocs poc abans d'entrar en un bosc, darrera del que trobarem en un diedre profund la reunió.

Aquesta es la primera de les tres tirades “potents “ que te la via, supera un seguit de plaques un xic desplomades on el mes difícil es posar-te sobre de cada una d'elles, a la segona placa ens ha calgut fer un pas de A0.

Superades les plaques cal creuar una altre feixa amb tendència a l'esquerra per anar a cercar la gran placa de la via.

Aquesta tirada si aprofites l'arbre que hi ha just al començament pots estalviar-te fer servir l'estrep, però una vegada superat aquest arbre cal fer un bon tram entre A0 i Ae perquè la verticalitat de la placa es molta, però amb els parabolts pots anar fent, fins que aquests s'acaben i cal sortir navegant, primer amb passatges difícils però poc a poc es va suavitzant. Hi ha alguna fissura on el camelot del 0,5 o 0,75 i queden molt be.

La següent tirada comença amb un petit mur de quatre o cinc metres i s'entra en una tartera. Aquesta tartera primer cal superar-la i trobarem una reunió al costat esquerra en un contrafort de roca.

D'aquesta reunió cal creuar la tartera , sense perdre altura , vers la dreta i seguint alguna fita, aquí ens ha costat un xic esbrinar per on seguia la via, de la darrera fita hem seguit remuntant ara per dins un bosc grades de roca , sense trobar res.

Aleshores hem tornat a la darrera fita i hem vist a la dreta en el sentit de pujada un petit rastre de pas entre els arbres i seguint-lo hem trobat la corda fixa que parla la ressenya.

A la dreta de la corda fixa , hi ha la reunió.

La propera tirada no es veu gaire encisadora, comença per un diedre ajagut que va tendència a l'esquerra on hi trobarem parabolts, no es fins a meitat de la tirada que aquesta es posa interessant per superar uns desploms .

La penúltima tirada, no gaire agraïda però trobarem algun passatge interessant, sobretot a la part final amb un placa llisa que cal superar. La reunió costa de veure entre mig dels arbres.

Ara tan sols resta una ultima tirada, fàcil fins a trobar la reunió abans d'arribar al cim.

La baixada la fem per la ferrada i en mitja hora ja som al cotxe.

Com que anem força be de temps truquem al company Lluís Gabernet per anar a saludar-lo a ell i a la seva senyora, la Elisenda. Que ens han tractat com a reis !!!. Moltes gracies !!!.

Ara si, amb tots els proposits aconseguits, carretera i manta i cap a casa, sota un Sol de justícia.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Gold Slab (entrada per la via Ni peur , Ni sueur)

APERTURISTES ….......... Carles Moyes, Joan Berrocal

CORDADA....................... Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL........................ 15 cintes, estrep (opcional algun flotant)

DIFICULTAT …................. 6a/A0

ESCAPADA A LA CATALUNYA NORD (VINGRAU)

 DILLUNS, 04 DE NOVEMBRE

Després de passar un cap de setmana llarg amb la família, cal fer la sortida d'aquest cap de setmana i aprofitant que els col·legis fan el dia de lliure disposició i tinc la família a casa proposo a la colla sortir a escalar el dilluns.

La meteo segueix revolucionada i per tot Catalunya tenim ruixats i tempestes. No hi ha cap zona que sembli lliurar-se de la pluja, per tant proposo saltar a la Catalunya Nord on sembla que el temps aguantara sense ploure.

Decidim anar a Vingrau, una escola que ja he visitat una vegada, però que alguns dels companys que s'han apuntat a la escapada no coneixen.

                                                             VIA    ?????

Serem quatre, en Ramir, el Ton, el Carles i jo o sigui que podrem fer dues cordades.

Els objectius previstos son unes vies que hi ha properes al pàrquing i que estan als Sectors “Carcassonnais” i “L'indien”.

Arribats al pàrquing, l' imatge no es gaire encoratjadora, una boira baixa quasi no ens deixa veure ni la paret i la humitat es molt alta, però amb fe, decidim acostar-nos a la paret per veure si el temps aguanta.

Primer ens decantem per visitar el sector “Carcassonnians” i amb alguna embolada creiem haver trobat la zona, una placa equipada amb químics i varies vies paral·leles i amb una dificultat aparent a la assenyalen les ressenyes.

Decidim les cordades i el Ton i jo en férem una i el Ramir i el Carles l'altre. I com hi ha dues vies ells agafen la de l'esquerra i nosaltres la de la dreta amb la intenció de fer un canvi de via en acabar.

La primera tirada està equipada amb nou químics i tot i que la ressenya en marca tan sols set, no ens estranya, la resta coincideix amb la dificultat,un cinquè grau i trenta cinc metres de recorregut.

La segona ja ens mosqueja un xic , una placa vertical que arriba fins la carena, (teòricament la via tenia que tenir tres tirades de trenta metres i on som no surten els metres a no ser que darrera hi hagi un altre mur que no veiem)

Fem la segona tirada on trobem set químics però on la dificultat es molt més alta que no diu la ressenya i amb alguna assegurança amb “aire” que ens obliga a fer servir els flotants. La tirada acaba a la carena i per darrera si que hi ha petites parets però no sembla que estiguem en el nostre objectiu. La nostra cordada que anem davant decidim fer uns metres de carena per veure que trobem, però no ens agrada, hem fet uns quaranta metres de carena fàcil i equipada amb ponts de roca. Ara estem convençuts que hem errat la via i decidim baixar i anar a la via de “L'Indien”.

Una vegada al terra reculem el camí per anar a l'altre sector i sort que hem trobat uns companys escaladors de la zona que ens han senyalat el començament de la via, sinó la tornem a liar. També ens diuen que la via es “potent”.

La primera tirada supera una placa amb una fissura central que la ratlla de dalt a baix, amb un secció central molt difícil on hem posat algun flotant, es una escalada de treballar la posició força mantinguda. La ressenya no li donen ni (6a), però per nosaltres ho es .....i potent. Està protegida per cinc químics per a vint-i-cinc metres.

                                                                  VIA L'INDIEN

Superat la primera tirada cal fer un canvi de reunió per anar darrera l'agulla i posar-nos al peu del segon tram d'escalada on hi farem dues tirades.

La tercera tirada es un joia un mur ben assegurat i ple de forats amb una dificultat baixa en porta fins una rapissa a mitja paret, hi ha diferents itineraris paral·lels però nosaltres hem agafat la més evident i fàcil. Les assegurances, hi ha de tot espits, químics i ponts de roca amb un total de set.

Una vegada tots a la rapissa dubtem quin es el itinerari bo, per la dreta una placa molt difícil, també hi ha una línia de pitons vells seguint un diedre i per l'esquerra de la reunió uns químics que superen un seguit de diedres i desploms, dubtem de quina és la bona i un altre vegada els companys francesos ens treuen de dubtes, cal anar per la línia difícil!!.

Un recorregut d'un trenta metres protegits per cinc o sis químics, però on hi hem posat tres o quatre flotants més.

Primer una placa difícil per arribar a la primera assegurança i poder entrar en un diedre que en els primers metres es deixa fer però hi ha un tram a la meitat on la roca rellisca molt i hem posat un estrep, per sobre un altre diedre que queda sota un sostre que cal evitar sortint a una aresta molt fina que ens deixa sota el darrer desplom on arribes amb els braços petats i on cal tibar de valent, per sort les fissures on agafar-te son molt bones.

Just superat aquest tram , la reunió.

Per baixar dos ràpel curts ens deixen darrera l'agulla de la primera tirada i per una tartera ens estalviem fer cap més ràpel.

En tot el dia no hem vist el Sol i ja tenim els braços a caldo, decidim marxar i deixar alguna via pendent per a properes visites.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................. ?????

APERTURISTES........................... ?????

CORDADA...................................... Ton Antich, Josep Estruch

MATERIAL...................................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT.................................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM................................................ L'Indien

APERTUIRSTES ............................ ?????

CORDADA...................................... Ton Antich, Josep Estruch

MATERIAL....................................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT..................................... 6a/A0

VIA PRELUDE A CALAMÈS (ARIEGA)

 DIMECRES, 30 D'OCTUBRE

Aquest dimecres preveien que amb la DANA fent el seu recorregut no trobaríem un lloc per escalar sense córrer el perill de tenir que sortir per cames. Proposo a la colla la possibilitat d'anar a França i més concretament a la zona de l'Ariege on encara tenim moltes zones per conèixer.

A la proposta s'apunten el Ton i el Ramon.

Donat que el Ton no coneix Calamès ens decantem per tornar a visitar aquesta escola. Segons la meteo no plourà ni una gota.

Sortim de Collbató a les set i passem a recollir al Ramon per Berga i marxem cap l'Ariege.

A les deu ja som a Bedeilhac però el restaurant està tancat per reformes i decidim tornar a Tarascon per fer el cafè, (sense cafè no som res), i tornem a pujar al poble per preparar el material.

Total a les onze i mitja ja som a peu de paret, però hi ha més cordades per la zona i una d'elles està a la segona tirada de la via que volem fer, la “Prelude”. La resta de cordades son a l'esquerra , al sector “Papy”.

Ens repartim les tirades i comencem l'escalada amb l'esperança que la cordada que tenim davant vagi fent, però es una cordada d'un pare amb el seu fill de tretze anys fent la seva primera escalada llarga i a la tercera tirada ja quedem frenats, (com que tenim temps de sobres , decidim no demanar per superar-los i anem amb tranquil·litat darrera d'ells).

A la penúltima tirada el pare ens diu que l'avancem i decidim fer-ho perquè per la vessant espanyola comença a apropar-se unes boires i unes cortines d'aigua que si ens agafen a la paret quedarem molls com a peixos.

La via com l'altre que he fet a la zona “El Pilier des Caters” està ben assegurada i tan sols fa falta portar unes deu cintes, el grau també es un xic més suau.

La via tot i estar envoltada de vegetació va cercant el millor itinerari sense que en cap moment els arbres molestin l'ascensió.

Amb una dificultat de cinquè grau es molt agradable de fer.

Una vegada al cim i repartit el material, fem el camí de baixada que està un xic relliscós però que es molt evident i una hora després de sortir al cim ja som al cotxe.

Sembla fet expressament, després de recollir tot i començar a baixar vers Tarascon ens atrapa la pluja i ja no la deixarem fins arribar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................................... Prelude

APERTURISTES ............................... Jean Denis Achard, Vicent Mourareau

CORDADA........................................ Ramon Bartolo, Ton Antich, Josep Estruch

MATERIAL ........................................ 10 cintes, Semàfor Aliens (prescindibles)

DIFICULTAT........................................ V

VIA GASOIL ET DECIBELS

 16 D'AGOST DE 2023

Aquest dimecres he quedat amb el Lluis per pujar a la Cerdanya i fer alguna escalada per Andorra, però a principis de setmana el Genis m'ha trucat per sortir i el dimarts ho fa la Isabel, Ens caldrà fer alguna variació en el nostre programa.

Com que tots tres pugem des de Esparreguera quedem en pujar junts i trobar-nos a baga amb el Lluis.

Una vegada reunits decidirem on anar i que farem.

D'entrada la idea d' Andorra no sembla la més adient, ja qui no veu clar els quilometres, d,altres la gentada que trobarem,..........????

Finalment optem per una opció més conservadora aprofitant que algun no ha fet alguna de les vies de la Fulletera, ens quedarem a França i no farem tants quilometres no caminarem gaire.

Arribats a Porta, no hi ha cap cotxe al pàrquing, estarem sols a la paret. Escollim la via Diesel et Decibels que tot i que ja la he fet presenta alguna tirada interessant.

Farem dues cordades, la primera el Lluis i jo i darrera , la Isabel i el Gines.

La primera tirada la fem mes llarga del que toca i fem reunió en un parabolt de la segona tirada i un arbre al no poder arribar fins la segona reunió.

En la segona tirada que ha quedat un xic més curta ja enllacem amb la llargada normal de les tirades.

La quantitat d'assegurances que hi ha fa que no ens podem perdre i les tirades van sortint una darrera l,altre.

La darrera tirada és la més potent de la via amb diferencia.

Als darrers metres un ruixat esta molt proper, però tenim sort i tan sols unes gotes ens arribem. No son gaires però ens faran la guitza al baixar perquè han deixat la roca mullada i rellisca.

Una vegada al cotxe, ens felicitem per haver escollit quedar-nos a Porta, perquè segur que a Andorra hauriem entomat tota la pluja de ple.

De tornada ens aturem a Bellver per fer un bon dinar i saludar a l' Elisenda que ens prepara un bon cafè per agafar forces per tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................. Gasoil et decibels

APERTURISTES ............................ ????

COMPANYS DE CORDA ............... Lluis Gabernet

MATERIAL ..................................... 14 cintes

DIFICULTAT ................................. 6a/A0

VIA PIM PAM A LA FULLATERA

 DIMECRES, 10 DE MAIG DE 2023

Per aquest dimecres hem quedat amb el Lluis , com sempre, i li proposo anar a una zona que visitem poques vegades, però el dimarts em truca el Genis que s'apunta amb l'Antonio i la zona on voliem anar no es gaire aconsellable anar-hi dues cordades, (hi ha caigudes de pedres i la roca es per dir -ho d'alguna manera, mediocre ).

Cal cercar un nou objectiu . Com que ni l'Antonio ni el Genis han visitat la zona els proposo anar a Porte Puimorens, més concretament a la paret de la Fullatera on hi ha varies vies on repartir-nos amb comoditat d'aproximació, bona roca i ben assegurades.

La primera aturada, per esmorzar, la fem a Guardiola de Bergueda i desprès sense aturar-nos més anem directes al nostre objectiu.

En cap dels aparcaments no hi han cotxes, estarem sols i no és per menys perquè fa un xic de fred i molt vent, però ja estem aqui i cal continuar.

El Gines i l'Antonio pujaran per la via “Ni peur, ni sueur” i el Lluis i jo ens decantem per la via “Pim Pam” que puja per la vessant Sud Oest de la paret. Com que l'altre cordada no coneix la zona quedem en trobar-nos al mateix cim.

La nostre via comença a l'esquerra de la paret i cal remuntar una tartera fins un bosc on trobarem una corda fixa amb nusos que és el darrer tram de baixada si anem per la drecera.

La via comença una metres d'on hi ha l'ancoratge de la corda fixa, però podem fer reunió en el mateix ancoratge.

La primera tirada segueix la lògica del terreny superant uns ressalts fàcils i quan la paret comença a redreçar-se veurem un parabolt que teòricament és el primer de la tirada, però abans d' aqui, al anar a llaçar un arbre per fer una assegurança he trobat un parabolt amb una baga negre molt vella que l'ajuntava amb un arbre, (creiem que deu ser la reunió Zero d'una altre via que hi ha i que segueix quasi el mateix recorregut que la nostra, creuant-se en algun tram).

Una vegada xapat el primer parabolt de la via uns metres verticals per agafar un segon parabolt i continuar a l'esquerra per terreny molsós fins la reunió que esta just sota un sostre inclinat característic de la paret.

La segona tirada és la més difícil de la via, surt per l'esquerra de la reunió per anar a cercar el sostre inclinat, al principi no veiem res però al arribar sota el sostre hi ha un pitó i un parabolt a un pam de distancia l'un del altre ??? . La tirada segueix per sota el sostre i quan aquest s'acaba hi ha el passatge més difícil de la via, primer trobarem un pitó i uns tres metres per sobre un parabolt, aquest és el pas clau de la via, m'ha costat trobar-hi l'entrellat perquè recte és molt vertical i sense preses de peu i per la dreta es molsosa.

Nosaltres hem anat un xic a la dreta del pitó i hem pujat fins sota el sostre on hem posat un micró petit i poder flanquejar a l'esquerra fins el parabolt. Superat el tram la dificultat baixa però cal tenir intuició per veure el cami que va amb tendencia a la dreta, trobarem un arbre gran amb una baga molt vella i creia que era la reunió però uns metres mes amunt en un altre arbre gran hem trobat una baga més nova i hem fet reunió, reforçant-la amb un Camalot del 1. Creiem que el primer arbre era la reunió perquè a les hores la següent tirada puja més recte, però fent la reunió aqui també pot recuperar l'itinerari amb facilitat.

Sortim de la reunió amb un flanqueig a l'esquerra, fins a trobar un pitó que no es veu, per sobre un parabolt i un arbre amb una vaga, tot axó en un tram vertical de placa, (a l'altura del arbre però uns cinc metres a l'esquerra hi ha un parabolt però creiem que es de l'altre via) per la nostre veiem un parabolt a uns deu metres i un altre mes amunt però que no es veu. Els darrers metres de la tirada es fan caminant per creuar una petita feixa i fer reunió d'un parabolt i un arbre a peus d'un diedre.

Per la següent tirada no tenim dubtes, hi ha un parabolt uns cinc metres sobre nostre i dins d'un diedre que superem en sortir del diedre trobarem un altre parabolt i un seguit de ressalts herbosos que cal superar fins un petit mur on veurem un parabolt, just superat el mur hi ha la reunió.

La darrera tirada es per sortir de la paret, recte amunt per entrar en una canal i el bosc o anar a l'esquerra per una petita aresta que també ens porta al bosc, podem allargar la tirada fins on vulguem, nosaltres hem fet tot un llarg de corda.

Ja som fora però hem quedat en trobar-nos al cim i remuntem la carena fins arribar-hi.

Per sort aqui dalt quasi no fa vent i prenem el Sol coma llangardaixos mentre esperem l'altre cordada..

La baixada la fem per la drecera i en poca estona arribarem al cotxe.

De tornada ens aturem a Puigcerda per fer la cervesa de rigor.

J.ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................ Pim Pam

APERTUIRSTES............................ Xavier Samsó, Jaume Galban, Joan Asin

COMPANYS DE CORDA .............. Lluis Gabernet

MATERIAL,.................................... 10 cintes, Totem blau, Camalots 00, 05 i 1

DIFICULTAT.................................. 6a

VIA LE LEZARD (LA SARGANTANA)

 DIMARTS, 23 D'AGOST

Acabats d'arribar de Canfranc, encara no em plantejo començar a trucar per sortir dimecres, estic cansat i cal recuperar-se . Però un missatge del Lluis em fa repensar la situació.

Proposta: Sortir dimarts per fer quelcom al Pirineu, una escapada d'aquestes llampec que acostumem a fer. A més les propostes que em fa son llamineres i sens dubtar-ho accepto.

La proposta que guanya, és anar a la Dent d'Orlu per fer una via, (que jo tinc a la llista de pendents i que no se si podre fer-la), la via “Le Lezard”.

La paret Sud Est, va ser la primera visita que vaig fer a la Dent, (fa un munt d'anys). Vaig fer dues visites a aquesta paret i les dues per fer la via “Les enfants de la Dalle”, que varem fer fins la reunió que s'uneix amb l'aresta i despres varem rapelar les dues vegades.

Ara tinc l'oportunitat de fer una via sencera en aquesta paret.

La pujada fins a peu de paret s'ha fet llarga i molt més complicada del que recordaba i el cami tot i ser bonic esta molt embrossat, senyal que no es una zona de consum massiu.

Per fi arribem a peu de via i ens preparem per començar, com que segur que baixarem per aqui, deixem el que no farem servir a peu de via.

La primera tirada comencem doblant-la i ens presentem a seixanta metres del terra. La tirada esta assegurada amb dotze parabolts que representa una assegurança cada cinc metres, tonica que anirem trobant en totes les tirades

La segona també en empalmem dues, tot i que la segona part és més dificil que la primera i tot segueix amb la mateixa tonica d'assegurança. La tirada va combinant plaques d'adherencia amb diedres fissurats on ens caldrà, a les primeres apretar els dits dels peus i a les segones tibar de bons cantells.

La tercera segons la ressenya te quaranta metres, però en realitat en surten trenta, però com que la tirada següent, és de les dures, preferim no allargar-la. Aqui trobarem cinc parabolts.

La quarta te una llargada igual, comptem trenta metres al recuperar la corda, però és de les tirades exigents de la via, placa d'adherencia pura amb cinc assegurances i amb uns pendols importants, si rellisques, perquè la tirada va tota en diagonal ascendent. El Lluis s'ha comportat bé amb mi i ha reforçat un flanqueig delicat amb un alien, tot un detall !!!.

La cinquena deixa de banda la adherencia per superar un mur per diedres i esperons que desafien la gravetat, tot tira enfora, per sort les fissures i els cantos son potents i pots tibar de valent.

El darrer tram que pertany a la tirada seguent és lleig, cal fer escalada/matoll tracció. La tirada esta assegurada amb vuit parabolts i ens deixa als peus de la tirada més exigent de la via.

La tirada seguent es curta, rebuscada i exigent. Els dos hem coincidit en que si la tirada sortis recte sobre la reunió, baxaria la dificultat i l'exposició del tram. Però la via va per on va i cal seguir-la.  Uns metres de cinque ens porten al fons d'un diedre negre per la molsa i a la dreta un parabolt que protegeig la sortida obligada fins un altre parabolt, (que no pots agafar fent A0). Hem posat un alien , no gaire bo . Despres un flanqueig horitzontal , moolt fi fins una reunió que ens hem saltat i continuem escalant fins la següent. Cal dir que per fer el flanqueig de sortida del pas a mi m'ha calgut fer un pas dulfer per estalviar-me un pendol considerable, l'experiencia és un grau !!!.. Set parabolts protegeixen el recorregut.

La tirada seguent, també es de sise grau, però el fet de pujar recte a munt, suavitza molt el compromis. Trobarem sis parabolts.

La darrera tirada s'enfila per un diedre per sortir entre matolls sota el gran arbre que assenyala la fi de la via. La tirada es vertical i protegida per cinc parabolts.

Trobem un gran arbre mort amb infinitat de bagues velles i a la seva dreta aprofitant un altre arbre i les restes d'aquest s'ha muntat un nou  rapel amb cordinos i maillons , des de el que rapelarem.

Amb set rapels tornem a ser al terra i tan sols hem tingut un petit ensurt en un dels rapels.

Una via contundent i mantinguda on cal escalar .

Ara tan sols resta la baixada que es fa menys feixuga que la pujada, tot i que els meus genolls no ho veuen així.

Una vegada al cotxe , carretera i manta per tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................................Le Lezard (La sargantana)

APERTURISTES.......................... Jean Claude Costessèque, Thierry Pouxviel

COMPANYS DE CORDA .......... Lluis Parceria

MATERIAL................................... 14 cintes, semafor aliens (opcional)

DIFICULTAT ................................ 6a+/A0

NI PEUR, NI SUEUR

 DIMECRES, 01 DE SETEMBRE

Aquest dimecres la nostra principal preocupació és fugir de la pluja i poder escalar sobretot desprès de les alarmants perspectives que ens dona la meteo.

Sortim l’ Isabel, l’ Antonio i jo. L’ Antonio esta fent la re entre desprès de passar per drassanes i cal fer el retorn amb suavitat.

Les meves propostes van des de la Costa Brava i Sud de França perquè diuen que serà on entrarà la pluja mes tard.

Finalment optem per anar a la Fulletera, una petita paret situada a peu de carretera i tocant el poble de Porte.

És una escalada molt suau , completament assegurada i amb una aproximació nul·la.

Sortim del Bruc a les 7,30 direcció Puigcerdà, i llàstima de haver de passar pel Túnel del Cadi que fa encarir la sortida, si no calgués pagar-lo, aquesta zona del Pirineu francès  seria una zona a visitar amb assiduïtat perquè no queda tant lluny i amb bona carretera.

Aparquem a Porta i desfem el quilòmetre de carretera fins on comença l’ escalada.

La roca d’ aquesta paret és granet negre força adherent , (si no esta mullat), però la gran quantitat d’ assegurances que hi ha , fa que sigui una escalada molt plaent.

El recorregut va buscant les franges de roca i els passatges més estètics, tot i que ens caldrà creuar algun tram herbat i relliscós, però res important i per seguir l’ itinerari tan sols cal seguir les assegurances que essent tant nombroses es veuen perfectament.

En el tram central més boscos, canviem les assegurances per a fites i punts de color fúcsia pintats, que ens ajuden a creuar una tartera.

Les dues tirades finals son les més estètiques, mantingudes i boniques .

Una vegada dalt cal baixar i tenim dues opcions, una amb marques fúcsia als arbres que ens porta a unes cordes fixes i a peu de via i una segona (que hem utilitzat nosaltres) que seguint marques de color groc ens porten fins un GR i al poble.

Una vegada acabada l’ activitat cal tornar a casa i ho fem per la Collada de Toses per no fer el túnel, però amb la parada obligada a Puigcerdà per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................    Ni peur , ni sueur

APERTURISTES .....................   Dominique Gliezes i Nicolas Bechemin

COMPANYS DE CORDA ..........  Isabel Notivoli i Antoni Gomez

MATERIAL ..............................   15 cintes

DIFICULTAT MÀXIMA................  IV+