VIES LE GRAND BAVARD I GRAN DIEDRE A LA PARET D'EN GRAU

 DIMECRES, 19 DE NOVEMBRE

Aquest dimecres la meteo no es gaire bona i caldrà anar a buscar Sol perquè la temperatura serà baixa.

Tenim propostes per anar a Montserrat i a Malanyeu, però el Genis i jo tenim altres propostes que enviem a la colla, però a tots els fa mandra fer quilometres i no s'apunten.
Nosaltres tenim intenció d'anar a la Serra de Canals. A darrera hora també s'apunta en Pere o sigui que serem tres.

                                                          LE GRAND BAVARD

Arribem a Oliana sobre les deu del mati amb tot el cel emboirat i una humitat molt gran així que decidim anar a Ca la Marisol per fer un cafè i esperar que la boira s' aixequi, però allà ens diuen que avui res de res, la boira aguantara tot el dia, que si volem Sol cal anar darrera el tunel.

En vista de les perspectives decidim fer cas al personal de la zona i decidim anar a provar sort a Coll de Nargó.

Tal com han dit, ha estat creuar el tunel que hi ha al pantà d'Oliana que el temps ha fet un canvi radical, aquí hi ha mes Sol que no pas boira.

Pugem directes a Coll Piquer que ja està quasi ple de furgonetes, i marxem a peu de via. Tot pujant el Genis ens comenta que no hi ha escalat mai en aquesta paret .

Com que soc previsor, de casa he portat les ressenyes de varies zones de L'Alt Urgell en previsió de no poder anar als nostres objectius, o sigui que tenim les ressenyes de la zona.

Les vies fàcils i les equipades fàcils ja les he fet quasi totes , però encara en tinc alguna de pendent. Avui proposo anar a la via “Le Grand Bavard” però entrant per la via “Manelet” que es mes assequible que la entrada original d'aquesta.

La primera tirada te uns trenta cinc metres i està ben assegurada amb parabolts i un pont de roca, tot i que crec que hem agafat alguna xapa que no ens corresponia de la via de la dreta, la via “Gallifantes” però si que hem fet reunió on corresponia. Hem posat set assegurances.

La segona tirada es un flanqueig a l'esquerra que passa per la reunió de la via original i va en direcció a una fissura ample, es un tram que comparteix amb la via de “ l'Enforcall”, però que als pocs metres es decanta a l'esquerra per anar a cercar un esperó que sobresurt sobre els desploms que tenim a l'esquerra. En aquesta tirada trobarem sis parabolts. Farem reunió en un replà completament penjat.

                                                         EL GRAN DIEDRE

La tercera tirada segueix tot l'esperó amb dos trams força difícils, un al principi de tirada i l'altre quasi al final. El primer es pot reforçar amb algun flotant per escurçar la distancia entre assegurances. La roca per la zona mes fàcil sembla trencada però es ben solida i poc abans del final hi ha un mur compacte un xic extra plomat però ben assegurat, he fet un descans al segon parabolt perquè tenia els braços com bombetes. A la tirada trobarem deu parabolts.

Nosaltres encara hem fet una petita travessia després per anar a cercar el rapel de la via “Manelet” que baixa més neta.

Una vegada al terra, veiem que encara tenim temps de fer una nova via, però aquesta més suau per descansar i proposo anar a fer la via “ Gran diedre” que tenim uns metres a la dreta.

En aquesta via ja hem passat un xic de fred perquè el Sol està girant i quasi no ens toca.

En acabar la via crestegem fins a trobar els ràpels de la via Africa i “Jardí de les mentides” per baixar. Ara si que ja en tenim prou i marxem contents d'haver encertat el lloc i poder escalar amb caloreta quasi tota l'estona.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. Le Grand Bavard

APERTURISTES............ J. G. Coca, i amics

CORDADA..................... Pere Giró, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes

DIFICULTAT................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM.............................. Gran Diedre

APERTURISTES........... J. G. Coca i amics

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes

DIFICULTAT................. V+

VIA COCA DE FORNER + INTENT A LA VIA RAÇA AUTOCTONA

 DIMECRES, 22 D' OCTUBRE

Ara fa una setmana varem pujar a Sallent de Nargó per fer la via “Raça Autòctona” però en arribar al pàrquing tot era envoltat de boira i molta humitat ambiental, i sense perspectives que escampes aviat. Resultat, baixar a la Paret d'en Grau on ens esperava el Sol i les bones temperatures.

                                                     VIA RAÇA AUTÒCTONA

Avui encara tinc entre cella i cella aquesta via i li proposo al Genis d'anar a tastar-la. Els companys de la setmana anterior cap d'ells ve.

Arribem al pàrquing que hi ha per sobre de la masia de Can Pere on deixem el cotxe, avui fa un Sol radiant i aprofitem per esmorzar abans de fer l'aproximació fins a peu de via.

Com a referencia del punt d'inici tan sols sabem que està a la dreta dels sostres que barren l' entrada a la paret en la seva vessant de ponent.

Aquesta part de paret on comença la via no la coneixem, tan sols coneixem la part dreta de la parat on ja he fet dues vies, i el punt on es separen les dues aproximacions es el gran bloc que hi ha a peu dels prats.

Estem una estona per cercar el millor camí en mig d'un bosc tupi't fins que finalment veiem un peu de via, però per la ressenya no sembla que sigui el que ens interessa. Comparem la ressenya que portem i creiem que es la via Alba, la que volem fer està uns metres a la dreta.

Finalment trobem un lloc que sembla un peu de via i una baga vella penjada a la paret, ja hi som !!!.

Uns metres per sobre sembla haver-hi un pitó i mes lluny llueix una plaqueta.

Els primers metres son verticals però assequibles, fins el pitó, però després comença un festival d'adherències que deu ni dor.

Hi ha passatges que m'obliguen a posar ganxos i d'altres on cal resar per no relliscar, es un veritable mirall...... i li donen 6a !!!.

Fer els trenta metres de la primera tirada em costa més d'una hora i una vegada a la reunió veiem que anem justos de temps i si les següents tirades son com aquesta ….patirem de valent.

Solució, deixar-ho per un altre dia i cercar quelcom mes suau.

                                                         VIA COCA DE FORNER

Per sort portem la ressenya de la via “ Coca de Forner” del company Rovira i del malaurat Antoni Alarcon, es una via que ja tenia per fer com a complement d'alguna altre via de la zona, però que al estar aïllada, no compensa un viatge per ella sola. ( la paret on està dona per obrir més vies, però segurament bastant mes difícils). Ara com ara en aquest pany de paret tan sols està aquesta, tot i que a la esquerra , just al costat d'un salt d'aigua es veuen parabolts de vies d'esportiva.

Aquesta via comença just a la dreta d'unes plaques característiques que hi ha sota d'una gran placa grisa i llaminera.

Comença amb un tram seguint una aresta que va a la dreta en direcció a uns desploms, però als pocs metres entra a l'esquerra per cercar unes plaques mes humanes fins una reunió a uns trenta metres. Ara estem al limit esquerra de la gran placa grisa.

La segona tirada ressegueix el limit esquerra d'aquesta placa, es una tirada força bonica que aprofita alguns arbres per assegurar -la. Trobarem quatre parabolts i dos ponts de roca en el recorregut.

La tercera tirada no es agraïda, comença amb un passatge vertical i difícil de veure , una vegada superat trobarem l'únic pont de roca de la tirada i després per terreny semi descompost fins la reunió.

La baixada amb tres ràpels de trenta metres.

Una vegada feta la via, tornem al cotxe i marxem fins Ponts per fer un bon àpat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Raça Autòctona

APERTURISTES............... Nacho Sánchez, Xavi Graní

CORDADA …..................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes, estrep, ganxos

DIFICULTAT....................... 6a/A1

DADES DE LA VIA

NOM................................... Coca de forner

APERTURISTES............... Joan Rovira, Antoni Alarcon

CORDADA......................... Josep Estruch, Ginés Rodríguez

MATERIAL.......................... 10 cintes

DIFICULTAT........................ V

PARET DEL GRAU (VIES ME'N VAIG A CALELLA + GALLIFANTES)

 DIMECRES, 15 D' OCTUBRE

Aquest dimecres sembla que tinc mes marge per sortir i hem quedat amb el Xavier i el Joan per anar a l'Alt Urgell per provar el magnific calcari que hi ha per aquestes contrades. A mes tinc la ressenya d'una via completament equipada que hi ha en una paret un xic amagada que ens garanteix tranquil·litat i poca gent.

                                                     VIA ME'N VAIG A CALELLA

Sortim a les set i mitja d'Esparreguera i hem quedat amb el Joan de trobar-nos a Oliana mentre esmorzem.

El camí fins Oliana el fem entre boires i amb la carretera molla, però pensem que la turmenta ja haurà passat i que l'altura en que es troba la paret ens permetrà escalar amb Sol.

Sortim d'Oliana ja tots tres en un cotxe i fem els quilometres que resten fins arribar al punt on tenim que deixar el cotxe, d'allà fins el peu de via ens costara un quinze minuts, però arribats a lloc la boira segueix molt espesa i el terra està completament mullat, el que vol dir que ha estat plovent fins fa molt poca estona.

Estudiem les possibilitats i acabem per decidir marxar a terrenys mes baixos on poder escalar.

Donat que comença esser tard, decidim quedar-nos a la Paret d'en Grau on el Xavier no hi ha escalat i el Joan ha fet poques vies. Jo encara en tinc alguna de pendent.

La primera via que fem es la via “ Me'n vaig a Calella”, bàsicament una variant de la via “ Me'n vaig a Mallorca” que vaig fer fa molt anys.

La via te tres tirades i comença uns metres a l'esquerra d'aquesta, primer suau, però el tram final de la primera tirada es una placa molt vertical i difícil que en situa a l'altura de la reunió però que ens caldrà flanquejar a la dreta per entrar-hi. La tirada està assegurada amb deu parabolts.

                                                               VIA   GALLIFANTES

La segona comença suau fins a situar-se a la placa de l'esquerra del diedre que ressegueix la via “Me'n vaig a Mallorca” i fa reunió en el mateix punt que aquesta. El tram mes fort d'aquesta tirada està en superar un petit desplom a mitja tirada.

La tercera tirada m'ha confós un xic, jo recordava haver pujar quasi tota la via per diedres i encastaments i segons la ressenya la via supera un desplom molt fort i després torna a entrar al diedre final per una pedra encastada que si recordo haver-la superat, però el tram de sortida de la reunió no el recordava pas i es molt fort, com per no recordar-ho.

Mentre fem la via hi ha uns companys a la veïna “ Gallifantes” que coneixen al Joan i li recomanen que la faci. Nosaltres en acabar fem dos ràpels per la via i arribem al terra, però encara tenim mes ganes de roca i decidim fer aquesta via, tot i que jo encara no fa ni un any que vaig fer-la.

La via Gallifantes la fem en dues tirades i tenim per veïns una cordada familiar que estan fent la via “Africa però que en el tram final de la via s'han passat a la nostra i hem acabat tots a la mateixa reunió.

El descens amb dos ràpels i a terra.

Ara ja en tenim prou i marxem a fer un mos, però ens cal anar fins a Pons, perquè el lloc on normalment mengem ja ha tancat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................ Me'n vaig a Calella

APERTURISTES........ ???

CORDADA................. Xavier Martin, Joan Baraldes, Josep Estruch

MATERIAL................. 12 cintes

DIFICULTAT................. 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM........................ Gallifantes

APERTURISTES....... Miquel Garrell, Oscar Fernandez, Ramon Rubio

CORDADA................ Xavier Martin, Joan Baraldes, Josep Estruch

MATERIAL............... 12 cintes

DIFICULTAT............. 6a

VIA GRETICIA ROCA ALTA DE SALLENT DE NARGÓ

 DIUMENGE, 26 DE GENER

Aquesta setmana torno a sortir amb la colla del Penedès amb els que fa molts dies que no coincidim.

La proposta que hi ha sobre la taula es engrescadora però crec que caldria esperar un xic a que el dia s'allargui perquè la aproximació i el retorn son molt llargs i ens podrien tocar les “puputs”.

Com a contrapartida proposo una zona en la que ells no han estat mai amb la aproximació i retorn molt més curts.

La proposta és anar a l'Alt Urgell per fer la via “Greticia”, una via situada a la pista que va a la Serra de Sant Joan tot passant per Sallent de Nargó.

En aquesta paret on hi ha tres vies conegudes i una de la que no es tenen noticies, ara fa uns quatre anys varem fer una de les vies ressenyades a la paret, el “Diedre Erik” amb la graduació més baixa de totes però que ens va fer treballar de valent.

La proposta d'avui és un xic més difícil sense arribar a la de l'altre via ressenyada que es mes llarga i difícil.

Arribem a Coll de Nargó on la temperatura es encara molt baixa i decidim aturar-nos per esmorzar al bar Tahussà i deixar que la paret s'escalfi un xic.

Acabada l'aturada sortim direcció Sallent i deixem el cotxe una vegada superada la masia d'en Pera. Ara ens toca caminar una estona.

La paret ara que la tenim propera es veu més amenaçadora que no pas vista de lluny.

Recordant punts claus de l'aproximació no triguem en arribar a peu de via , uns metres a l'esquerra de la via “Diedre Erik”, acabem de pujar la tartera i superem un petit ressalt de quatre o cinc metres que ens deixa en una feixa, punt on comença la via. Estem quasi a l'altura de la primera reunió del diedre Erik.

La primera tirada comença amb un petit ressalt i un flanqueig a l'esquerra on hi ha dos parabolts, arribar al primer es fàcil però el segon està lluny i molt llis de peus tan sols dues preses de ma que cal agafar amb la seqüència adequada, si no no hi arribes per xapar.

Aquest tram es difícil però d'aquí a entrar al diedre no hem pogut i ha calgut fer A0 en un matoll llaçat. Una vegada dins el diedre trobarem passatges de tots colors, bavareses, encastaments, un variat de passatges que anem fent fins arribar al darrer parabolt punt on cal pujar uns metres en oposició fins arribar a l'altura de la reunió i sortir del diedre per l'esquerra. La reunió la trobem sobre el gendarme que forma el diedre.

La segona tirada comença amb un lleuger flanqueig a l'esquerra per anar a cercar un desplom on trobem parabolts, el Pep s'ha empescat en treure-la en lliure i quasi ho aconsegueix, en el darrer parabolt a acabat la progressió en lliure. En Pere i jo sense cap mirament hem fet Ae descarat per reservar forces per les tirades de dalt.

La tercera tirada es la més suau de la via primer una placa amb bones preses en porta fins un pont de roca, que cal superar i començar el flanqueig a la dreta per sobre d'aquest. Uns metres després trobarem dos parabolts seguits darrera d'un arbre i seguim flanquejant a la dreta fins a trobar tres parabolts que superen una placa molt llisa just sota la reunió on s'ha imposat una tanda de A0.

La quarta tirada es veu molt assegurada i amb els parabolts molt propers, primer supera una gran placa fins arribar sota un desplom que flanqueja per sota i a l'esquerra, però a la vista que la paret està plena de molsa no ens hem plantejat forçar la situació i hem fet Ae fins arribar al arc i als arbres. Tan sols hi ha un pas difícil per entrar a la reunió.

La darrera tirada surt per l'esquerra per anar a cercar un desplom que salva per la part més dèbil amb dos parabolts i per sobre una planxa completament llisa on cal navegar entre les dues assegurances que hi ha. Confiar amb el peus es bàsic perquè de mans n'hi ha ben poques.

Una vegada a dalt preparem el ràpel perquè hem decidit pujar sense motxilles, amb dos ràpels arribem al terra , un fins la R2 i l'altre fins el terra, tots dos d'un 50 metres.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................................. Greticia

APERTURISTES ......................... Gaspar Maza, Paco Vargas

CORDADA.................................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL.................................... 12 cintes, estrep, Joc discret de Camalots fins nº1

DIFICULTAT ................................. 6a/Ae

VIES PETI QUI PETI I GRAND BAVARD entrant per MANELET A LA PARET D'EN GRAU

 DIMECRES, 15 DE GENER

Aquesta setmana la colla està parlant d'anar a la via “Pepe el chino” al sòcol del Mont Roig però hi ha molts companys que s'apunten i ja la he fet un parell de vegades, a més es una via “freda” perquè el Sol entra molt tard.

                                                            VIA PETI QUI PETI

Si a això li ajuntem que estem a la setmana dels barbuts, millor cercar un lloc mes agraït.

Amb el Ramir ens decantem per pujar al Alt Urgell i més concretament a la Paret d'en Grau on em proposa fer la via “Peti qui peti” que no hem fet cap dels dos.

Sortim de Collbató a les 8,15 i ens atuirem per esmorzar i fer temps perquè pugi la temperatura a Ponts. Però quan arribem al pàrquing encara estem a -7 graus, tot un repte preparar-se i sortir a escalar.

Per sort no bufa ni un bri d'aire i al cel no hi ha cap boira, a la paret segur que estarem bé.

Pugem fins el peu de via on deixem les motxilles i el material que no utilitzarem, ( no crec que pugi gaire gent, les poques furgos que hi ha al aparcament hem vist que la gent marxava a fer esportiva als sector de darrera.

La primera tirada ens fa suar més del previst, la ressenya que portem gradua la tirada de cinquè justet, però els primers metres ja sigui pel fred o per que som dolents ens han costat molt, després en el tram de flanqueig a l'esquerra la cosa millora molt. Hi ha sis assegurances en el recorregut.

La segona tirada surt a l'esquerra per superar un espero vertical i més compacte, els primers metres difícils però aviat perd verticalitat i es fa més fàcil fins quasi el final de la tirada on cal superar un desplom que et fa tibar de valent, (si no fos per un parabolt col·locat estratègicament a mig desplom , es podria evitar el tram rodejant-lo).

La tercera tirada, és la tirada de la via, primer una placa vertical que ens porta sota un petit desplom on cal posar-se be per poder-lo superar, una vegada superat el petit desplom cal anar un xic a la dreta fins una fissura on trobem el passatge més difícil de la via. L'hem trobat molt forçat perquè t'obliga a sortir de la fissura per pujar per la placa de l'esquerra, molt més compacta. Per sobre trobarem la continuació de la placa compacta però amb bones preses fins el cim.

Com que aconsellen fer el rapel per la via “Cainejo” encara tenim que fer una tirada facil desgrimpant fins a trobar els esmentats ràpels.

Un sol rapel ens deixa a terra.

Es la una del migdia i ja anem “calents” i disposats a fer una altre via, però les que puc fer d'aquest pany de paret ja les he fet i proposo anar a fer una altre via que cap dels dos hem fet. La via “Gran Bavard” i la via “L'Enforcall” que tenim més a la dreta son les candidates.

                                                VIA MANELET sortida  GRAN BAVARD

A peu de via fem un canvi de rol, si a l'anterior via ha començat el Ramir, aquesta vegada ho faig jo.

Com que la primera tirada d'aquestes vies es molt difícil, farem com han fet altres cordades de les que tenim referencies. Entrarem per la via “Manelet” i seguirem per la via a partir de la primera reunió.

Aquesta tirada ja la havia fet fa molts anys amb el Josep Sanchez que era un enamorat d'aquesta paret, però ara hi ha un munt de vies a tocar i després de fer-la no se segur si he seguit el itinerari correcte perquè en el seu tram final de la tirada i el més difícil, recordava haver passat per l'esquerra d'un arbre característic i aquesta vegada he passat per la dreta a un metre d'una línia de parabolts . En tot cas he arribat a un lloc on en tres metres de diferencia hi ha dues reunions i he agafat la més nova i llampant. La tirada esta protegida per vuit parabolts.

La segona tirada comença amb un flanqueig on aprofitem algun parabolt de vies que creuem i ens arribem fins un diedre profund que tenim a l'esquerra. Ara cal superar el diedre, en aquest punt es separen les dues vies, però en Ramir no ha vist el parabolt que va a l'esquerra i al fil de l'esperó i ha seguit pel diedre fins a trobar uns parabolts que superen un desplom molt difícil. Superat el desplom un diedre també difícil en porta a una reunió, amb un inconvenient a aquesta hora el Sol ja es de tarda i ens ve per l'esquerra però el contrafort ens el tapa, o sigui que comencem a notar el fred.

La tercera tirada em torna a tocar, primer cal superar una placa per arribar a un desplom on hi ha el primer parabolt de la tirada, per arribar-hi cal apretar, però per sortir-ne encara més i la distancia fins el proper el fan un tram molt obligat. Superat aquest segon parabolt la paret perd verticalitat i dificultat fins entrar en un gran diedre que superem per la placa de l'esquerra, més espectacular que difícil, però que ara amb les mans fredes en fa anar en compte.

Sortint de la placa m'he saltat una reunió que hi ha a l'esquerra i he pujat fins el cim, on no hi ha reunió, però si molts blocs per a fer-ne una amb condicions, a més hi toca el Sol cosa que agraïm.

Per baixar cal crestejar uns deu metres fins trobar la reunió de la via “Manelet” per on baixarem amb dos ràpels.

Ja en tenim prou per avui i baixem fins a Ponts per fer un mos abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Peti qui peti

APERTURISTES................... Franc Gracia, Marcel, Ramon Rubio

CORDADA............................ Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT......................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Manelet sortida Gran Bavard

APERTURISTES ................. J. G. Coca i amics

CORDADA........................... Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes

DIFICULTAT........................... 6a/A0

EL JARDI DE LES MENTIDES + GRAN DIEDRE

 DISSABTE, 02 DE SETEMBRE DE 2023

Aquest dissabte he quedat per sortir amb la colla i com sempre faig alguna proposta que pugui engrescar-los. No és gent de marxar gaire lluny però la proposta es prou interessant perquè algu si apunti.

                                                         EL JARDI DE LES MENTIDES

Finalment a les 7,30 ens trobem tres companys, el Pepe , el Ramon i jo. Els demes companys no han donat senyals de vida.

Marxem direcció a Oliana on tenim pensat fer la primera aturada per esmorzar. Com no pot ser d'una altre manera , ho fem a Ca la Marisol amb els seus esmorzars de forquilla.

Ara si, amb la panxa plena marxem directes fins a Coll Piquer on pensavem trobar molta gent, però no, tant sols una furgoneta d'alemanys que sembla que estan dormint encara.

Nosaltres agafem els trastos i fem la curta aproximació fins el peu de via.

En aquesta paret he fet totes les vies que em veig capaç de fer, per axó al saber que havien re equipat una de les vies amb grau suau, vaig fer la proposta per anar-hi.

Abans, aquesta via no tenia visites perquè era pujar per on puguis fins dalt sense un recorregut clar i força exposada. Ara amb el re equipament es convertirà en una clàssica com totes les que darrerament estan equipant aquest companys.

La primera tirada te el mateix peu de via que la via Africa però de bon principi es decanta a la dreta per guanyar espai vital i cerca el camí entre aquesta i la via “ M' en vaig a Mallorca”. D'entrada és suau i tan sols caldrà apretar poc abans d'entrar a la reunió. En aquesta tirada trobarem cinc parabolts.

La segona tirada, comença amb un mur vertical amb bons forats, per sobre trobarem dos passatges més difícils, el primer en un tram de mur negre amb molsa i el segon en un desplom on cal estudiar la seqüència de moviments per no trobar-te “pillat” a mig passatge. La tirada te set parabolts

La tercera comença amb un pas vertical just sortir de la reunió i després una serie de desploms petits, pot ser, que menys difícils que en la tirada anterior però més continuats i amb les assegurances un pel més allunyades. Hi ha cinc parabolts

Amb aquesta tirada arribem a la carena i cal baixar. Nosaltres ho hem fet amb dos rapels, el primer fins la reunió segona i el segon fins el terra.

Ja hem fet el nostre objectiu però encara es aviat per marxar i proposo fer el nostre segon objectiu el Gran diedre que tenim just a la nostra dreta.

                                                                GRAN  DIEDRE

Fa poc temps que vaig fer-lo i es força interessant i bonic.

La primera tirada comença per un diedre tombat amb roca conglomerada i vermella que sembla trencat, però res mes lluny de la realitat. Seguint el diedre la roca es torna gris i s'enfila pels diedre , ja més tancat fins la reunió que coincideix amb la segona reunió de l' Aresta dels menairons. Trobarem set parabolts i un pitó.

La segona tirada ja t'ensenya les dents, un esperó amb passatges verticals on cal tibar. Aquesta tirada ja pertany a l'Aresta dels Maneirons. Trobarem cinc parabolts.

La tercera tirada es més curta, comença amb un tram d'encastament on cal trobar la posició i desprÈs per la carena fins el cim de l'agulla Hi ha dos parabolts.

Nosaltres per allargar i baixar per on tenim les coses hem allargat la carena fins la reunió de la via “El jardí de les mentides” i hem repetit els ràpels.

Ara si que ja en tenim prou, a més comencem a sentir trons i no volem mullar-nos.

Solució !!!, baixar al poble per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................ El jardi de les mentides

APERTURISTES ........................ Raül Alvarez i Joan Enric Martí

RE EQUIPADORS ..................... Miquel Garrel, Oscar Fernandez i Ramón Rubio

COMPANYS DE CORDA ............ Ramon Barcelo i Pepe Lopez

MATERIAL ................................... 12 cintes

DIFICULTAT ................................ V+

DADES DE LA VIA

NOM............................................ Gran Diedre sortida Aresta Maneirons

APERTURISTES ........................ J. G. Coca i amics

COMPANYS DE CORDA ............ Ramon Barcelo i Pepe Lopez

MATERIAL ................................... 10 cintes

DIFICULTAT ................................ V+

POQUER DE VIES A LA PARET DEL GRAU

 DIUMENGE, 09 D'ABRIL DE 2023

Fa pocs dies buscant per les xarxes, vaig trobar dues vies que no tenia coneixement de la seva existencia a la Paret del Grau de Coll de Nargo i vaig guardar-me la informació.

                                                                VIA CAINEJO

Aquesta setmana parlant amb en Pere va sortir a la conversa que ell no havia escalat mai en aquesta paret i va semblar-me bona idea proposar-li fer-hi una visita, aixi ell coneixeria la zona i nosaltres podriem escalar aquestes vies noves que estan dins de les graduacions que em permeto intentar..

Finalment ens trobem a Jorba , sis companys que ens encabim en dos cotxes i que per tant faran dues cordades diferents. Nosaltres serem l'Enric, la Isabel i jo .

L'altre cordada sera en Pep, l'Angel i en Pere.

No hem pensat que estem en plena Setmana Santa i l'explanada de Coll Piquè està completament plena de furgos i tenim certs problemes per trobar lloc on deixar els cotxes, (uff!!! no hem pensat be el dia de venir a aquesta zona). Però com que anem a vies “facils” no crec que trobem personal que hi vagi. Tot el personal que hi ha per allà semblen “lolos” i aniran a vies més potents.

Als companys de l'altre cordada els recomanem quedar-se en el primer tram de paret perquè facin vies tan bones com la Manelet o el Diedre que nosaltres ja hem fet. Nosaltres anem al sector on hi ha la via Cainejo i les dues noves que estan molt properes a aquesta.

                                                         VIA SI FA SOL

Per començar a tastar la roca fem la via Cainejo que ja vaig fer amb el Josep Sanchez fa uns dotze anys,(a plogut molt des de aleshores i la he trobat més dificil que no recordaba).

La primera tirada, segons la ressenya que tinc , un cinquè, que per mi és mes proper a sise que ha cinquè i amb les assegurances un pel allunyades, (aixó si que ho recordaba, les assegurances en aquesta paret , primer t'obliguen a fer el pas dificil per a poder xapar l'asseguarnça despres).

La segona tirada , més suau i per tant amb menys assegurances, tot i que es pot complementar bé amb flotants, nosaltres no hem posa res.

Des de la segona reunió i amb un sol rapel tornem a ser al terra.

Ara li toca el torn a la segona , la via “Si fa Sol”, que comença en el mateix lloc i que aprofita les dues primeres assegurances de la Cainejo per desviar-se despres per les plaques de l'esquerra d'aquesta. La resta de via es completament independent. Les caracteristiques de la via son semblants a l'anterior, (de fet , crec que son de la mateixa época).. La dificultat semblant a l, anterior via tot i que és un xic més mantinguda.

                                         

                                                              VIA OSITOS

Un nou rapel i tornem a ser al terra, ara comencem per una de les noves vies que he trobat a les Xarxes, la via “Ositos”.

Aquesta via comença al mateix lloc però tan sols aprofita la primera assegurança de la via Cainejo, just superada aquesta assegurança va desviant-se a l'esquerra per cercar un desplom que la jovenalla supera amb dos passatges de A0, però que nosaltres hem solucionat amb dos passatges de Ae amb un estrep, despres s,enfila per una placa plagada de canals fins la primera reunió, la placa es molt vertical i amb les assegurances colocades en els trams dificils, (és un plaer trobar l'assegurança on pots caure i no una vegada superat el passatge, je, je, es un petit canvi de mentalitat, però molt bo per a nosaltres que ens fa por caure).

La segona tirada es com totes les segones tirades del sector però un xic més facil.

Arribem a la segona reunió i un nou rapel fins el terra.

Ara li toca el torn a la via “L'aplec” l'altre via nova que he recopilat. Aquesta comença uns metres a l'esquerra de les anteriors, just on comença la via “Peti qui peti” però en lloc de fer la tirada amb diagonal a l'esquerra que fa aquesta, l'aplec puja recte a cercar un extraplom vermell caracteristic per fer reunió sobre , en un desplom rodejat de garrics.

                                                           VIA L'APLEC

La primera tirada és forta, vertical i fina....., costa veure les assegurances amagades sota els garrics que fan la progressió dificil, superat el primer tram cal travessar una placa coral·lina per posar-te sota del deplom vermell que superem amb dos pasos d'estrep i despres una canal bruta ens porta a la reunió. Les assegurances de sobre el desplom vermell , costa de veure-les per les fulles i els garrics, però hi son.

La segona tirada, surt en diagonal a l'esquerra per anar a cercar unes plaques que no es veuen des de la reunió i que ens deixen en un bosc penjat. La tirda no es gaire agraïda.

La tecera en canvi es bonica, potent i mantinguda. Primer una placa tumbada per anar a cercar una primera assegurança situada sobre un desplom, superat aquest , un altre que cal sortejar per la dreta i despres una placa vertical i fina on cal navegar per trobar els pocs relleus que hi ha. Fem reunió com en totes les vies a la mateixa carena, però aquesta reunió no te instal·lació de rapel i ens cal fer una tirada facil en baixada per la carena per anar a cercar el primer rapel que trobem, el de la via “Ositos”, que ja coneixem.

Una vegada a terra, decidim que ja en tenim prou per avui i anem a Coll de Nargo per fer la cervesa.

J.ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................... Cainejo

APERTURISTES........................... R. Alacuart, F. Garcia

COMPANYS DE CORDA.............. Enric Chacó, Isabel Notivoli

MATERIAL..................................... 10 cintes

DIFICULTAT................................... V+

DADES DE LA VIA

NOM............................................... Si fa Sol

APERTURISTES........................... R. Rubio

COMPANYS DE CORDA.............. Enric Chacó, Isabel Notivoli

MATERIAL..................................... 11 cintes

DIFICULTAT................................... V+

DADES DE LA VIA

NOM............................................... Ositos

APERTURISTES........................... O. Fernandez, M. Garrell, R. Rubio

COMPANYS DE CORDA.............. Enric Chacó, Isabel Notivoli

MATERIAL..................................... 10 cintes, estrep

DIFICULTAT................................... V+/Ae

DADES DE LA VIA

NOM............................................... L'Aplec

APERTURISTES........................... R. Cabré, X. Guillamó, P. Graell, X. Grané

COMPANYS DE CORDA.............. Enric Chacó

MATERIAL..................................... 10 cintes, estrep

DIFICULTAT................................... 6a/Ae