Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 26 de març del 2013

ELS 50 DEL GUTI + ESTHER+BONAMASSA

DISSABTE 23 DE MARÇ

Avui  sortim el Guillem i jo, el Josep no pot fer-ho i sortirà dema.
Com que fa molts dies que no veig a la colla optem per no marxar d’hora i anar a esmorzar al Bruc, a més el Meteoblue diu que a partir del migdia poden sorgir nuvolades que deixin caure alguna gota.
Mentre esmorzem a Ca l’Anna arriba tota la troupe i ens posem al dia de totes les novetats,  per exemple m’assabento que el Miquel Lusilla ha patit un greu accident domèstic i està greu, des d’ Esparreguera li donem el nostre escalf i li desitgem una ràpida recuperació.
Parlant de les coses a fer avui, convido als companys a venir amb nosaltres a fer la via que tenim projectada a Sant Llorens de Mongai, però molts d’ells ja l’han feta i tan sols s’apunta en Joan Oliva que no l’ha fet.

El nostre objectiu és una de les darreres troballes del company Juan Gutiérrez , un dels incansables aperturistes de la zona. Es tracta de la via “Els 50 d’en Guti” a la paret de la Formiguera, jo inicialment en tenia recances d’anar-hi, perquè  quan vaig anar a fer la Directa Oscar vaig passar per sota i la roca em va semblar un perill. Però els companys han sabut trobar una línea força compacta i a més molt estètica.
A les 9, 30 marxem del Bruc i a les 10, 30 ja estem a Sant Llorens de Mongai, és un passeig pujar fins aquí. Sense pensar-ho dues vegades agafem les motxilles i enfilem el camí fins a peu de paret. Aquí ens repartim les tirades, el Guillem , la primera, jo, la segona i el Joan, la tercera.


Els primers dos passos de la via són amb roca molt, molt, dolenta, sobretot pels peus, però una vegada superada la segona assegurança, tot canvia i la roca és immillorable, tan sols un pas entre el segon i el tercer parabolt se’ns resisteix i tenim que fer Ao , de fet la ressenya ja ho diu. La resta de tirada molt estètica i maca.


La segona em toca a mi, hi ha tres parabolts seguits que si els agafes per la dreta són molt obligats però per l’esquerra, encara que la roca al començament  no és tan bona, es deixa fer força bé i amb una dificultat de 6a. El següent mur, encara que més fàcil , té la roca més delicada i cal mirar-ho amb molt de “carinyo”.

La tercera és de tràmit, una passejada pel llom del contrafort fins arribar al peu de la muralla final.
Aquí ens adonem que anem molt bé de temps i decidim que farem les dues vies veïnes que tenim a la dreta, la via “Esther” i la via”Bonamassa”. Però abans cal acabar la que estem fent.

El Guillem, enfila pels parabolts i no li costa gaire progressar, tan sols en un punt li ha calgut pensar-ho bé, però la resta surt sense problemes, a la part final s’ho passa d’allò més bé, una planxa graduada de quart superior, cinquè amb molt bona presa.
Una vegada tots a cim, muntem un rapel i tornem a baixar fins la darrera reunió per iniciar les altres vies, encara que tan sols farem la última tirada de cada una d’elles.

La primera, “l’Esther” vol fer-la l’Oliva, és una tirada molt vertical amb un tram difícil en la seva part central, nosaltres pugem darrera i en poca estona tornem a estar a la darrera reunió.
Tornem a baixar en rapel i aprofitem per deixar algunes bagues a les assegurances. És una llicència que em prenc, ja que la tirada la vull fer de primer i no sé com anirà la seva part final que presenta uns passatges força durs i verticals.

Començo la tirada sense gaires problemes, el tram és difícil però no extrem, desprès cal passar un tram escrostonat, ha saltat una placa i cal agafar-se del tros que hi queda, per sort aguanta, però et posa el cos a cent, ara un flanqueig a l’esquerra em deixa sota un petit mur, per mi el tram més difícil i fi, i per últim la cirereta de la tirada, un sector molt vertical on cal fer força de veritat però amb roca de primera i unes preses de primera divisió, una tirada de categoria.
Una vegada a dalt amb dos rapels estem a peu de via, tan sols resta agafar el cotxe i tornar al Bruc, on arribem a les 16, 15 hores.
J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada