ESPORTIVA AL FARAÓ DE BAIX

DISSABTE 30 DE JUNY DE 2012

Aquest dissabte fa una calor aclaparadora i ningú vol fer cap esforç per anar a suar. Cada vegada va prenent més cos la idea d’anar a fer esportiva i cercar un lloc on no hi toqui el sol fins ben tard.

De les zones properes amb aquestes condicions comença a sorgir el nom de les esquerdades, jo he sentit parlar-ne però no hi he escalat mai, Conec les vies de la part esquerra del torrent (el trapezi) des de fa molts anys però aquestes que diuen, no les conec, per tant sense dubtar-ho m’ apunto.

Tots marxem amb els cotxes per si ens separem i ens trobem al aparcament del faraó de baix.

Una vegada allà ens separem en diferents grups, uns es queden al totxo del camí, altres a la Placa Dakota i la resta anem a les esquerdades on hi ha part del grup que ha marxat abans.

Avui faré cordada amb en Cèsar Comas, no coincidim gaires vegades i sempre és molt agradable escalar amb ell.

Com que ni ell ni jo coneixem la zona, ens deixem aconsellar pels companys que  ens recomanen començar per l’aresta escofi (1) de dues tirades.

                                              

Comença en Cèsar, la primera tirada que ens porta al peu d’un espero, la tirada és fàcil amb una dificultat de quart grau.

La segona em toca a mi, una aresta bastant dreta amb uns passatges interessants i una dificultat de cinquè superior.

                                                

Una vegada feta decidim fer altres vies però sense baixar a fer la part inferior. Primer fem una tirada situada a la dreta ( 14  ) amb una dificultat semblant a l’anterior, per seguidament fer-ne una  altre una mica més difícil (6a+) la número (10).

                                                      

Fins ara he fet les vies de primer i en Cèsar vol fer-ne una ell i decidim intentar una situada al bell mig de la paret, la número (11), comença amb un extraplom descompost fins agafar una sabina , desprès creiem que és com les demés, on la dificultat baixa . En Cèsar comença tantejant les preses i quan es decideix a tibar fort per superar el pas, ell i un bon tros de paret surten disparats, per sort està a peu de terra i tan sols rep una rebolcada però la pedra que ha arrancat li ha fet una ferida a la mà i l’esquena li molesta del cop rebut al terra. Sense dubtar-ho gens decidim que per avui ja en tenim prou i marxem.

El resum de l’activitat ha estat , una tirada de quart grau, dues de cinquè superior i una de sisè superior, la cinquena tirada no cal contar-la, donat que no ens hem aixecat del terra.

J. ESTRUCH