VIA UMAMI

 DIMARTS, 29 DE MARÇ

Aquesta setmana, per logistica familiar, tan sols puc sortir el dimarts i caldra buscar company. Per sort la Isabel és un valor segur i quasi sempre podem comptar amb ella.

La proposta d'avui és anar a fer la darrera via “Umami” oberta pels companys Asin i Brescó a la Serra de Sant Joan , que molts companys ja han fet i en donen bones referencies.

La meteo per avui no és gaire bona, però sembla que fins la tarda aguantarà sense ploure i ens arrisquem.

Despres d'esmorzar pugem per Organya fins a Montanisell i aparquem al collet que tenim al Est de la Serra de Sant Joan. Hi ha algun aparcament abans, sota la zona d'esportiva, però poden caure pedres i crec que es millor deixar-ho al collet. També a l'hora del descens tindrem el cotxe mes aprop.

Fem el cami d'aproximació que ja coneixem perquè varem fer l'altra via que hi ha a la zona, la “Tossudament alçats” que no esta gaire lluny.

La referencia del peu de via, és una sageta picada a la paret , que no triguem gaire a trobar i veiem el primer pitó d'assegurança a uns deu metres.

La primera tirada comença per un diedre vermellos fins que queda barrat per un desplom, aleshores va a la dreta per cercar el punt debil i per un petit diedre molt marcat el supera fins sota un segon desplom que salvarem amb un flanqueig a l'esquerra molt estetic fins uns grans arbres on trobarem la reunió. A la tirada trobarem , dos pitons i dos parabolts.

La segona tirada entra en una gran cova i a la seva paret de la dreta trobarem un pont de roca, per sobre d'aquest un parabolt i un arbre llaçat. És el tram més dificil de la tirada. La resta de tirada va amb tendencia a l'esquerra per pujar pel diedre. Aqui el terreny es molt terrós i cal anar en compte fins arribar a la reunió en uns altres arbres.

La tercera tirada comença amb dos passos de Ae molt llargs, (que també pot fer.se amb A1 i posem un camalot invertit entre els dos parabolts), nosaltres possant-nos a ultims hem arribat a poder xapar. Per sobre, una placa diedre abans de trobar-nos el segon ressalt que cal equipar amb flotants per superara-lo i per acabar la tirada el tram més dificil tecnicament parlant, un darrer mur molt vertical amb una roca que sembla no massa solida fins arribar a un parabolt amb una baga. Aqui cal flanquejar a l'esquerra per anar a cercar la reunió en un arbre just a l'esperó.

Poc abans , sota un desplom hem vist dos parabolts sense plaqueta que no sabem si han volat o els aperturistes van decidir cambiar la ubicació de la reunió per a una millor visió de la següent tirada.

La quarta tirada comença per una placa vertical i neta per anar a la recerca d'un parabolt i a l'altura d'aquest cal flanquejar a l'esquerra per agafar un arbre llaçat, despres amb intuició cal progresar fins a trobar la reunió sota un petit sostre, (tan sols hi ha un parabolt !!!), però es pot reforçar bé.

La cinquena tirada surt per la dreta per anar a cercar un esperó rocós, que seguirem fins a trobar dos parabolts, un a l principi i el darrer abans de fer un flanqueig a l'esquerra per entrar a la reunió.

La sisena tirada és molt estetica, comença amb una fissura vertical amb molt bona presa i assegurada amb dos ponts de roca i un pitó. Acabada aquesta seguim pujant per terreny indefinit fins a trobar un diedre tombat sobre el que trobarem la reunió.

La setena tirada, comença amb un diedre ajagut que ens deixa en un llom que caldra superar fins la reunió en un petit desplom. Cal anar en compte perquè també la reunió és d'un parabolt i no gaire evident. Es pot reforçar amb flotants i unes soques bones que hi ha.

La vuitena tirada, comença per una rampa fins arribar a un mur que superem per un diedre que esta protegit per dos parabolts, sembla molt dificil però hi ha bona presa per a forçar-lo, per sobre ja veurem la rampa final que ens deixa just al costat del Puig d'Espies.

La baixada, comoda fins el cotxe on arribem sense mullar-nos tot i que baixant i a l'altura de Montanisell ja ens cauen les primeres gotellades.

Però ja stem al cotxe i anem directes a Oliana per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................................... Umami

APERTURISTES....................................... J. Asin i Remi Brescó

COMPANYS DE CORDA ......................... Isabel Notivoli

MATERIAL................................................. 14 cintes, joc de Camalots (mitjans)

DIFICULTAT................................................ V+/A1

VIA DOMÈNEC FAURA

 DIMECRES, 22 DE SETEMBRE

Aquest dimecres hem fet ple al cotxe, serem quatre companys que anirem a escalar a la mateixa zona.

Aprofitant que el Joan i l’ Isabel aniran a la via del Guillem, en Ginés i jo ens posarem a la Domènec Faura, una via més recent i que ells ja han fet.

Com que les vies estan a tocar, farem tota l’ aproximació junts.

Els primers en arribar a la via som nosaltres, ells encara hauran de caminar uns metres més.

La primera tirada és la mes mantinguda de la via, comença amb un pas un xic trencat i humit per continuar per una placa molt llisa, per sort si no l’ ataques directament i t’ enfiles per una aresta que fa a la seva dreta és molt més factible.

El segon tram és més suau, però nosaltres l’ hem trobat mullat de la pluja d’ aquesta nit i ens ha fet pujar amb molt neguit.

La tercera part comença amb un pas potent per entrar a un tram de bavaresa i acabat aquest tram fer un flanqueig a la dreta que també hem trobat mullat.

El darrer tram per entrar a la reunió supera un díedre amb una entrada curiosa on cal mirar on poses els peus perquè la roca  es llisa i raspallada de molsa que no dona certesa d’ aguantar l’ adherència.

La reunió es just a la sortida del mur. Hem utilitzat 18 cintes i un A0 en aquest darrer tram.

La segona es pur tràmit, cal caminar seguint uns pintades liles que ens porten a l peu d’ un petit mur on trobarem la reunió.

La tercera, no deixa de ser de tràmit també encara que trobarem un passatge més compromès al principi i final del llarg. Fem reunió en un arbre llaçat al peu d’ un nou mur.

La quarta tirada comença amb un pas d’ estrep, és pot fer amb A0 o lliure difícil però els peus queden molt penjats i la roca es molt llisa. Superat el pas cal anar a la dreta per superar diferents ressalts, jo més fàcils, fins la reunió. Trobarem dotze assegurances i es pot amanir força més.

La cinquena tirada, és una tirada que desentona amb la resta de tirades. Trobarem vuit assegurances en el primer tram de tirada, però desprès , cap més fins la reunió. És veritat que és un tram més fàcil i molt còmode de reforçar, però sobta que en alguns llocs hi ha assegurances en excés i aquí cap.

La sisena tirada és molt curta, de fet pels metres es podria fer junt amb l’ anterior o fent les dues ultimes juntes, però aleshores la corda fregaria molt pel sinuós recorregut.

La setena tirada comença espectacular, molt vertical, amb molt bona roca i ben assegurada fins acabar el mur. Aquí semblaria que la via surt recte a munt però no, fa un flanqueig a l’ esquerra per terreny tombat fins arribar a una fissura desplomada que acaba a la carena cimera. Sort que les assegurances estan pintades de lila i “canten” molt, el que m’ ha permès veure per on sortir. El darrer díedre esta assegurat amb dos parabolts però cal fer una bona tibada.

Arribats a dalt, els companys de la via del Guillem ja estan baixant i nosaltres els seguim, tot mirant el terra per si hi ha “rovellons” però no. L’ any passat per aquestes dates, en Ginés i jo varem baixar amb el casc ple del preuat fong.

De tornada ens aturem a Oliana per fer la merescuda cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................      Domènec Faura

APERTURISTES.............           I. Llorente i D. Sánchez

COMPANYS DE CORDA...........  Ginés Rodríguez

MATERIAL...............................   18 cintes, Camalot nª 0,3

DIFICULTAT...............................  6a/A0

 

 

VIA TOSSUDAMENT ALÇATS

 DIUMENGE, 04 D’OCTUBRE

Aquesta setmana la meteo no es gaire segura, per això a la proposta del Josep d’anar a fer una via curta ens hi hem apuntat.

La proposta es d’anar a la Serra de Sant Joan per fer una via que te un any i qua alguns companys ja han fet.

Sortim com sempre a les set, (serà qüestió de començar a canviar l’horari perquè a aquestes hores no hi ha ni les carreteres posades).

Ens atuirem a esmorzar a Coll de Nargo, sense preses perquè encara fa molt fred. Tot i allargar l’esmorzar a les 9, 30  ja estem pujant a Montanissell.

Com que l Isabel ja coneix l’aproximació anem sobre segurs de no perdre’ns a més hi ha moltes marques blaves pintades al terra que ens indiquen que anem be.

Arribats a peus de via, toca començar la feina i ens posem a treballar.

La primera tirada, esta un xic bruta i amb roca a controlar, a més és la tirada on cal posar més flotants, però queden molt be . El tram final abans d’entrar a la reunió és el mes difícil, pot ser un xic més del que marca la ressenya.

La segona tirada, ja presenta una roca molt més bona i un recorregut molt bonic amb una primera mitja tirada molt difícil però assegurada i una segona part més fàcil i a reforçar.

En aquesta reunió i aprofitant que estem tots tres a la reunió i amb les cordes recollides, fem una estona de “peó d’obra” i tirem unes llastres soltes que hi ha als peus (alguna força gran), i que eren potencialment perilloses si queien mentre una cordada esta pujant.

La tercera tirada, és la mes curta, uns vint metres però amb una part força curiosa on cal flanquejar agafant-se a unes llastres invertides per entrar a una placa que ens porta a la reunió.

La quarta tirada és fàcil, però cal anar en compte amb les llastres que hi ha, totes anirien a caure a la reunió.

La cinquena tirada, comença molt maca però aviat perd el seu encant, desprès de superar una placa molt compacta, va saltant fissures i canals en direcció a ponent, hi ha un parabolt a mitja tirada que no he vist i he tirat recte a munt a la recerca d’un petit encastament. Desprès per retornar a la via m’ha calgut travessar el bosc direcció ponent i he arribat a la reunió sense passar pel tram de corda fixa, ( però passant per un bosc molt embrossat).

La sisena tirada, és una de les tirades boniques de la via , encara que nosaltres hem patit un xic perquè el terra esta enfangat i els primers metres  son de bastant-te adherència. Desprès a l’aresta i placa superior .les presses son més franques i permeten pujar millor.

Hem trobat que la R6 esta equipada per baixar rapelant (la ressenya que tenim , diu que no). Però de totes formes decidim baixar caminant, per conèixer territori, a més arribats a la pista hem tingut premi !!!.

Del cotxe directes a Coll de Nargo i agafar forces per tornar.

J. ESTRUCH

 

VIA SANTA FE

DIUMENGE, 13 D’ OCTUBRE

Aquesta setmana per compromisos familiars no puc sortir el dissabte i per sort l’Isabel i el Juan Carlos també poden sortir o sigui que algo farem.

Com que no puc dedicar temps a cercar una via que ens faci el pes deixo la responsabilitat al Juan Carlos que es desperta amb una proposta de les que li agraden a ell ( a mi també!!!). L’Isabel s’apunta a un bombardeig, je je....

Fa una dies per les Xarxes ha vist una via sanejada i restaurada pel Jordi Marmolejo  i la deixa com a recomanable. Tots sabem que axó no es sinònim de via fàcil, mes aviat al contrari però també es una certesa que serà una via a treballar.

La via es diu Santa Fe i esta  a la muntanya del mateix nom, just sobre Organya i a la dreta de Montanisell. Es una via que ja surt al llibre del M. Blanco i que la cataloga de excursió vertical, però també sabem com les gasta el Blanco, je, je.....

El primer que veiem que alguns graus han canviat, i no per baixar-los precisament.

Sortim com sempre a les set i mitja i anem directes a Oliana per esmorzar. Desprès directes al Coll Mari on hi ha el pàrquing per deixar el cotxe.

L’aproximació es bastant perdedora però anem trobant alguna fita entre els matolls del bosc 

La intuïció fa molt per trobar el millor camí per arribar a peu de paret.

Per arribar al peu de via cal agafar una petita vira que va de dreta a esquerra en el sòcol i arribar fins un petit amfiteatre on canvia el color de la roca . Hi ha un pont de roca i se’n veuen dos de la primera tirada.

La roca de la primera tirada es dolenta però en el tram més difícil hi ha fissura que pots protegir bé. Aquesta tirada acaba en una feixa on hi ha una reunió amb anella just a la dreta però nosaltres hem seguit la feixa a l’esquerra fins el començament de la segona tirada, just al final d’aquesta on els esbarzers ja no et deixen continuar. En aquesta reunió no hi ha res , però es un replà  molt ample ,(nosaltres hem posat un micro).

La segona tirada comença amb una roca dolenta però aviat s’enfila per una fissura on la roca millora molt, aquesta fissura esta completament neta però els camalots mitjans queden de cine, i tan sols a la part final trobarem un pitó i un pont de roca.

La tirada presenta dos trams clarament més difícils que la resta , un a mitja tirada i l’altre per entrar a la reunió.

La tercera tirada és la tirada estrella de la via una fissura molt vertical on cal posicionar-se bé per poder progressar amb comoditat, és molt mantinguda i algun tram exposat però on pots assegurar-te be amb flotants, (millor no portar motxilla).

La quarta tirada pel seu aspecte no li donaries cinc cèntims però hi ha algun tram interessant.

La cinquena tirada és molt curta, tan sols cal superar un ressalt amb roca trencada però assegurat per un pont de roca i un pitó i desprès sortir al bosc superior. Reunió en un arbre.

Aquí podem deixar l’escalada o fer una tirada més per l’aresta que tot i ser facil, no deixa de ser escalada. Uns cinquanta metres de tercer grau que poc a poc van baixant de dificultat fins arribar a una clariana del bosc on podrem desencordar-nos.

A partir d’aquí cal seguir per la carena tot caminant fins arribar a una creu gegantina  i on trobarem un corriol que sense pujar a l’ermita ens portarà al coll i d’aquest al cotxe per un camí molt còmode.

Son les tres de la tarda i tenim la feina feta, ara toca baixar a Organya per fer una merescuda cervesa .

J. ESTRUCH

DE LA NURIA

DIMECRES, 21 DE NOVEMBRE

A principis de setmana comencem la ronda de trucades i sembla que per dimecres hi ha quòrum, però aviat comença a retirar-se gent i finalment concretem tres i un que  esta dubtós.

Quedem a les 7,15 al pàrquing del hotel i sortim disparats direcció Lleida.

Mentre fem camí i veient que el temps serà bo però fred, proposo un canvi d’objectiu. Anar a la Serra de Sant Joan, que al ser més alta tindrem més Sol.

La meva proposta és anar a la via Nuria d’en Guillem Arias  que esta molt assegurada i amb un grau suau. El que ens permetrà anar rapits i aprofitar la baixada per buscar bolets (aquesta època d’any acostumo a pujar alguna vegada perquè baixant per sota la línia elèctrica sempre hem trobat un bon grapat de bolets).

La via , cap problema, en sis tirades hem fet el fet.

La via en si és fàcil, màxim cinquè grau i molt equipada, com per no passar angunies.

Hem empalmat la primera i segona tirada, la tercera i quarta , la cinquena i sisena, la vuitena i novena, sense cap dificultat.

En la setena tirada hem trobat una variació que ens ha fet dubtar. La ressenya que he baixat d’Internet gradua de tercer grau i amb un recorregut per la dreta d’un contrafort, però els parabolts porten a l’esquerra i per una placa que segur que és més que tercer grau. 

Finalment ens hem decidit a pujar per aquest recorregut amb assegurances que resulta ser de quart grau però amb passatges força bonics.

Una vegada al cim, sorpresa, hi ha un pilot de neu repartida pel terra, restes de les darreres turmentes, i de bolets , ni la mostra !!!.

Bé, que hi farem, directes al cotxe i cap a casa.

J. ESTRUCH

EL CAP I EL PASSERELL A MONTANISSELL

DISSABTE,18 D’OCTUBRE

Aquest dissabte he quedat amb el Ginés per sortir , fa molts dies que no en sabia res d’ell  , les seves obligacions el tenen molt ocupat però aquest dissabte sembla que pot sortir. Jo ja havia contactat amb els companys del Maresme per afegir-me a la cordada però he tingut que desdir-me, (un altre dia serà , així ells podran fer la seva sense portar llastra).

Per no forçar la maquina desprès de tant de temps sense sortir decidim anar a fer quelcom de suau i li proposo anar a la Serra de Sant Joan per fer la via El cap i el passerell a Montanissell. El Genís creu que ja la ha fet fa molts anys però no recorda res, per tant serà com una nova escalada per ell.

Sortim com sempre a les set del mati i anem directes a Coll de Nargo per aturar-nos a esmorzar al bar Tahussa, que a primera hora està molt tranquil i d' allà per la pista de Sallent directes al aparcament de sota la paret.

L’aproximació és curta però consistent , una pujada continuada fins el peu de paret.

La primera tirada , i la més difícil de la via ens espera, primer uns metres de placa ajaguda amb canalons per desprès posar-nos a peus d’una placa vertical creuada per una fissura, hi ha dos moviments forts fins agafar el fil superior de la placa, després quasi caminant fins la reunió.

La resta de via , va seguint un esperó que s’insinua a la nostra dreta i cercant l’itinerari més lògic o no tant, a les tirades hi ha assegurances no sempre col·locades als llocs més lògics, però que t’ajuden a seguir l’itinerari.

Finalment arribem al cim molt sobrats de temps i decidim baixar poc a poc cercant algun bolet.

Cal dir que sense entretindre’ns gaire  hem arribat al cotxe amb el casc ple de rovellons, tota una sorpresa veient la temperatura que fa i l’estat del bosc , completament sec.

Per baixar decidim fer-ho per Montanisell i anar a Organya.

Una vegada a la carretera decidim aturar-nos a Oliana per fer un mos amb tranquil·litat.

A estat una bona sortida amb molta tranquil·litat i una escalada sense compromís a més de tenir la recompensa dels rovellons.

J. ESTRUCH