DISSABTE 08 DE SETEMBRE
Als nostres cervells sempre hi ha un petit espai per a la nostàlgia però per norma general sempre el tenim tancat, fins que un dia, amb qualsevol comentari, s’obren les portes i comences a fer pel·lícules on barreges records i projectes.
Això va passar-me fa uns dies quan el meu fill va comentar-me que li agradaria pujar la paret Nord del Pedraforca i més concretament la via Estasen
Recordo que li vaig comentar si no preferia fer una altre via més intensa en lloc de la Estasen i ell va respondre que no, -prefereixo pujar l’Estasen perquè és la via clàssica de la paret-.
Aquest comentari sense importància, va permetra obrir la porta de la nostàlgia i vaig començar a recordar els molts caps de setmana passats al refugi, m’han vingut al cap les primeres vegades que varem pujar al Pedra amb els companys, ( parlo dels anys 70 quan per anar al refugi cali pujar caminant des de Saldes) també recordo la temporada en que el meu company Josep R. va passar al refugi en plena fase d’ampliació i les moltes xerrades fetes amb en Joan Marti al caliu de la llar de foc del refugi.
Tot plegat va influir en que la setmana passada li proposes al Guillem anar al Pedraforca a repetir la via Estasen i si el temps donava treva, enfilar-nos al Pollegó Inferior per fer la via Font.
Sortim de casa a les 7 del mati i no parem fins a Cercs per posar gasoil i esmorzar. A les 9 ja estem aparcant el cotxe sota el refugi.
Ara comença l’aventura, primer anem a saludar a en Jordi (guarda del refugi) on deixem el material que no portarem a l’escalada i comencem a fer l’aproximació a les 9,15 del mati. Tenim més d’una hora d’aproximació a peu de via.
A les 10,22 estem al dit del Riambau, punt on comença la via, hem trigat més del compte perquè ens hem perdut una mica, fa masses anys que no pujo per aquesta zona.
El Guillem comença la via força decidit i en pocs minuts estem a la primera reunió.
La segona la faig jo i en lloc de seguir els punts verds que marquen el camí em desvio per unes plaques de la dreta força més difícils i em quedo a pocs metres de la reunió però desviat a la dreta de la via.
La tercera tirada la fa el Guillem, és la tirada on es fan totes les fotos típiques de la via, el flanqueig del pitó, representa el tram més difícil de la via , a partir d’aquí hi ha petits ressalts i moltes grimpades fàcils. De fet , recollim cordes per tenir menys tirada i pugem junts molts metres. A partir d’aqui cal pujar seguint la lògica perquè no hi ha cap més assegurança i tens que muntar-te les reunions quan i on vols.
A les 13, 30 estem al cim del Calderer però el temps no dóna confiança, va espurnejant i s’escolta algun tro que amenaça pluja. Sense pensar-ho gaire baixem del cim del Calderer per les cadenes i ens dirigim al cim del Pollegó superior per fer la foto de cim , mentre estem baixant, sentim, que no veiem , a l’helicòpter remuntant la tartera, està rescatant algú que ha pres mal.
Baixant per la tartera veiem molta gent que aguanta l’equilibri com pot per aquesta tartera malmesa, tots direcció del refugi, nosaltres anem sortejant obstacles i superant gent i a les 14,30 estem al refugi, just quan comença a ploure amb ganes, ens hem salvat per minuts!!.
Poca estona darrera nostre, arriben al refugi tres escaladors, un és en Miquel (el Sipia), la seva filla i un company d’escalada, han fet la Homedes i decidim dinar junts i explicar-nos les nostres “batalletes”, a fora hi cau una pedregada de por, ben dinats marxem i a les 18,30 ja estem a Esparreguera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada