Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 24 de setembre de 2021

VIA DOMÈNEC FAURA

 DIMECRES, 22 DE SETEMBRE

Aquest dimecres hem fet ple al cotxe, serem quatre companys que anirem a escalar a la mateixa zona.

Aprofitant que el Joan i l’ Isabel aniran a la via del Guillem, en Ginés i jo ens posarem a la Domènec Faura, una via més recent i que ells ja han fet.

Com que les vies estan a tocar, farem tota l’ aproximació junts.

Els primers en arribar a la via som nosaltres, ells encara hauran de caminar uns metres més.

La primera tirada és la mes mantinguda de la via, comença amb un pas un xic trencat i humit per continuar per una placa molt llisa, per sort si no l’ ataques directament i t’ enfiles per una aresta que fa a la seva dreta és molt més factible.

El segon tram és més suau, però nosaltres l’ hem trobat mullat de la pluja d’ aquesta nit i ens ha fet pujar amb molt neguit.

La tercera part comença amb un pas potent per entrar a un tram de bavaresa i acabat aquest tram fer un flanqueig a la dreta que també hem trobat mullat.

El darrer tram per entrar a la reunió supera un díedre amb una entrada curiosa on cal mirar on poses els peus perquè la roca  es llisa i raspallada de molsa que no dona certesa d’ aguantar l’ adherència.

La reunió es just a la sortida del mur. Hem utilitzat 18 cintes i un A0 en aquest darrer tram.

La segona es pur tràmit, cal caminar seguint uns pintades liles que ens porten a l peu d’ un petit mur on trobarem la reunió.

La tercera, no deixa de ser de tràmit també encara que trobarem un passatge més compromès al principi i final del llarg. Fem reunió en un arbre llaçat al peu d’ un nou mur.

La quarta tirada comença amb un pas d’ estrep, és pot fer amb A0 o lliure difícil però els peus queden molt penjats i la roca es molt llisa. Superat el pas cal anar a la dreta per superar diferents ressalts, jo més fàcils, fins la reunió. Trobarem dotze assegurances i es pot amanir força més.

La cinquena tirada, és una tirada que desentona amb la resta de tirades. Trobarem vuit assegurances en el primer tram de tirada, però desprès , cap més fins la reunió. És veritat que és un tram més fàcil i molt còmode de reforçar, però sobta que en alguns llocs hi ha assegurances en excés i aquí cap.

La sisena tirada és molt curta, de fet pels metres es podria fer junt amb l’ anterior o fent les dues ultimes juntes, però aleshores la corda fregaria molt pel sinuós recorregut.

La setena tirada comença espectacular, molt vertical, amb molt bona roca i ben assegurada fins acabar el mur. Aquí semblaria que la via surt recte a munt però no, fa un flanqueig a l’ esquerra per terreny tombat fins arribar a una fissura desplomada que acaba a la carena cimera. Sort que les assegurances estan pintades de lila i “canten” molt, el que m’ ha permès veure per on sortir. El darrer díedre esta assegurat amb dos parabolts però cal fer una bona tibada.

Arribats a dalt, els companys de la via del Guillem ja estan baixant i nosaltres els seguim, tot mirant el terra per si hi ha “rovellons” però no. L’ any passat per aquestes dates, en Ginés i jo varem baixar amb el casc ple del preuat fong.

De tornada ens aturem a Oliana per fer la merescuda cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................      Domènec Faura

APERTURISTES.............           I. Llorente i D. Sánchez

COMPANYS DE CORDA...........  Ginés Rodríguez

MATERIAL...............................   18 cintes, Camalot nª 0,3

DIFICULTAT...............................  6a/A0

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada