DISSABTE, 19 DE MAIG DE 2012
Avui dissabte les coses no es presenten gaire bé, el temps amenaça ruïna i no és preveu bon temps per cap indret.
Com cada dissabte i encara que el temps no pinti gaire bé, pujo a Ca l’Anna del Bruc per esmorzar i poder xerrar amb els companys de la colla, sobretot avui que sé que molts marxen al País Basc per escalar uns quants dies.
Desprès de la xerrada i un bon esmorzar sortim per veure el temps, que encara que molt emboirat, aguanta sense ploure.
Decidim anar a fer quelcom curt i sense complicacions i sobretot molt a prop del cotxe per si tenim que baixar corrents. El lloc escollit és la paret de la Codolosa a la seva vessant esquerra on hi ha unes vies curtes i entretingudes, a més alguns de nosaltres no les hem fet.
Som sis i decidim partir-nos les vies per no fer una romeria. En Ramon, el Toni i el Joan faran la via “Any de traspàs” i en Emili, el Josep i jo farem la via “29 F ”.
La primera tirada la fa l’Emili, una tirada de 30 metres amb una graduació de cinquè, aquest, concentrat en un petit mur vertical a mitja tirada.
A la reunió, fem al canvi de cordes i començo a encapçalar la cordada. La tirada presenta dos murs verticals separats per una feixa inter mitja, la dificultat és de cinquè amb dos passatges una mica més exigents.
El primer a la sortida del primer mur amb un pas de bavaresa que si no fos perquè la roca no és gaire bona seria molt estètic de fer i el segon és un mur de 10 metres , ja fins la reunió, que presenta un seguit de passos verticals i molt estètics.
Des de la reunió fem dos rappels per la mateixa via fins el terra.
La via és maca, però ens ha sabut a poc i mentre els companys comencen a baixar de la seva via, nosaltres decidim posar-nos-hi i començar –la.
La primera tirada, la faig jo, són 20 metres de recorregut amb la dificultat concentrada en un curt tram de 5 metres i una dificultat que està entre el cinquè i el cinquè més, una vegada fet el pas tan sols queda anar grimpant fins la reunió.
La segona tirada la fa l’Emili, té 20 metres i és molt entretinguda amb una dificultat de quart grau.
La tercera torno a fer-la jo, comença amb un tram de quart grau, per sortir a una feixa i acaba en un mur vertical (3 metres a l’esquerra de la via que hem fet abans), aquest tram té una dificultat de cinquè una mica fi.
Una vegada a la reunió tots tres, fem un rappel fins a terra, on ens esperen els companys que aprofiten per fer unes vies d’esportiva que hi ha a la dreta.
Amb aquesta via el Josep ja ha quedat satisfet i diu que ja en té prou, però en Emili i jo encara ens queda una mica de cuquet d’escalada i decidim afegir-nos als que fan esportiva.
vies escalada esportiva
No sabem les graduacions, segons els companys en fem una de cinquè, i dues de 6a, però no crec que siguin tan difícils, per la meva noció dels graus jo diria que la primera tenia una dificultat de cinquè i les altres dues de cinquè més.
Ara si, que ja en tenim prou i marxem abans no comenci a ploure
Una vegada a casa i buscant per internet he trobat les graduacions i segons el meu entendre, estan sobre graduades.
Un dissabte tranquil que va començar amb poques possibilitats i que acaba éssent molt bo, entretingut i gaudit amb bona companyia.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada