El dia no es presenta gaire segur, però volem conèixer una zona que fa molts anys no visitem, Sant Llorens del Munt, el temps ha pronosticat pluges a partir de les dues.
Amb el Josep ens trobem a les 8 del mati i marxem direcció Terrassa però no trobem cap lloc on parar per esmorzar i decidim anar fis a Mura.
Passem per sota la paret de la Falconera on no hi ha ningú escalant tot i ser el primer dia que s’han aixecat les restriccions d’escalada.
Esmorzem bé i decidim tornar a la paret, tot i que el dia està empitjorant per moments.
Una vegada al aparcament i mentre ens preparem arriba un altre cotxe de gent que també van a la Falconera , per sort ells tenen uns altres objectius i no ens molestarem.
El primer tram de camí és fàcil de seguir però una vegada entrats a la canal tot es complica i cada un de nosaltres baixa per un camí diferent, per sort la paret està molt propera i en 10 minuts ja som a peu de paret preparant-nos per pujar.
El Josep comença la primera tirada i sembla que cauen espurnes però decidim seguir fins on puguem.
La primera tirada és la més difícil i el Josep li cal fer servir l’enginy per passar algun passatge relliscós però arriba a la reunió mullat per dintre , per la suor i per fora per la pluja que comença a caure.
Sembla que la pluja vulgui jugar amb nosaltres i va fent el rau rau, ara plou ara no, però nosaltres volem seguir i començo la tirada, al arribar a la reunió jo també estic mullat, per dins i per fora. Però el temps torna a donar una treva, per tant segueixo amunt, la tirada és curta però la fina pluja que cau fa que totes les pedres rellisquin i em costa bastant arribar a la reunió, aquesta vegada més mullat per fora que per dins. (ara sí que plou més en serio).
El Josep puja fins la reunió i decidim baixar perquè encara no tenim escates ni volem tenir-ne, un sol rappel ens deixa a peu de paret.
Tornant per la canal passem al costat dels escaladors que hem vist al pàrquing, estan fent la via del “Paca” i ara per ara no els importa la pluja donat que tenen un sostre per sobre i no es mullen. Nosaltres ja en tenim prou i marxem a casa.
Ja hi tornarem un altre dia que no plogui.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada