ARESTA DELS RIPOLLESOS (GOMBREN)

 DIMECRES, 18 DE JUNY

Seguim aguantant una calor infernal, o sigui que si volem escalar caldrà anar a un lloc ombrívol.

Alguns companys proposen anar a Camarasa on hi ha ombra assegurada, però la xafogor que deu haver-hi , ja em tira enrere.

Proposo tornar al Ripollès i el Ramir s'apunta. La meva proposta es fer l'Aresta dels Ripollesos , una aresta que sempre que pugem a Coll Roig me la miro i tinc ganes de fer-la. Inconvenient es que a la gent de Gombrèn no els agrada que si escali per por que una pedra trenqui el seu recaptador d'aigua que està just a sota.

Penso que si anem entremig de setmana i poca gent podem passar desapercebuts i fer-la amb tranquil·litat.

Finalment el dimarts, s'apunta el “Pepe”.

Sortim de Collbató a les vuit i sobre les 9,30 ja estem esmorzant al pàrquing que hi ha sota la paret. Tindrem que caminar uns cinc minuts per arribar a peu de via.

Mentre fem la primera tirada sentim un cotxe aturar-se al pàrquing i en pocs minuts tenim a una cordada de ripollesos fent cua darrera nostre, (creiem que no es feia gaire aquesta via i avui ens hem ajuntat cinc persones).

La primera tirada està assegurada amb set químics i es més difícil del que sembla, costa acostumar-se a aquesta roca de cantos petits i poc visibles, a més la distancia entre assegurances es considerable obligant-te a escalar, es pot posar algun flotant però no ho hem fet. Personalment crec que es un bon cinquè superior, sobretot en un tram a mig recorregut i un altre per entrar a la reunió.

La segona tirada assegurada amb set “químics” també te el seu tram difícil sobretot a mitja tirada on la verticalitat es fa més patent, però la roca es mes franca i les preses son més visibles. Superat el tram vertical cal arribar fins quasi el cim de l'agulla..

La tercera tirada es molt curta, cal arribar al cim i davallar per la vessant oposada a on pugem, hi ha dos parabols per assegurar el descens que es molt vertical i difícil de veure't els peus per cercar les millors preses.

La quarta tirada comença per una canal que salva el primer tram d'aresta molt vertical per tornar a sortir a l'aresta uns metres més amunt, seguim l'aresta fins sota una punxa de roca i en un petit coll, hi ha dos pitons amb una baga ennegrida per la pluja, costa un xic posar els mosquetons a la reunió perquè la baga està rígida. La tirada es de trenta metres però sense cap assegurança, es pot assegurar en arbres que anirem trobant, es una tirada bruta.

La cinquena tirada es curta però “curiosa”, cal pujar fins el cim de l'agulla i rodejar-la per la dreta, podem fer servir el cim per a posar-hi una baga i assegurar al company. Una vegada rodejat el gendarme cal baixar aprofitant uns blocs, no es difícil però si impressionant. Fem reunió en un arbre que hi ha prop del coll de l gendarme.

La sisena tirada torna seguir la carena amb trams nets i d'altres plens d'arbres fins arribar a un altre coll on fem reunió. Aquí la carena es ample i no presenta cap dificultat, també tirada neta d'assegurances. Fem la reunió en uns blocs (a improvisar on vulgueu).

La setena tirada torna a ser curta i en baixada, cal arribar al cim de l'esperó i desgrimpar per darrera fins arribar a un coll on fem reunió. Aquí la ombra es molt bona , no hi ha reunió però si arbres i fissures per a muntar-la on vulgueu.

La vuitena tirada comença amb un tram espectacular i fàcil per saltar d'una agulla a l'altre, després l'aresta ja perd consistència i es converteix en una grimpada fàcil. Nosaltres hem fet reunió a uns cinquanta metres. La tirada i reunió estan netes.

La novena tirada i darrera ens porta fins un coll amagat, primer cal pujar uns metres fins quasi el final de l'agulla on hi ha un pont de roca amb un maillon, (que es un bon recurs per assegurar al segon de corda.

Una vegada al maillon cal seguir , ara en baixada entre arbres fins arribar al terra, els primers trams son verticals però després els arbres ajuden abaixar fent el “Tarzan”.,

Una vegada al terra una fresa no gaire marcada ens porta altre vegada al peu de via.

Des de el pàrquing veiem a la cordada de ripollesos que ja han superat el gendarme mes prominent, però no ens quedem a esperar-los i marxem directes a fer una cervesa que la calor ja comença a apretar.

Una aresta divertida i còmoda de fer, de fet hem portat a passejar els flotants.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Aresta dels Ripollesos

APERTURISTES..................... J.F. Brusi, J. Garcia, M. Sabariego, S. Sanz

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Pepe López Ribera, J. Estruch

MATERIAL.............................. 10 cintes llargues

DIFICULTAT........................... V+

VISITA AL SECTOR DIEDRES DEL COLL ROIG

 DIMECRES, 28 DE MAIG

Ja tenim sobre la primera onada de calor i s'imposa anar a un lloc fresc i alt.

Per aquesta sortida escollim anar a Coll Roig on trobarem bona roca i bones vies .

                                                                     VIA TITANI

Aquesta vegada som cinc, el Visa, el Xavier, el Genis , el Ramon i jo.

Avui no tenim gaires pretensions, passar -ho be i amb bona companyia. Sortim d'Esparreguera a les vuit i enfilem direcció Berga on recollim al Ramon que ja ens espera.

La aturada per esmorzar la fem a Guardiola de Berguedà i després directes a Montgrony.

Per pujar al Coll Roig cal anar amb compte, perquè els primers trams de la pista estan molt malament i tan sols quan la pista comença a enfilar-se que no millora gens.

Per sort portem el “tanc” del Visa que s'enfila per tot arreu. No cal dir que al pàrquing no hi ha cap cotxe !!!.

Aquí fem les cordades i decidim que el Visa i el Ramon aniran al “Diedre Joan Colet” que jo ja he fet un parell de vegades i el Xavi, el Genis i jo ens apropem al Sector dels Diedres

                                               VIA GORDI sortida KAMARADAS

Comencem per la via “Titani” on perdem molta estona perquè tots tres la fem de cap de cordada . Es una via suau amb un parell de passatges un xic més apretats.

La segona via que fem es la seva veïna per la dreta , la via “Gordi” que teòricament també acaba als trenta metres, però nosaltres decidim fer una tirada més fins sobre l'agulla per poder empalmar amb la via “Kamarades” en la seva part superior.

La primera tirada es molt vertical i cal ser llarg per arribar a les presses bones, tota la primera tirada es intensa i mantinguda.

La segona tirada està bruta i sense al·licient però cal fer-la per poder després fer el rapel que ens deixara a peus de la segona tirada de la via “Kamarades”

Aquesta tirada es divertida, una placa amb canalons i fissures per a gaudir utilitzant flotants, tan sols hi ha un parabolt en quaranta metres.

Per baixar un rapel de trenta metres ens deixa dins una canal que està preparada per baixar-la o pujar-la segons els interessos i que ens deixa a peu de paret.

Una vegada al terra veiem que el temps que ens queda es poc i decidim tornar al pàrquing, hem quedat en trobar-nos les dues cordades a les 14 hores.

A la pista tenim una visita que no s'espanta encara que senti el motor del cotxe, s'ha aturat al voral per veure'ns passar sense immutar-se

Per dinar volem tastar la hospederia de Montgrony, però resulta que tan sols obren de dijous a diumenge i tenim que fer nous plans.

Finalment acabem fent-ho a la Pobla de Lillet i d'allà directes a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LES VIES

NOM............................................ Titani

APERTURISTES........................ Jaume Aragall, Santi Sanz

CORDADA.................................. Xavier Martin, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL................................ 10 cintes

DIFICULTAT............................... V

DADES DE LES VIES

NOM............................................ Gordi sortida Kamarades

APERTURISTES........................ Jaume Aragall, Santi Sanz

APERTURISTES 2ª PART.......... David Delgado, Gustavo Mañez

CORDADA.................................. Xavier Martin, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL................................ 10 cintes, joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT............................... 6a

VIA DIEDRE DEL JONNY sortida PATXARAN LITRAKO

 DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE

La gent comença a parlat de bolets i la colla frisa per anar a caçar-los per tant totes les propostes que hi ha van en el mateix camí, anar a un lloc on poder compaginar l'escalada i els bolets.

Han sortit moltes contrades però sembla que la presenta més consens es anar a Coll Roig.

Com sempre quedem en trobar-nos a Manresa per estalviar-nos cotxes i allà ens trobem quatre companys, en Pere, el Pep, l'Àngel i jo però a Ripoll ens tenim que trobar amb el “Mam” i per si fos poc encara a Montgrony ens trobarem al Enric i al Ton. Baja una bona col·lecció .

A dalt del Coll Roig sembla que regalin quelcom perquè el pàrquing està a petar i ens costa trobar un lloc on deixar el cotxe.

Ara ve el moment de repartir-nos les vies i els companys, finalment farem cordada el Pep, el Mam i jo per anar a una via que encara tinc pendent en aquesta cara Sud. “El Diedre del Jonny”, és una via curta però podrem allargar-la sortint per una altre via que decidim que sigui la “ Patxaran Litrako”.

Com que aquesta primera via no la he fet, demano que em deixin fer-la i la resta els hi deixo per ells, je, je recordo haver suat de valent a la penúltima tirada.

La primera tirada es llarga, diria que uns quaranta cinc o cinquanta metres, i està ben assegurada, tant que abans d'entrar a la la reunió m'he quedat sense cintes, sort que aquest darrer tram és suau.

La resta de tirada comença amb un cinquè i poc a poc va creixent la dificultat fins arribar al diedre on hi ha la part més difícil de la tirada. Fan falta unes catorze cintes.

La segona tirada és un canvi de reunió i un canvi de via, entrem a la via “Patxaran litrako”.

Una entrada en diagonal a la dreta dona pas a una placa molt compacta amb passatges d'adherència delicats i fem reunió en un replà.

La següent tirada és un canvi de reunió de cinc metres, es pot estalviar, però la següent tirada es potent i es millor assegurar al company des de sota.

Aquesta tirada és una placa vertical que presenta una fissura quasi de dalt a baix i on cal apretar de valent, els companys l'han superat però jo ja he preparat l'estrep per fer el tram difícil.

La següent tirada torna a ser un canvi de reunió d'uns deu metres que ens deixa sota l'agulla final. No és una tirada difícil però hi ha un passatge que si no t'escapes per la dreta, és força difícil.

Una vegada al cim deliberem si baixar amb ràpel o caminant però per evitar problemes amb al corda i els boixos, decidim la segona opció.

Una vegada al cotxe, s'imposa una ullada pel bosc que tot i estar completament remenat encara ens ha permès agafar algun “rovello”.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM ........................... Diedre del Jonny sortida Patxaran Litrako

APERTURISTES ........ Santi Sanz i Sergi Martinez

CORDADA................... Pep Riba, Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL ................... 14 cintes

DIFICULTAT.................. 6b+ (6a/A0)

.

TRES VIES A COLL ROIG

 DIMECRES, 17 DE JULIOL

Aquest període que estem passant és el que pitjor porto per actualitzar el blog, primer la Festa Major, després les escapades amb la família aprofitant que tots estem de vacances, total que el rep les conseqüències és el Blog que deixo abandonat i després em costa recuperar el temps perdut.

                                                   VIA DIEDRE JOAN COLET

Avui després d'uns dies de relax a Andorra toca reportar la sortida de fa una setmana amb el Jose Luis i el Genis a Coll Roig. Teòricament teníem que ser quatre però al Visa li ha sortir un entrebanc i no podrà venir.

De totes maneres serà una jornada de retrobaments perquè el Jose Luis fa temps que no pot sortir amb nosaltres i ja l' anyoravem.

Sortim d'Esparreguera, el Genis i jo, donat que al Jose Luis li va millor pujar per Granollers i ens trobem a Ripoll. D'allà després d'esmorzar directes a Coll Roig.

No tenim cap objectiu concret, tan sols ensenyar-li al Jose Luis la zona perquè no la coneix.

Arribat al pàrquing, tan sols hi ha dos cotxes, un del Santi (que segurament està treballant amb nous projectes, però que no hem vist) i un altre cotxe que per les veus que escoltem estan a la via Malats de roca.

Nosaltres veient el panorama ens decantem per anar al “Diedre Joan Colet” que esta completament a l'ombra.

Com que no fa gaire temps que ja vaig fer-la serà una bona pedra de toc perquè conegui la zona.

La primera tirada comença suau però a meitat de la tirada hi ha algun passatge “peleon “, per sort el bon assegurament que hi ha a totes les tirades et permeten forçar sense por a fer-te mal. Trobarem onze assegurances.

La segona tirada la hem ajuntat amb la tercera, no es gaire còmode de fer-ho però permet guanyar temps. Trobarem tres assegurances al primer tram abans de trobar la reunió i una més en el flanqueig de descens fins la reunió.

                                                     VIA EL POU DE LES BRUIXES

 La tercera tirada és personalment la millor de totes i igual que l'altre vegada que vaig fer-la ha sortit fins que hem arribat al tram d'encastament que no he pogut fer, (aquest pas el tinc a travessat). Trobarem deu assegurances.

La quarta tirada i última comença amb un pas fort fins el primer parabolts i després per terreny més fàcil fins la reunió . En aquesta tirada trobarem tres parabolts i dos ponts de roca.

Una vegada acabada la via baixem caminant i aprofitant que a la via “El forat de la bruixa” encara tenim ombra, li proposem al Jose Luis fer-la perquè provi la roca anant de primer de cordada.

La primera tirada la treu sense problemes, hi ha nou assegurances.

La segona, amb un xic més de dificultat , també li surt, hi ha trobat deu assegurances.

Ara estem a dalt i en lloc de baixar fent els dos ràpels els proposo anar caminant i així coneixerà tots el camins per si vol tornar-hi. Aquesta vegada baixem fins les motxilles per beure aigua i descansar a l'ombra

Sembla que comença a apretar la calor, però el Jose Luis ha vist l'aresta per on pujaven els escaladors de l'altre cotxe i diu de fer-la, tot i la calor.

Sense dubtar-ho ens hi posem i així el Ginés també podrà fer les seves tirades de primer de corda.

                                                     VIA MALALTS DE ROCA

La primera tirada, encara a l'ombra presenta vuit assegurances.

La segona, una magnifica placa , plena de forats ens deixa en un collet, on també trobarem vuit assegurances.

La tercera es un canvi de reunió a l'esquerra per a posar-nos sota una placa plena de canalons , el primer tram i un petit desplom al segon tram, també trobarem vuit assegurances. La quarta tirada és un diedre un xic peleon on trobarem sis assegurances.

La quarta tirada és un canvi de reunió, cal caminar per una feixa fins a situar-nos sota el ressalt final.

D'aquí podríem escapar-nos ara que ja comença a apretar la calor, però no ens agrada deixar les coses a mitges i decidim fer la ultima tirada que està assegurada amb nou peces i un camalot que hem posat nosaltres.

Ara si, tots dalt, fem un petit rapel i tornem a ser al camí de baixada que fem directes fins les motxilles i al cotxe que la calor ja fa estralls.

De baixada just a la sortida de Ripoll ens trobem un accident , per sort podem sortir de cua per entrar a buscar el cotxe i aprofitar per dinar amb tranquil·litat, perquè a l'accident hi ha hagut morts i han trigat un parell d'hores en tornar a obrir la circulació.

Avui a tocat repetir totes les vies que hem fet, però el Jose Luis ha quedat satisfet.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Diedre Joan Colet

APERTURISTES................. Santi Sanz, Toni Vilaseca

CORDADA........................... Gines Rodriguez, Jose Luis Gomez, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes

DIFICULTAT.......................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM..................................... El Pou de les Bruixes

APERTURISTES................. Santi Sanz

CORDADA........................... Gines Rodriguez, Jose Luis Gomez, Josep Estruch

MATERIAL........................... 11 cintes

DIFICULTAT.......................... V

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Malalts de Roca

APERTURISTES................. A. Alarcon, J. Baraldes

CORDADA........................... Gines Rodriguez, Jose Luis Gomez, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT.......................... V+

ELS 3 GARRAFONS + LA BAUMA DE LES GRALLES

 19 D'AGOST DE 2023

Després de les vacances tinc ganes de retrobament amb els companys i m'apunto amb ells per sortir el dissabte.

                                                      ELS 3 GARRAFONS

En Ramon i l' Eduard son els que normalment surten els dissabtes i no tenen gaire definit on volen anar amb dues propostes molt diferents sobre la taula, Montserrat o Coll Roig.

En tots dos llocs farà molta calor però creiem que a Coll Roig , serà més suportable.

Sortim de Collbató a les 7,30 i fem la primera aturada per esmorzar a Ripoll, després ja directes al pàrquing de Coll Roig.

Al pàrquing hi ha dos cotxes, però no sentim cap cordada ni escalant ni fent l'aproximació.

Nosaltres volem anar al sector Sud Oest per fer un parell de vies que no he fet i en una d' elles coincidim amb les ganes de fer-la, l'altre ni la coneixien !!!.

Per la seva situació escollim fer primer la via “Els 3 garrafons” perquè es la que queda més orientada a Sud i on més aviat i tocarà el Sol.

La darrera vegada que vaig visitar el sector estava en proces d'obertura però el Toni fa uns dies va enviar-me la ressenya, ...o sigui que ja esta operativa !!!.

Ara al pany de paret on comença la via hi ha tres líneas de parabolts però no se si ja estan acabades,...... farem tan sols la que tinc ressenyada i deixarem les altres per a properes visites.

La primera tirada comença potent, amb una bavaresa molt bona però amb el peus força precaris, a base d' apretar aconseguim superar-la, el tram final de la tirada es més suau que l'entrada. Una tirada molt bonica i amb passatges elegants.

La segona tirada és molt més suau, i es l'enllaç per arribar a la reunió de la tercera que també esta graduada com la primera. No per axó de ser de transició no es bonica i supera una aresta ben fina.

Per entrar a la reunió trobarem una cadena que per met arribar al començament de una altre via que ja he fet al menys en part , la via “ el jardiner”.

La nostra segueix un esperó diedre fins arribar a una petita agulla.

Aquesta tirada ens ha semblat un xic més fàcil que la primera.

                                                    LA BAUMA DE LES GRALLES

Amb petit ràpel de vint metres estem a peus de paret i anem a per el nostre segon objectiu, la via “la Vauma de les gralles”.

La primera tirada és molt potent, sobretot en dos passatges, el primer per xapar la segona assegurança on cal fer un bloqueig amb l'esquerra i per arribar a la quarta assegurança, aquí hem posat dos Camalots, (0,3 i 0,75) per protegir el tram de bavaresa. Superat el tram un festival de canalons fins la reunió.

La segona es un canvi de reunió per evitar el fregament de les cordes, tot i que es pot fer directe . El canvi de reunió es a un parabolt i un arbre al peu del següent mur. Aquest tram esta equipat amb dos parabolts

Aquest mur esta poc equipat però es pot protegir amb peces petites, hi ha dos ponts de roca i el parabolt on hem fet la reunió.

La tercera tirada comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar un diedre característic, en el flanqueig trobarem dos parabolts. Una vegada al diedre cal remuntar per una placa molt fina fins la reunió.

Baixem amb ràpel per la via , tot i que el segon ràpel es força conflictiu i el tercer va directe al terra.

Ara ja comencem a estar massa soleiats i amb molta calor. Decidim que ja en tenim prou per avui i marxem amb el aire condicionat a tota potencia.

L' aturada preceptiva pe fer la cervesa la fem a Gurb.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Els 3 garrafons

APERTURISTES .............. J. Aregall, S. Sanz i T. Vilaseca

COMPANYS DE CORDA ....... R. Barceló, E. Quiles

MATERIAL.............................. 10 cintes

DIFICULTAT............................ 6a

DADES DE LA VIA

NOM....................................... La Bauma de les gralles

APERTURISTES ................... S. Sanz, P. Vila

COMPANYS DE CORDA ...... R. Barceló, E. Quiles

MATERIAL ............................ 12 cintes , Camalots (0,3-0,75, 1)

DIFICULTAT........................... 6a/A0

VIES DIEDRE TALL D'OCA+LCA BROKEN+ULLETS D'ESMERALDA

 DIUMENGE, 16 DE JULIOL DE 2023

Ja tornem a mou rens per casa i diumenge cal aprofitar-ho per sortir tot i que tinc els braços força cansats, però el Pere em proposa anar a Coll Roig per fer alguna via del sector dret que és el que menys conec.

                                                        via Diedre tall d'oca

Quedem com sempre a Manresa i aquesta vegada tan sols som tres, no caldrà repartir-nos.

La primera via que provem es la “Diedre tall d`oca” , és una via equipada amb químics però situats a una certa distancia el que obliga a forçar i patir en els trams difícils.

La primera tirada és per entrar en matèria, tot i que avui no fa gaire calor, (estem envoltats de boira baixa i la temperatura es molt bona).

La dificultat no es molta i permet progressar amb comoditat.

La segona ja té un altre tarannà, ja d'entrada cal apretar de valent, recordo que l'altre vegada que vaig fer-la vaig fer servir l'estrep moltes vegades els primers metres, avui anant de segon he pogut forçar més, tot i que en un tram ha calgut fer-lo servir, no cal ni dir que el Pep se l'ha menjat sencera en lliure. Una vegada posats als canalons el nostre ego ha pujat i hem pogut fer-los nets.

La tercera tirada , és bàsicament un canvi de reunió per anar a cercar la traca final que representa la quarta tirada.

La quarta tirada comença amb una bavaresa de dits, però pocs llocs hi ha per a posar-hi els dits...... superat el primer tram la tirada et dona un xic de respir abans d'entrar al tram final, amb una bavaresa desplomada i exigent. Recordo l'altre vegada haver posat un camalot gran per sortir, però avui al Pep no li ha calgut, te uns braços de ferro.

                                                        via   LCA Broken

Com que tenim les motxilles al terra fem un parell de ràpels per la via i ens preparem per a una nova proposta.

Aprofitant que estem en el sector dret, volem provar alguna de les vies del sector esportiu de la dreta i escollim la “LCA Broken” que en teoria es de les fluixes del sector, però res de res, hem fet la primera tirada i ja n'hem tingut prou............. crec que el grau és força més ajustat que en la resta de sectors, un cinquè superior que crec portava molta “rebava”.

                                                    via Ullets d' esmeralda

Com que veiem que en aquest sector patirem el que no esta dit, decidim anar a fer quelcom més suau , tot i que la repetim. Anem a la via “Ullets d'esmeralda”

Com que la primera tirada coincideix quasi completament amb la primera de la via “Diedre tall d'oca” entrem directes a la primera reunió per l'esquerra.

La següent tirada, molt llarga però de bon fer, també es una tirada de canalons on acabes amb els peus adolorits però es més suau que l'anterior.

La tercera segueix el mateix patró però es mes curta i la quarta es la excusa per anar a cercar la darrera reunió de la via “Alicorn”, per la que baixarem en tres ràpels.

Ara si que ja estem satisfets i marxem al cotxe per fer la cervesa que tenim en fresc.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................... Diedre tall d'oca

APERTURISTES ............................... M. Salomó, R. Franco i S. Sanz

COMPANYS DE CORDA .................. P. Riba i P. Giró

MATERIAL ......................................... 12 cintes

DIFICULTAT........................................ 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM..................................................... LCA Broken

APERTURISTES................................. Santi Sanz

COMPANYS DE CORDA.................... P. Riba i P. Giró

MATERIAL .......................................... 12 CINTES

DIFICULTAT .......................................... V+

DADES DE LA VIA

NOM...................................................... Ullets d'esmeralda

APERTURISTES.................................. Sant Sanz

COMPANYS DE CORDA...................... P. Riba i P. Giró

MATERIAL............................................ 12 cintes

DIFICULTAT............................................ 6a