VIA NADAL

DISSABTE, 02 DE FEBRER

Aquesta setmana fem una cordada atípica, surto amb en Joan (NINU), com es costum, ens trobem al bar Anna del Bruc a les 8,30 i encara amb tot per decidir.

Mentre ens prenem el cafè decidim el millor lloc on anar , avui que segons els meteoròlegs serà un dia ventós i fred. Però això no ens espanta i decidim anar a Malanyeu on teòricament trobarem a gent de la colla escalant.

Sortim sense preses per donar temps a la temperatura a remuntar i per donar-li més temps encara, ens aturem a Cal l’Anglada per fer un bon àpat i preparar-nos per passar fred. Són quasi les 12 quan comencem a escalar. Avui farem la via Nadal, una de les clàssiques de la zona, la gent no la fa gaire perquè no ha estat reequipada i està bastant justa d’assegurances, però amb un bon joc de micros i camelots no hi ha problema.

Comença la via en Joan, que aprofita dues assegurances d’una via d’esportiva que hi ha al costat, però la comoditat s’acaba i cal continuar recte amunt, més amunt troba un parell de ponts de roca i algun burí que indiquen més que res l’itinerari a seguir, per sort pot posar un parell d’assegurances més i en poca estona ja està a la reunió, just al bell mig de la placa, ara em toca a mi, i poc a poc vaig progressant fins arribar on és ell, la dificultat de la tirada en el seu conjunt, és de cinquè més però en cap moment et trobes apurat.

Ara em toca a mi, fem el canvi de material i començo recte amunt on he vist un pitó, teòricament tenia que passar un pont de roca però no l’he vist, d’aquest pitó tinc que veure’n un altre però, res de res, deixo el pitó enrere i vaig progressant uns metres fins que veig un altre pitó uns cinc metres a l’esquerra, ara em cal desgrimpar un tram i agafar l’itinerari marcat fins el peu d’un mur més vertical situat sobre meu.

Per començar el mur hi ha un pas de decisió i abans de fer-lo prefereixo assegurar el passatge ja que la darrera assegurança l’he deixat uns 5 metres per sota i la propera està uns 4 metres per sobre. El passatge en sí mateix no és difícil però et fa treballar el coco, una vegada situat a la placa vertical millor no entretindres gaire perquè els braços es carregen i és molt vertical.  La graduació d’aquesta tirada és com l’anterior

La reunió és en un arbre  situat a l’esquerra de la vertical per on puja la via.

La tercera li torna a tocar al Joan, una tirada de tercer de 20 metres amb una graduació de tercer, per tant comentem amb el Joan que si no li tiben molt les cordes segueixi fins el cim, uns 25 metres més amunt.

Aquesta tirada no és gens agraïda, hi ha molta herba i matolls, tot i que té un parell de passatges on cal mirar bé on t’agafes i la seva dificultat és de cinquè amb algun pas delicat.

Al cim ja comença a notar-se el fred, el torb ens porta neu en suspensió que tapa el tímid sol i el vent és gelat, decidim no perdre temps i anem a cercar els ràpels de la via Àngel Borràs que amb dos ràpels estem a terra.

De baixada ens aturem a la Nou per fer la cervesa de rigor i desprès cotxe i manta cap a casa. En definitiva una bona matinal en la que hem passat menys fred del que pensàvem i més del que volíem.

J:  ESTRUCH