Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 26 de març del 2012

SERRA DEL TURP

DISSABTE 24 DE MARÇ  DE 2012
EL COGULLÓ - VIA DEL GUILLEM

Ahir ens varem trucar amb en Josep per saber si teniem alguna preferència de lloc per anar a escalar demà, jo vaig proposar anar a conèixer la Serra del Turp i concretament la via del Guillem al Cogulló.


Els foros en parlen força de la via i sobretot de l'entorn. Serà una forma de canviar de registre.
Com cada dissabte ens trobem al Bruc però l'Anna encara té tancat el bar i decidim marxar  per no perdre temps.
La parada d'esmorzar la fem a Solsona i després enfilem per carreteres de muntanya fins a Cambrils.
Les instruccions que dóna en Guillem al seu Blog són molt precises i sense dubtar-ho ens presentem al aparcament que diu el blog (llàstima no tenir un bon 4X4 que podria estalviar-nos una bona pujada). Sigui com sigui són les 11 del matí i enfilem el camí fins a peu de via.
La via no costa gens trobar, primer perquè hi ha poques vies a la zona ( una a la dreta i una altre a l'esquerra) i segon, el seguit d'assegurances que deixa en Guillem, delaten la ubicació exacta de la via.
Em toca la primera tirada, un curt recorregut de 15 metres on cal mirar bé la pedra, sobretot al principi i final de la tirada, la part central és un diedre fàcil però que té un pas difícil d'entrada. Les assegurances segueixen la tònica del Guillem, pequen per excés, no obstant sóc del parer que si no les vull, no les utilitzo, de fet he posat assegurances cada dos, perqué la tirada ho permet.

La segona tirada la fa en Josep i segueix la mateixa tònica que la primera però més llarga, a prop del final hi ha el pas més difícil de la tirada

La tercera em torna a tocar i la graduació és semblant, excepte en dos punts on cal extremar les precaucions no per la dificultat si no per la roca i la terra que hi ha, en un d' ells, tiro de cinta exprés per superar el pas
La quarta tirada és la més maca, tot i que, a la ressenya i marca dos pasos de A0 es poden superar fàcilment sense patir gaire.

Una vegada al cim el paisatge és impressionant tenim als nostres peus tota la zona de l'Urgell i darrera el Pirineu completament nevat.

Després de fer la foto de rigor i esplaiar els sentits amb el paisatge i el silenci del entorn, baixem per la vessant Nord fins el coll on acaba la pista forestal, tota aquesta vessant està plena de neu caiguda aquests darrers dies i que fa que baixem amb molta cura. Uns 20 minuts fins el cotxe.

La paret no dona per més, però hi ha les altres vies que són l'antítesi de la del Guillem, si aquesta està super-assegurada les altres no ho estan gens, però, segur que tornaré per fer-les, - el lloc s'ho val -.

Josep Estruch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada