Aquest dissabte hem
quedat en Josep Sánchez i jo. Durant la setmana hem anat perfilant el lloc de
les nostres properes aventures i veient que el meteoblue en assegura bon temps
fins el migdia decidim anar a Malanyeu.
Avui ens trobem a
Esparreguera, és molt millor perquè marxarem per l’eix del Llobregat fins a Berga. A les vuit ja estic al bar de
les Caravel·les i així poder prendre el cafè amb tranquil·litat, a la poca
estona ja ha arribat el Josep i preparem
el cotxe per marxar, volem esmorzar a
Malanyeu.
A les 9 tocades ja
estem davant un bon esmorzar a ca la
Maria (ella ja és morta i porten el negoci els seus fills ,
però per a mi quedarà sempre com a Ca la Maria. ) Repassem totes les
novetats que porto impreses i d’altres vies que no hem fet i decidim anar a fer
la via Àngel Borràs una de les darreres, sinó la última, que s’ha obert a la
zona. He llegit comentaris a fòrums i no la deixen gens malament.
El Josep em deixa
l’honor de començar, i la primera tirada és un rostoll de quart grau, encara
que no caiguis amb la terra que hi ha en totes les preses i rapisses, a més no
hi ha cap assegurança fins la reunió, bé no és del tot cert, hi ha un ferro amb
una cadena just sota la reunió, però no m’ha fet gracia i no l’he passat. comencem
be!!
La segona es veu
ben assegurada, en els cinc primers metres hi ha tres parabolts i dos claus,
però la roca segueix sense ser cap meravella. El Josep es treballa aquest tram
sense problemes però al extraplom ja cal anar amb més compte, mica a mica va
progressant fins arribar a la reunió. La ressenya ens diu que globalment la
tirada té una dificultat de 6b i el Josep, la confirma, encara que amb la
quantitat d’assegurances podria donar-li una mica menys. Ara em toca a mi, i a
fe, que la ratifico, la roca és escamosa, molt vertical i no progresses amb
tranquil·litat, sortint de l’extraplom tinc que agafar-me a una assegurança per
no perdre l’equilibri i poc abans de la reunió un passatge em fa suar la
cansalada.
La tercera tirada
em toca a mi, unes ressenyes diuen que comença amb 6a, però no li trobo, encara
que desprès de flanquejar per agafar una placa molt estètica hi ha un passatge
que podria ser cinquè superior. Desprès la placa és una passejada fins la
reunió i sense masses complicacions
La quarta tirada és
molt llarga, uns 50 metres ,
la dificultat, segons la ressenya no és molt alta, vaja!! segurament una tirada
per gaudir-ne al màxim. El Josep comença la progressió i poc a poc va fent
metres fins que al cap d’una estona crida per dir que ja està a la reunió. Ara
em toca a mi, la primera feina que faig és posar-me els gats , que són nous i
m’apreten tant que no puc estar dues tirades sense treure-me’ls. La tirada és
per difrutar, però hi ha un parell de llocs on cal mirar –s’ho bé
Teòricament la via
ja està, però recomanen acabar la paret pujant per una de les vies veïnes, hi
ha dues possibilitats. La primera a la dreta la “via Matapalles” una via clean
amb una dificultat força alta, la ressenya la marca de 6b+, i recte amunt puja
la “via dels Senzills”, segons la ressenya de la nostra via, un cinquè sup.
Sense pensar- ho
gens enfilo recte amunt per la via dels senzills, però de fàcil res de res. Agafar
la primera assegurança no presenta cap problema, el segon, està una mica lluny
i presenta una placa de peus molt tècnica que em fa suar de valent i per sortir d’allà
em costa dos intents, el primer , surto per l’esquerra i em quedo pillat a dos
metres i tinc que recular a descansar i a estudiar el proper pas, el segon
intent per la dreta, aconsegueixo
passar, després ve un tram suau per enllaçar amb dues plaques que deu ni do, i
per fi la reunió , tinc els peus que sembla no siguin meus, no és una via per
estrenar gats.
Ara , una vegada a
casa, he mirat la graduació d’aquesta part de la via dels senzills, i li donen 6a a aquest
tram, la veritat que si li donessin més, no crec que li sobrés gaire. Per mi és
un 6a+.
El descens el fem
en tres ràpels per la mateixa via.
El temps ens ha
respectat i no cal forçar la màquina , per tant, decidim tornar a Ca la Maria per fer la cervesa i marxar a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada