Avui ens trobem tres "visas" en Josep R., Josep S. i Josep E. Sobre la taula, tenim dues propostes que crec són adients pels dies que corren, amb no massa calor.
Per un costat tenim la via , "El cap i el passarell amb els ous al clatell" de la Serra de Carreu, i per l'altre, les noves vies que hi ha a Abella de la Conca.
Donat que als visas R. i S. no els hi agrada caminar gaire, s'ha decidit anar a Abella i conèixer una zona nova, on diuen que la roca és molt bona..
La parada obligatòria per esmorzar la fem al bar Tahusa de Coll de Nargo i una vegada ben esmorzats marxem fins a Abella de la Conca.
Per comentaris de diferents webs i bloggs d'escalada creiem que és millor la carretera per arribar-hi si vens de Coll de Nargó, però puc assegurar-vos que és molt millor si vens per Comiols, però en fi, la decisió ja està feta i cal mirar endavant.
Una vegada a Abella de la Conca no ens costa gens trobar la zona però per sorpresa nostre, veiem varis escaladors que ens porten mitja hora d'avantatge i ja quasi estan a peu de paret. No sabem quants són, ni quina via volen fer, per tant agafem les dues ressenyes de les que hi ha a la paret i ja farem la via que quedi lliure, - si és que van tots a la mateixa via-.
Quan arribem a peu de paret comprovem que són tres persones i que tots van a la via "un bon dia" per tant ens deixen per nosaltres la via "placa base".
Com sempre ara toca repartir les tirades a fer, i , ja és tradició !! en Josep R. demana fer la primera, la segona li toca a Josep S. i jo faré la tercera.
En un escrit anterior varem explicar la via cabaret Galàctic de Vilanova on els aperturistes deien que era una via equipada amb alegria i ara ja podem dir que aquesta sí - sí, que és una via equipada amb alegria !!- je, je,je,...... no hi ha CAP assegurança en tota la paret, bé , mentida, hi ha un parabolt a la primera reunió.
La primera tirada és una placa molt vertical i molt quartejada que si tingués les assegurances col·locades no seria més de cinquè o cinquè més, però com que cal muntar-la, la cosa es complica, hi ha dos trams a la tirada que són una mica més difícils que la resta. en conjunt crec que podem donar-li un 6a.
La segona tirada segueix la mateixa tònica, nosaltres hem travessat la placa de dreta a esquerra perquè la roca ens porta cap allà, però la ressenya sembla marcar amb tendència a la dreta tot i així la dificultat és mantinguda amb algun passatge difícil. També amb la mateixa graduació encara que uns mica menys mantinguda.
La tercera tirada presenta una sèrie de diedres, on l' única dificultat és escollir el més adient per pujar, amb una dificultat de quart , cinquè grau fins la creta cimera. Una vegada al cim, resta fer un rappel de 50 metres per la vessant oposada i retornar a peu de via per una canal tartera.
En definitiva una bona matinal per activar les neurones del cervell, més que no pas els músculs.
Josep Estruch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada