Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 13 de juliol del 2012

INTENT A LA QUE FALTABA

DIUMENGE 01 DE JULIOL DE 2012

El dia no es presenta gaire segur, però volem conèixer una zona que fa molts anys no visitem, Sant Llorens del Munt, el temps ha pronosticat pluges a partir de les dues.
Amb el Josep ens trobem a les 8 del mati i marxem direcció Terrassa però no trobem cap lloc on parar per esmorzar i decidim anar fis a Mura.
Passem per sota la paret de la Falconera on no hi ha ningú escalant tot i ser el primer dia que s’han aixecat les restriccions d’escalada.
Esmorzem bé i decidim tornar a la paret, tot i que el dia està empitjorant per moments.
Una vegada al aparcament i mentre ens preparem arriba un altre cotxe de gent que també van a la Falconera , per sort ells tenen uns altres objectius i no ens molestarem.
El primer tram de camí és fàcil de seguir però una vegada entrats a la canal tot es complica i cada un de nosaltres baixa per un camí diferent, per sort la paret està molt propera i en 10 minuts ja som a peu de paret preparant-nos per pujar.
                                       
El Josep comença la primera tirada i sembla que cauen espurnes però decidim seguir fins on puguem.
La primera tirada és la més difícil i el Josep li cal fer servir l’enginy per passar algun passatge relliscós però arriba a la reunió mullat per dintre , per la suor i per fora per la pluja que comença a caure.
                                           
Sembla que la pluja vulgui jugar amb nosaltres i va fent el rau rau, ara plou ara  no, però nosaltres volem seguir i començo la tirada, al arribar a la reunió jo també estic mullat, per dins i per fora. Però el temps torna a donar una treva, per tant segueixo amunt, la tirada és curta però la fina pluja que cau fa que totes les pedres rellisquin i em costa bastant arribar a la reunió, aquesta vegada més mullat per fora que per dins. (ara sí que plou més en serio).
                                            

El Josep puja fins la reunió i decidim baixar perquè encara no tenim escates ni volem tenir-ne, un sol rappel ens deixa a peu de paret.
Tornant per la canal passem al costat dels escaladors que hem vist al pàrquing, estan fent la via del “Paca” i ara per ara no els importa la pluja donat que tenen un sostre per sobre i no es mullen. Nosaltres ja en tenim prou i marxem a casa.
Ja hi tornarem un altre dia que no plogui.


J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada